La Moleta d'Alfara i la Coscollosa des de la Font Nova (Massís del Port)

Ascensió als cims de la Moleta d’Alfara i la Coscollosa, situats al nord-est del massís del Port, partint de l’àrea recreativa de la Font Nova. En tractar-se de les primeres elevacions notables de la zona nord-oriental d’aquest singular massís calcari, ofereixen unes amplíssimes i espectaculars panoràmiques cap al curs baix del riu Ebre i el seu delta, cap al corredor prelitoral i les serralades prelitoral i litoral d'aquesta accidentada zona de les Terres de l'Ebre, així com cap les zones nord i central del mateix massís del Port.

Una ruta, a més, prou variada pel que fa al relleu (combinant fondalades i barrancs amb elevacions i cingleres), a la duresa del terreny (trobarem des de trams de pista, a corriols i camins pendents i pedregosos) i a la vegetació (des de pinedes i denses boixedes a zones de matollar). Un itinerari força ben senyalitzat amb pals indicadors i camins prou visibles.

La ruta arrenca de l’àrea recreativa de la Font Nova, on es pot arribar per una pista asfaltada i ben indicada des d’Alfara de Carles o des d’una desviació de la C-12. Començant a caminar en sentit est seguirem un corriol que flanqueja amb suau inclinació els abruptes pendents de Los Avenquets pel seu vessant oriental fins a un collet que s’endinsa en els boscosos i enlairats Plans de Rambla. En aquest tram de pujada les vistes cap al nord, est i sud són vastíssimes i espectaculars: cap al nord, les Serres de Cardó i del Boix tancant l’ampli curs final de la fèrtil Vall de l’Ebre, amb els pobles i ciutats que l’esquitxen (Xerta, Tortosa, Amposta...); a l’est la franja litoral amb l’hemidelta septentrional; més en orientació sud, les serres litorals de Montsià i d’Irta tancant la plana del corredor prelitoral, i l’area central del massís del Port, amb el Caro sobresortint sobre el muntanyam.

Després de travessar els Plans de Rambla desembocarem en un coll on el corriol continua pel vessant occidental de Los Avenquets, ara situats a la nostra esquerra. Acabem d’endinsar-nos en el vessant sud-oriental del magnífic barranc de la Vall de l’Infern amb el seu relleu accidentat, feréstec i abrupte, esquitxat de cingleres en diferents nivells. Nosaltres remuntarem pel fressat corriol cap a la part alta del barranc, tot passant per la Font de la Vall de l’Infern (alerta que sovint és eixuta) fins assolir l’altiplà de la Coscollosa.

Després de recórrer el curt altiplà de la Coscollosa travessarem un camí de retorn a la Font Nova (pensat per la ruta que només recorrér la Vall de l'Infern) i remuntarem per un curt i fressat corriol costerut fins a un ampli llom, on s’obre la panoràmica cap als nostres dos objectius: La Moleta a curta distància nostra i la Coscollosa més a la dreta, separats per un ampli coll.

Per pujar a la Moleta haurem de superar un petit tram aeri, amb bones preses i ben equipat amb grapes i cables, que ens permetrà pujar a l’altiplà cimer, que val la pena recórrer completament per gaudir plenament de les esplèndides panoràmiques que se’ns obren. Ara, a més de les vistes que abans hem descrit, podrem gaudir, a més alçada, de panoràmiques encara més àmplies de la successió de muntanyes (Montaspre, Mola Carrascosa, L’Espina, la Barcina...) que, arrencant de la Coscollosa, s’orienta en sentit sud-oest, culminant amb la Barcina i el Caro, a més de la profunda vall d’Alfara de Carles i el Toscar.

Desgrimpant sense problemes el tram equipat de la Moleta reprendrem la ruta cap a la propera Coscollosa, tot passant pel coll de la Moleta que les separa. Després de superar finalment un costerut corriol, assolirem el collet que separa La Coscollosa del Montaspre i encararem la curta i suau pujada final fins al vèrtex geodèsic d'aquesta muntanya.

La Coscollosa ens permetrà completar la magnífica visió dels paisatges anteriors. Ara les vistes s’amplien també cap a la vall de Paüls i el reguitzell de muntanyes que l’envolten, des la Mola Grossa i el Tossal d’en Grilló passant per la Punta de l’Aigua, les Moletes de les Canals i del Camp i l’Espina, fins a la seva confluència amb el Caro.

Des de la Coscollosa desfarem el camí fins al Coll de la Moleta, on començarem a davallar cap al barranc homònim per terreny descompost fins a trobar les Fonts d’en Domingo, amb el clàssic bassis de la zona, un abeurador escolpit en un tronc. Des d’allà un camí planer i ample ens retornarà al punt de partida, després de passar pel refugi de la Moleta, completant així els 9’5 km i uns 650 metres de desnivell positiu d’una molt satisfactòria i recomanable ruta pel sempre sorprenent Massís del Port.


PENDENT REPORTATGE FOTOGRÀFIC