La Nou de Berguedà - Sobrepuny

Santuari de Lurda

Torrent de La Nou

Espina Vera (Rhamnus cathartica)

Aquesta planta també es coneix amb els noms d'espina cervina, espina santa, arç, cambró o prunelló silvestre. Té propietats laxants i diürètiques, però el seu consum excessiu produeix vòmits i diarrees. Es tracta d'un arbust espinós, dioic i caducifoli. Les fulles són simples i ovades, de color verd i es van tornant grogues cap a la tardor. Les flors són de color groguenca. El fruit de l'espina vera és una baia de color negre, que s'utilitza amb finalitats medicinals. L'hàbitat general d'aquesta planta és la muntanya mitjana, habitualment es troba entre els 800 i els 1.400 m. En el nostre itinerari l'hem trobat de seguida, un cop creuada la carretera de La Nou a Vilada, en els primers metres de corriol, a a cota 833mt d'alçada.

Marxívol (Helleborus foetidus)

És una planta verinosa amb la qual antigament s'enverinaven les sagetes. És una planta herbàcia perenne i fètida que mesura fins a 80 cm d'alçada i té les fulles en roseta al capdamunt de la tija persistent. Les flors fan d'1-3 cm i són campanulades. Floreix a l'hivern de desembre a abril. Totes les parts de la planta són verinoses amb glucòsids. Els símptomes de la intoxicació inclouen vòmits i deliri. Quan floreix, en ple hivern, un llevat colonitza els seus nectaris i fa pujar la temperatura de les flors i allibera components orgànics volàtils que així atrau pol·linitzadors. És la primera espècie on s'ha observat aquest fenomen. En el nostre itinerari la trobem sovint, sobretot a les cotes baixes, això és, entre els 800 i 1000mt d'alçada. Concretament, a la cota 886mt, just a tocar del Rec Xic.

Ginebre comú (Juníperus communis)

Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust. Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una). Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul. L'estròbil, en aquest cas gàlbul (el ginebró) és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements. Durant el nostre itinerari n'anirem trobant sovint pel sotabosc del Pi Roig i Roure, fins i tot sota la fageda superior. Aquesta mostra l'hem recollit també sobre la cota 900mt d'altitud, seguint la pujada al costat del Rec Xic, abans de la cruïlla de camins.

Ruïnes de Caselles

Font de Caselles

Vistes del Sobrepuny de Baix

Era del Manrell

Faig (Fagus sylvatica)

És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre. Les fulles són ovades, amb el marge amb pèls fins i sedosos. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós. El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves. Als Països Catalans el trobem als Pirineus, i estatge montà interior, dels 500 a 2.000 m. Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. A les Terres de l'Ebre es troba la fageda més meridional d'Europa, al barranc del Retaule, al terme de La Sénia (Montsià) i dins del Parc Natural dels Ports. Aquí a la Serra del Catllaràs trobem el Faig a partir de la cota 1.400mt, i en el nostre recorregut trobem aquesta primera fageda poc abans d'arribar al faig centenari i a la font del Faig.

Font del Faig

PR

Blada (Acer opalus)

Pot assolir fins a 15 metres d'alçada, amb el limbe de les fulles dividit en 3 o 7 lòbuls aguts, retallats i amb entrants poc profunds. La seva escorça és llisa i de color gris i en els exemplars més vells es torna de color grogosa. Floreix de març a maig i fructifica cap al setembre. L'angle de les ales del fruit, que és en sàmara, és agut o recte. Els fruits maduren a la tardor. L'exemplar trobat aquí al Catllaràs és l'Acer opalus subsp. opalus: de fulla més gran (> 8 cm), més arrodonida i amb menys lòbuls. La trobem a les rouredes de roure martinenc i en altres boscs caducifolis poc humits entre els 600 i els 1.750 m; la seva àrea de distribució s'estén cap al nord per l'Europa del sud no mediterrània. N'hem recollit una mostra sota una de les fagedes de la part superior del Sobrepuny, a la cota 1.500mt just abans d'arribar al collet.

Sobrepuny de Baix

Sobrepuny

Collet del Faig

Coll de la Plana

Collada

La Collada

Roure Martinenc (Quercus pubescens)

El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres. És el roure per excel·lència dels països submediterranis. A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts. Està catalogat com a espècie vulnerable. El seu tronc és tort si l'arbre creix aïllat, però dret al bosc; l'escorça és marronosa i fissurada, presenta una capçada ampla i clara. Té les fulles de 5 a 10 cm de llargada, densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments pènduls i les femenines estan envoltades d'un involucre d'on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d'ovoide allargat i molt escarpat, amb el peduncle curt i pelut, és cobert per una cúpula amb escames molt cenyides. Als llocs de transició, es pot confondre amb el roure de fulla gran, amb el qual s'hibrida fàcilment. Trobem rouredes durant el nostre itinerari a la part baixa del recorregut, fins que aquest és substituït pel Faig. La mostra està recollida abans d'arribar a l'Aguda Alta, a la cota 1.197mt.

Les Agudes

Ruïnes Masia de les Agudes

Mina de les Agudes

Boix grèvol (Ilex aquifolium)

El Boix Grèvol és un arbust de fulla perenne, de port piramidal i de grans dimensions (de mitjana sol créixer uns 10 metres d´alçada, encara que no és gens estrany trobar exemplars de més de 20 metres), que creix habitualment a regions fredes, humides i ombrívoles de pràcticament tot el planeta. El Boix Grèvol, que pot arribar a viure fins a 500 anys, es sol trobar aillat en mig de fagedes i rouredes, tot i que algunes vegades també pot formar densos matollars com a espècie dominant. A la província de Sòria, es troba el bosc de Boix Grèvol més gran de l´Europa meridional, l'anomenat “Acebal de Garagüeta”, amb més de 180 hectàrees de Boix Grèvol sobre una superfície boscosa de 400 hectàrees. a fusta de Boix Grèvol és també molt apreciada principalment per a fabricar mobles, ja que aquesta és molt densa i dura. Durant el nostre itinerari hem trobat el primer exemplar de Boix Grèvol just a tocar de la mina de les Agudes, just a la cota 1.112mt. Després pel mateix corriol de baixada hem anat trobat més exemplars.

Mina d'Ínsula

Panoràmica La Nou

Roureda

Cal Patzí

Font de Cal Patzí

Salt de Cal Patzí

Església de Sant Martí