La Muga des del Pas de la Molina fins Sant Bartomeu de Pincaró

Quan pensem en l’Alt Empordà, pocs cops imaginem un paisatge com el d’Albanyà. El verd frondós és el protagonista en primer pla i de fons les crestes rocoses i salvatges de l'Alta Garrotxa. Lloc ideal per desconnectar, gaudir de bones caminades i descobrir un entorn exuberant.

Avui resseguim un tram de La Muga, des del Pas de La Molina fins l’església de Sant Bartomeu de Pincaró i retornem pel coll de Pincaró i la pista d'Albanyà a l'Hostal de la Muga

Sortim d’un parell de quilòmetres més amunt del Camping Bassegoda Park, on deixem el cotxe i travessem el Pas de la Molina, on hi ha, sense accés, un mas fortificat amb espitlleres que evoca temps de bandolers, guerres i control de la comunicació entre la vall de la Muga i La Garrotxa.

Estem ja resseguint La Muga, un riu que neix sota el Pla de la Muga al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà. En un tram de poc més de cinc quilòmetres fa de límit fronterer franco-espanyol. En aquest tram rep principalment les aigües del roc de Frausa i la serra de les Salines per portar-les fins la seva desembocadura a Castelló d'Empuries.

Aquí, La Muga ha creat de manera natural al seu pas, tot un seguit de formacions, gorgues i llocs idíl·lics on poder-s’hi banyar en plena naturalesa. Aquestes gorgues són un dels millors espais fluvials que queden a l’Empordà, un lloc privilegiat sense dubte i que el turisme més irresponsable i cutre està posant en perill.

Arribem a l’indret del Bertran, una raconada àmplia i assolellada, amb restes d’edificacions diverses que configuren un conjunt molt valuós.
Un dels elements singulars és el Pont del Bertran, de tres ulls i gran alçada. Travessat el pont prenem el camí de l'esquerra, que mena als camps herbats del Serrat, que envolten un turó no gaire alt ple d'alzines, dalt de tot hi ha el Colomar del Bertran. És una peça única, una torreta rodona que es construí en espiga. A l’interior es poden comptar 5 fileres d'espais pels coloms, les dues files inferiors i la de més amunt són de tipus quadrat, mentre que les dues del mig són de nius triangulars. Una auténtica curiositat medieval.
Un xic més enllà, a la carena acinglerada sobre el riu, s'hi observen restes d’edificacions com un portal, diferents estances, una cisterna, etc. Són les restes de la construcció visigòtica del Castell del Bertran.

Desfem el camí fins el pont per continuar remuntant La Muga i aturar-nos en les ruïnes de la casa del Molí d'en Fàbrega, un dels antics molins fariners de l'Alt Empordà. Aquests molins fariners van viure un període d'un gran desenvolupament durant l'època medieval.

Després d’un descens ajudats per un tram de corda, entrem ja en El Clot del Taquinell, un indret on la Muga rep l’aigua del Riu Major, a tocar del Mas La Figa, sota unes parets rocoses impressionants que han donat peu a l'imaginari grupal, en veure-hi unes espectaculars atribucions femenines.
De nou a La Muga on en un passadís hi ha una font on brolla l'aigua en un broc a curull o ple a vessar i aquí els filòlegs han debatut la correcta l'expressió "a curull". Aquesta calorada expressió ens ha entretingut fins arribar a Sant Bartomeu de Pincaró.

L'església de Sant Bartomeu és romànica, i roman molt ben conservada. Té un esvelt campanar de cadireta de dos ulls, sota el qual hi ha una finestra de mig punt, amb l'absis orientat a llevant, com totes les ermites romàniques, i la porta orientada a migdia. A l'interior encara conserva l'antiga i grossa pila baptismal esfèrica i una de rectangular que probablement és una ossera, a més de la pica d'aigua beneïda, mig trencada, a la dreta de la porta d'entrada.

Ara, per retornar al nostre punt d’inici ens toca pujar al costerut Coll de Pincaró i deixar-nos anar de baixada per la carretera d'Albanyà a l'Hostal de la Muga.