La Pertusa-Los Amorriadors-Castell de Sant Llorenç-Mas de Carlets-La Pertusa

Aquest circular pel vessant del Montsec d'Ares permet gaudir d'unes imatges diferents de les habituals perquè una part del sender que duu al Castell de Sant Llorenç, discórrer pel curs del barranc de la Pardina.

Classifico la ruta de difícil perquè els dos quilometres aprox. que discorren per l'obaga de la Pardina fins els Amorriadors, és feixuga, perdedora i un pel enramada.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida prendre direcció a Àger (C-12) al km 198, agafar direcció Corçà (camí-pista d'Àger a Corçà). Arribats a Corçà, continuar cap a la Pertusa.

Itinerari:
El recorregut s'inicia a l'aparcament habilitat a uns dos-cents metres abans d'arribar a l'entrada del congost.
A l'altura del pas de la Pardina, el sender es bifurca, aquí dubtem perquè comencem a baixar, cosa que fa que hàgim de tornar enrere, fins a trobar el sender que duu a la via ferrada Urquiza-Olmo, el qual, està indicat amb una placa metàl·lica, enganxada a la roca, el seguim. Aquest sender és de bona petja i fàcil de seguir, però, a mesura que ens anem atansant al llit del barranc i després d'haver recorregut 1 quilòmetre aprox. la cosa es comença a complicar, perquè s'embosca. Nosaltres varem tenir que tornar enrere perquè no varem veure una fita que hi havia a la dreta, la qual, indica que hem de pujar muntanya a munt, a través del bosc. A partir d'aquí, el sender desapareix i ens hem d'anar guiant pel trac, les fites que trobem, rastres que apareixen i desapareixen, però, que tornen a confluir amb el sender principal, és a dir, emprant la intuïció, però, si anem poc a poc, veurem les fites, malgrat que n'hi hagi més d'una, ara, totes condueixen al mateix lloc.

Després d'aquesta feixuga pujada, la qual, es la més dura i fosca del recorregut, el sender s'enlaira i millora perquè les traces són més visibles i fàcils de seguir, per tant, cal gaudir de l'espectacularitat de les cingleres i de la barrancada de la Pardina. Una vegada sortim de la zona boscosa, hi ha un curt tram aeri, però, que no representa cap dificultat. Seguim per aquest aquest sender, el qual, continua travessant zona boscosa, però, força visible i fàcil de seguir, potser, abans d'arribar a la zona dels Amorriadors, en la que trobem una manega que segueix el camí, està un pel emboscat, però, es un tram molt curt. Passat aquest tram de sender, arribem als Amorriadors, una zona caòtica de pedres. Amorriador, significa, fer migdiada el bestiar en un lloc ombrat.

Passada aquesta caòtica zona de blocs arribem al cap d'amunt del barranc, el travessem, i continuem per una tram de camí antic, el qual, bifurca, nosaltres prenem el sender de l'esquerra perquè el de la dreta duu a les ruïnes del Castell de Sant Llorenç, cosa que, no volíem fer.

Seguim l'itinerari de l'esquerra, el qual, ens permet atansar-nos a la cinglera/mirador, al peus d'on s'acaba una ferrada, i des d'on, gaudim de l'espectacular rocam de la zona dels Amorriadors.
Reprenem la marxa, continuem l'itinerari cap al refugi lliure de Mas Carlets, passem pel costat de la immensa paret que aguanta les ruïnes del Castell de Sant Llorenç d'Ares, datat del segle XI. Seguim cap a Mas Calets, passant per ço la Tonya, çon Jaume, la boïga del Pinell i seguint un curt tram del curs del barranc de Carlets.
Arribem a Mas Carlets, una llàstima, abandonat, deixat, aquest, fa uns quatre anys feia de refugi, a vegades amb atenció i d'altres, no, ara, res de res.

Davant de tanta desolació, reprenem la marxa cap a la Pertusa, desfem un curt tram de sender, ens desviem a la dreta i continuem pel camí de Mont-Rebei (GR-1), cap al Pas d'en Guiler, Pas del Mill, el qual, permet resseguir la part baixa de la Serra del Mill, tomba cap a la Cleda del Feixà, Lo Feixà, les ruïnes del Mas i la font de la Pardina, travessem el Barranc de Pardina, i, iniciem una suau ascensió fins el Pas de la Pardina, lloc on enllacem amb l'itinerari de l'anada, i , d'aquí, desfem el camí d'anada fins l'aparcament