La Noguera: Tossal de la Torreta (1.676m), des de la Collada d'Hostal Roig. Passant pel Tossal de Mirapallars i Lo Graó

Avui dijous, 17 d'agost, m'he aixecat, i veient que corria una mica d'aire entre aquestes calors (que també he de dir que a mi m'estan perfecte), he dit: cap a La Noguera!
De fet, ha sigut tant d'imprevist que no sabia ni si portava aigua, peró sí, en arribar a la Collada d'Hostal Roig, he mirat, i em quedaven 3 ampolles. Tema resolt!
Hem aparcat en un petit pla que hi ha al costat d'una casa deshabitada. És una casa que debia ser molt guapa en el seu temps, amb un pati al mig que es veu desde la porta de forja mig oberta que hi ha avui. M'encanta jugar a imaginar llocs i vides, algunes potser encertant alguna cosa, i d'altres, mai ho sabré, però ja he volat.
Total, que iniciem des d'allí, fent uns 50 metres de carretera, i trobant un senyal que ens diu anar cap a la dreta direcció a la Portella Blanca.
Tot el camí de pujada ha estat un plaer. El desnivell es va pujant poc a poc, i tot per pista. A moments ens van aixoplugant les ombres dels pins, i a moments, toca caminar sota el sol. Seguint el track i estant atents als 3 o 4 desviaments, en 1 hora 45 minuts, ja hem arribat al Tossal de la Torreta, de 1.676 metres. Ens hi hem trobat un punt geodèsic, unes vistres precioses del Montsec, i la placa que sempre busco del 100tenari. Ja us dic, pel que sigui, m'ha encantat el camí i el lloc d'arribada. Bosquet, pista, sol i ombres, paissatges, camps, i olors d'aromàtiques. Ruta molt aconsellable, i si ho volem fer fàcil, es pot tornar pel mateix camí.
Però si ens ho volem complicar, que ha sigut el nostre cas, hem tirat per fer una ruta circular anant a buscar 3 punts alts més: el Tossal de Mirapallars, Lo Graó, i el Puig del Camí Ramader. Ha estat guay fer aquesta part, crestejant per un senderet prou visible, amb unes vistes genials.
Ara, a partir d'aquí, ha vingut el problema. Desde el Puig fins a arribar al curs de l'antic riu (senyalitzat amb WaitPoints), no he sabut trobar cap sender previsible. He hagut de tirar bastant camp a través, trobant estones de certes clarors, però més plantes de boix que pedres. Un cop trobat el curs de l'antic riu, ja tot fàcil, però sí crec que és important explicar-vos, perque qui no vulgui rascar-se una mica les cames, l'opció més fàcil és tornar pel camí de pujada. I si voleu fer el camp a través, es pot fer eh? El Life i jo ho hem fet anant fent poc a poc i buscant els millors passos. Només crec que cal avisar.
I lo dit, un cop a l'antic riu, planejar, passar per un parell de camps, i fins trobar la carretera asfaltada que ens durà en 500 metres al punt d'inici.
Res, sostre de La Noguera fet! El nostre 21! I ruta que si no fos per aquest bossí de camí de baixada que m'ha fet no saber massa com fer, ha estat una ruta molt xula. Són 16 quilòmetres, i un desnivell de 700 metres, però molt agradables de fer. Si us animeu, gaudiu-la! (i a l'estoneta d'incertesa, calma i poc a poc, com està molt bé anar per LaVida).