La Pera-Riuràs-La Pedra Blanca-Pedrinyà-Puig de Queralb-La Pera

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aprofitant la darrera Marxa Popular de La Pera realitzada a l’Octubre, hem fet ruta per la zona seguint part d’aquesta, beneficiar-nos de la neteja d’algun corriol que desconeixíem i que vàrem gaudir. Des de aquesta plataforma vull donar les gràcies a aquestes persones que desinteressadament preparen i organitzen aquest esdeveniments...(conec per pròpia experiència el treball que hi ha al darrera i que durant molts anys vaig dur a terme).
Aparquem al Polivalent de La Pera i ens dirigim fins aquesta vila que conserva el traçat urbà d’origen medieval, amb carrerons estrets i curioses raconades. Al punt més alt i al bell mig del nucli de la Pera hi ha l’església de Sant Isidor. Iniciada a la fi del segle XVI, va ser bastida al llarg del XVII en estil goticorenaixentista, que encara perdurava. La façana actual és el resultat de les reformes posteriors a la Guerra Civil. L’absis de l’església és de planta hemidecagonal, i l’interior, d’estructura gòtica.
Visitat el poble, travessem la carretera i seguim camí al costat de la riera de Rifós. A l’alçada de la depuradora municipal, enllacem amb un camí més ample que fineix a Riuràs.
L'agregat de Riuràs, aproximadament a 1 km a ponent de la Pera, és un veïnat format per sis masies. Està documentat des de l'any 1017, època en què hi tenia possessions el monestir de Banyoles. Del conjunt cal destacar l'empedrat molt antic dels seus carrerons i les voltes o porxos que travessen una de les masies del segle XVII...el carrer de la Font.
Passat els porxos, ens situem a la carretera local que uneix La Pera amb Flaçà, (passant per Riuràs), girem a la dreta, just on un plafó ens convida a visitar els llocs més emblemàtics de la zona, com el carrer de la Font o el antic safareig, el qual passem al costat, arribant a l’última casa del conjunt de masies agafem un camí que neix a l’esquerra amb pujada, deixant l’asfalt. Al poc, el camí s’aplana i agafem un viarany que tenim a la nostre esquerra (és un dels trams que han adequat per la marxa)...un llarg corriol que travessa per llarg la muntanya de la Pedra Blanca i un cop passat la riera de Font de Prim, seguim per la muntanya de les Serres.
Aquest seguits de corriols fineixen a la pista forestal que uneix La Vilosa amb Pedrinyà, on girem a la dreta i de seguida deixem el camí principal per un corriol que neix a la nostre esquerra i que, passant per un tram del Bosc de Mas Calabús, ens deixa a Pedrinyà.
Arribats a la riera de Pedrinyà, deixem l’asfalt i continuem per la riba del torrent fins assolir un bonic carreró empedrat que ens dirigeix a l'església de Sant Andreu de Pedrinyà, edifici que donat nom al poble. L'església és un bell exemplar de l'estil romànic llombard, del segle XI...Al Museu d'art de Girona es conserven les pintures romàniques de l'absis d'aquesta església, de gran qualitat, pintades pels volts de l'any 1200...Un magnífic lloc per fer aturada i esmorzar.
Seguim camí i travessem la estreta carretera GIV-6425 que uneix Madremanya amb La Pera. Estem al Clot de la Baga, a la muntanya de Claup, on a banda i banda del camí, aquí i allà dins el bosc anem trobant unes curioses fites fetes amb pedres amuntegades unes sobre les altres. El camí es va enfilant progressivament fins la màxima alçada de la ruta, el Puig de Queralb. A la alçada de Cal Roig de Craup, girem a l’esquerra i seguim la tanca metàl·lica d’aquesta finca fins que aquesta s’acaba i continuem per un camí no gaire transitat amb vistes, (dreta) del Montgrí i les Medes i amb la mirada també, (esquerra) buscant entre la vegetació la altíssima base cúbica de formigó on es troba un vèrtex geodèsic.
En Jose i en Lluis, pugen dalt la base per fer-nos unes quantes fotografies (falten ancoratges a mitja alçada de escala i dona sensació de feblesa, però no de perill).
Per continuar ens endinsem i travessem el bosc per la banda de la escala de la base del vèrtex geodèsic, uns curts 20 metres sense camí, per sortir a un corriol molt fressat que ens anirà baixant del Puig. Caminats uns 400 m. per aquest sender hem de trobar un altre menys evident al seu principi (dreta) que agafem per anar a sortir als camps de cultiu d’arbres ornamentals de Vivers Planas. Encerclem una part del camp per agafar (dreta)un camí que ens deixa al vial asfaltat d’accés a la zona esportiva de la Pera des de Púbol.
Seguim aquesta carretera remuntant la pujada (esquerra) fins que planeja, on trobem un pal indicador que ens indica el camí de la Pera (dreta 1,1 km.). Tirem avall i en un tres i no res, arribem al poble . Ara només ens resta acostar-nos al aparcament del polivalent situat entre aquesta vila i Púbol per donar per finalitzada aquesta interessant ruta.
Salut i bones caminades!!