La Morella i Puig d'Agulles-Colla dels Divendres

Avui hem fet una bonica excursió pel parc del Garraf. Amb un fort contrast entre la massificació de la gran urb que hi ha pels voltants i els paratges solitaris que hi ha a quatre passes, i per on farem camí.
Paisatge de avencs i margallons, on la roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques –avencs, dolines i rasclers– i amb una vegetació pròpia, l'espècie més coneguda de la qual és el margalló. Les barraques de vinya i els murs de pedra seca es dissimulen al mig de la pedra blanca i envolten antigues masies i algunes de les petites poblacions que es troben a l'interior del parc.

El Parc del Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)

Geografia
En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.

Clima
La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.

El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tota mena de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.

Després de debatre i comentar molt en el temps sobre si és del Servei Meteorològic de Catalunya, de l'AEMET o militar, resulta que el RADAR del Garraf forma part de l'estació aeronàutica que AENA té a les immediacions de l'aeroport del Prat, concretament al Turó de l'Alzina Freda (591 m; dos menys que el cimet de la Morella, punt més alt del massís). Aquí el veiem des de l'aproximació a la Morella.

Tot l'any amb l'excepció dels mesos de més calor pot ser una bona època per caminar pel Garraf, seguint, per exemple, el GR92 o qualsevol dels altres senders que s'hi troben, que n'hi ha per tot arreu. Es un paisatge singular i atractiu, però també cal dir que en el subsol hi ha un abocador que es va clausurar el 2006 però acumulava residus des de 1974, i els estudis recents indiquen que conté 26 millions de tones de residus de tots aquests anys. Ara sortosament està controlat, impermeabilitzat i s'ha restaurat la superficie per tal de que l'impacte visual no tingui afectació.
El nostre objectiu de l'excursió d'avui es fer el cim de la Morella.
La Morella és el cim més alt del Massís del Garraf, amb 593,6 metres, localitzat al terme municipal de Begues, a la comarca del Baix Llobregat. El terreny està constituït per calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior. Els seus encontorns contenen diversos avencs. També hi ha la cua de l'antic Abocador del Garraf avui dia en procés de restauració.

Al cim podem hi ha un vèrtex geodèsic (referència 283130001). El cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Per aquest cim de la muntanya passa un sender de gran recorregut (GR 92 Sender del Mediterrani), a la seva etapa 21 de Bruguers a Garraf. On coincideix amb el sender local de petit recorregut (SL-C 99) de 6,1 km, que va des del Centre d'Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels) a la Morella. Si seguim el GR 92 direcció cap a la població de Garraf, a 3,5 km s'arriba al Centre d'Informació La Pleta, del Parc del Garraf.

Dalt del cim de la Morella hi ha una taula panoràmica que detalla part de les vistes de l'entorn de les quals podem gaudir, inclús marca la Pica d'Estats, i en condicions atmosfèriques favorables es divisa l'illa de Mallorca.
En el cas d'avui no es veia l'illa de Mallorca ja que inclús Barcelona es veia malauradament tal com és: sota una capa de contaminació que oferia una perspectiva poc nítida de la Ciutat. En canvi en direcció a la Pica d'Estats si que es veien muntanyes nevades mes allunyades.

Gran part de l'excursió transcorre per pistes, però la part que uneix la Morella amb el Puig de les Agulles la farem per un camí carener molt bonic, amb unes vistes sobre el mar impressionants.
L'itinerari es pot fer en els dos sentits de la marxa, potser en el que fem avui es on la pujada és més suau i assequible per a tothom.

L'indret del puig de les Agulles contrasta la seva abrupta orografia amb la suavitat de la resta de la zona. seguirem caminant pel GR, ara en direcció nord, per, combinant corriols i pistes que passen pel coll Sostrell i la Serra del Clos, dirigir-nos al Puig de les Agulles, de silueta infonfusible per l'arrenglerament d'agulles acinglerades del seu vessant sud-oriental i amb unes enormes vistes del curs final del Llobregat i de la façana marítima.

El Puig de les Agulles és una muntanya de 552 metres que es troba al municipi de Begues, a la comarca del Baix Llobregat. Molt propera a l'esmentat puig de les Agulles hi ha la cova Cassimanya; indret interessant de visitar, ja que és una cova relativament gran, amb una alçada en alguns punts d'uns tres o quatre metres, però que no visitarem.

També és força interessant l'indret de la Clota, amb les ruïnes del mas i amb un ampli ventall de camps abandonats al seu voltant, davallarem per un fressat corriol que fa drecera fins a l’àmplia cruïlla de camins del Coll de la Clota, des d’on una suau pista baixa a prop del mas del Roure,
mas del segle XVI absolutament reformat al XX. A sota hi ha les casetes del Roure, on a començaments del segle XX havia un forn de vidre. En aquest punt trobem el pas barrat i cal voltar per la banda sud i seguir pel camí de can Vallès fins al lloc de sortida on tenim el cotxe.

La informació es treta de Viquipèdia, i Web del Parc del Garraf