La Nou de Gaià-la Mola-La Nou

Ruta circular des de la Nou de Gaià a la Mola i tornant a la Nou de Gaià passant per:
- Rubials (3.3 km)
- Collet de la Serra de l'Hivern (4.7 km)
- Font de la Trunyella (7.7 km)
- La Mola (8.5 km)
- Collet de la Serra de l'Hivern (4.7 km)
- Santa Magdalena de la Nou de Gaià (17,7)
Guiats pel nostre company Paco hem seguit aquesta ruta, ben variada i atractiva. Transcorre sobretot pels termes de la Nou de Gaià i de la Pobla de Montornès, del Tarragonès, i trepitja un xic del terme de Bonastre, ja pertanyent al Baix Penedès. El `punt més alt i objectiu de la sortida és la Mola, cim comarcal del Tarragonès, situat al límit entre aquesta comarca i la del Baix Penedès. Cim molt humil (317 m), però que ofereix una vista molt atractiva tant del Tarragonès, com del Baix Penedès, especialment de la part marítima, però també de l'Alt Camp i fins més enllà.
Sortim de la plaça del Centenari de la Nou i després de deixar les cases modernes del poble, passem per pistes entre camps, on predominen els garrofers, alguns de mides ben vistoses. Així arribem al nucli de Rubials, un caseriu situat a uns 3 km de la Pobla de Montornès, del qual es tenen notícies des de l'any 1180. Va estar habitat fins a mitjan segle XX. Actualment es troba deshabitat i en estat ruïnós. Després, en un ambient més boscós anem pujant molt suaument fins al collet de la Serra de l'Hivern, on iniciem una baixada cap a la urbanització del Castell de Montornès, que voregem pel costat nord-oest, passem el torrent del Mas Barral, un dels punts més baixos de l'excursió, i per camí força estona asfaltat iniciem una llarga i suau pujada cap al cim de la Mola.
El descens el comencem en direcció a Bonastre, que després deixem per fer una bonica baixada per la coma del torrent amb flors i força vinya. Al peu de la serra Alta deixem el torrent i girem a l'esquerra entre abundants vinyes i tornem cal collet de la Serra de l'Hivern. Repetim un breu tram del camí d'anada i en una cruïlla amb un pal de seguiment ens desviem a la dreta, anem a passar la carretera de la Nou a Salamó, després sobre la via del tren i després ja ens acostem a la Nou de Gaià, també entre abundants vinyes.
Pel camí hem trobat moltes barraques de pedra, de formes i volums diferents, i parets de pedra seca, curosament treballada, que ens indiquen que gran part del recorregut havia estat molt aprofitat, molt més que no ara.
Ha estat una excursió molt interessant, bonica, variada i instructiva, que recomano. Potser no és adequada per fer-la en època de calor, sinó més aviat a l'hivern. A la primavera hi hem trobat força flor, i a la tardor pot ser molt bonica per la coloració de les vinyes, sobretot en el camí de tornada.