La Pastora-Riera de Rellinars-Balma de l’Andaló-Rellinars-Salt de la Guineu-Corto Pio-La Pastora

Ruta qualificada com a moderada no per la dificultat tecnica sinó per els quilòmetres.

Deixem el cotxe al pàrquing de la Pastora. D’allà sortim i agafem el cami que ens dura a l’Obac Vell. Els origens de la Casa Vella es remunten al segle IX quan el Senyor del Castell de Terrassa va ordenar construir una torreta de vigilancia i una casella pels soldats al camí que unia Vacarisses amb la ciutat egarenca, davant del Paller de Tot l'Any. La seva funció era protegir la frontera sud de la Catalunya Vella enfront als freqüents atacs dels serrains.

Seguirem la pista fins arribar a la riera de Rellinars. Trobem la Font dels Carlets. La Font de Carlets, una de les més conegudes fonts del Municipi de Rellinars, l’aigua surt per les escletxes de la roca i si ha plogut molt, disposa d’un abundant cabal.
D’allà seguim la riera gaudint de l’espectacle de colors que ens ha donat avui el fred, trobant algo de neu i l’aigua glaçada.

Seguirem fins arribarà les Fonts de Rellinars. D’allà anirem a veure la Balma de l’Andaló a només 500 m. De les fonts. L’Espluga de l’Andaló està situada entre el poble de Rellinars i les fonts, en el revolt d’una riera seca.
Es tracta d’una allargasada balma que va ser obrada pel un Pagés anomenat Andaló, que conreuava el camps situats al davant.

La utilització principal de l’espluga va ser d’habitatge de descans i magatzem d’eines dels pagesos. Ara bé, durant la guerra civil també va servir de refugi, igual que moltes altres cavitats de tot arreu del massis de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac.

Seguirem caminant fins arribar a Rellinars on farem una parada a un Moli. Al principi es coneixia com el Molí Vell o Molí d’en Gibert. Durant el segle XVIII va ser un molí hidràulic. L’antiga fàbrica tèxtil va ser construïda al segle XIX i esta formada per diverses naus, ara totalment abandonat. Va ser un exponent important de l’activitat econòmica i industrial de Rellinars. S’aprofitava l’aigua de la riera de Rellinars i de la bassa que esta situada en el altre extrem i a una alçada superior dins del bosc, una conducció baixava l’aigua. Encara conserva la roda vertical de pales.

D’allà atravessem l’urbanització fins a la carretera, que la travessarem i agafarem pista direcció a la dreta.

Seguirem caminant admirant la majestuosa muntanya de Montserrat fins que trobem una pista que agafarem a ma esquerre direcció al Salt de la Guineu. Bonic salt encaixonat que ha anat formant la llarga i persistent erosió de l’aigua als materials més tous de dessota la roca conglomerada.

Aquest salt es caracteritza per estar format al redors d’una formació de roca conglomerada, aquesta típica formació mineral tan corrent a Sant Llorenç del Munt, formant un saltant obert i més clàssic.

Seguirem caminant fins arribar a un paratge excepcional, una meravella de la natura. La Font del Corto Pio. El seu nom procedeix d'una casa propera el Casalot del Corto Pio. Es un espai balmat, realment encisador. Una fondalada ombrívola i de gran bellesa amb un petit, però molt maco, salt d'aigua, una basseta de fades i un corriol d'aigua acinglerat de terres roges.

Seguim caminant i ens trobem la Masia de les Vendranes. No em volgut baixar a veure la font de les Vendranes, però val la pena.

D’allà seguirem pista fons trobar un corriol que començarà a pujar fins a la Casa de l’Obac. Seguirem les indicacions Verdes-vermelles fins dalt.

Esperem que us agradi la ruta.

Bona caminada!