La Nou de Berguedà – Santuari de Lurdes – Sobrepuny – Les Agudes

Caminada des de la Nou de Berguedà, primer al proper Santuari de Lurdes amb la cova de la Mare de Déu i tot seguit, als cims de Sobrepuny, en una forta pujada que ens ha fet triscar de valent per arribar a dalt, on desprès de passar per la font del Faig, ens hem trobat tot el paisatge completament nevat, mentre anàvem passant per la petita fageda però amb faigs de dimensions considerables.

El primer cim és el Sobrepuny de Baix, que te millors vistes, especialment sobre el Pedraforca, la serra d’Ensija amb la Gallina Pelada, la Creu de Ferro i el Volturó, la serra del Cadí, els cingles de Vallcebre, i fins i tot s’hi pot observar les llunyanes muntanyes del massís del Montseny i de Montserrat, amb la Nou del Bergadà als nostres peus.

Seguim amunt i amb força neu arribem al cim del Sobrepuny, amb menys vistes sobre les muntanyes però amb bones vistes sobre el Bergadà i la Catalunya central, i a la baixada per la vessant nord, podem veure per entre mig dels faigs, els cims de les Penyes Altes, el Moixeró, la Tosa d’Alp i el Puigllançada, mentre anem baixant al collet del Faig.

Seguim baixant, pel mig del bosc de faigs primer i avets després, fins arribar al coll de la Plana, punt d’encreuament amb el camí de la Nou a Sant Romà de la Clusa. Girem a l’esquerra seguint el GR-2141 i a uns quatre-cents metres trobem un corriol a l’esquerra, que baixa recte i molt dret, fins arribar a la zona de les Agudes, on podem veure les dues moles de pedra punxegudes de gran bellesa que donem nom a la masia enrunada que hi ha en un tram pla.

Una mica més avall de les roques trobem l’entrada a les antigues mines de les Agudes (tapiades a uns deu metres endintre). Seguim baixant, girem a la dreta i sota mateix, al costat del torrent hi ha l’entrada de la mina de l’Ínsula (també tapiada). Continuem endavant, seguint el GR i arribem a la font de cal Patzi on el torrent fa un saltant amagat entre les roques, passat al qual arribem ràpidament al punt de sortida.


Santuari de Lurdes de la Nou de Berguedà.-
El Santuari de Lurdes de la Nou és una església del municipi de la Nou de Berguedà (Berguedà) dedicada a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l'extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Déu arreu del món, i també a Catalunya.

Conjunt d'edificació singular dins de l'esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d'un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d'un torrent. Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l'antic poblament de la Nou.

L’origen de la devoció i construcció del Santuari, prové del fet que Mn. Antoni Comellas, fill i rector de La Nou, malalt, anà a Lourdes (1877); allà visqué una gran experiència de Fe. Hi tornà (1878) i portà una imatge de la Verge, que la posà en una capelleta feta prop del Santuari actual. El fet és conegut a tot el Berguedà i molts devots pujaven a visitar-la. Calia fer-hi un Santuari. S’inicià el 1880 i s’inaugurà el 1885. En el 1893 s’edificà l’Hostatgeria. En el 1960 (75 anys del Santuari) es construí el campanar.