El Cogulló de Serra Espina des de la Pobleta de Bellveí, Vall Fosca.

Sortida molt interessant per camins vells. Des de La Pobleta de Bellveí , 806 m, ens enlairem cap a Envall. Recorregut un tram de la carretereta, ens desviem cap a l’esquerra on veiem un pal de senyals. L’itinerari passa per un antic camí recuperat, molt bonic, força ombrívol que discorre per una bonica roureda de l'obaga d'Envall i la Borda del Botiguer i entremig del barrancs d'Escasals i d’Envall. El sender, doncs, s'enfila, i, poc a poc, arribem al llogarret d'Envall, nucli molt petit, però, amb un bonic campanar a l'església de Sant Jaume, d'estil barroc. Le església en sí és pura ruïna. Algunes cases estan rehabilitades. Continuem ascendint pel mateix camí recuperat que discórre per entremig del Clot des Comes i el Serrat de la Cabaneta, passant pels Farratges i les Carrues. Després d'una bona pujada i abans d'arribar a la Serra de Ruixou, trobem el Dolmen de la Cabaneta d’Envall, damunt el Serrat de la Cabaneta. Aquest, és un monument megalític de l'edat del bronze i és l'únic del municipi de Torre de Capdella, el qual, està situat al límit de les comarques del Pallars Jussà i Baix Pallars, del Pallars Sobirà . Reprenem la marxa pel sender que transita per la Serra de Ruixou i prenem direcció al Cogulló. Seguim pel llom de la serra, el qual ens porta fins el mirador i cim del Cogulló, 1569 m. a la Serra Espina. La llàstima és que al costat del Sobirà, tot és tapat per la boira. Al Jussà, els cims continuen amagats. Sort en tenim de les taules d’orientació a nord i a sud!
Seguim pel llom de la Serra Espina fins a trobar la collada del Clot d'Andol, a partir d'aquí, comencem a davallar per sender en direcció a Beranui, seguint els pals senyalitzadors de fusta, els quals, ens porten fins la Collada de Fàdigues. Arribats a aquest punt, passem la tanca de filferro i prenem direcció cap a Beranui. Aquest camí antic recuperat, és molt bonic i força ombrívol, el qual, discorre pel bell mig del bosc de Gramenet, i segueix el curs del barranc del mateix nom. Arribats a les envistes del poble abandonat de Gramenet, seguim el sender que ens aboca a la carretera principal. Seguim un pel més i agafem el desviament fins el poble de Beranui, enlairat en un pujolet. Seguim per un carrer recentment arranjat, el qual, envolta tot el poble i permet gaudir d'uns paratges magnífics. Pugem per unes estretes escales, les quals, ens permeten accedir a l'entorn de l'església de Sant Joan Evangelista i a l'esplèndida balconada mirador, encara que avui… Visitat el poblet, en el qual, hi ha força cases rehabilitades i un establiment de turisme rural (Casa Macianet) retornem a l'inici del sender, en el qual, trobem un pal senyalitzador que ens indica "Camí de la Pobleta", el seguim. Hi ha un moment en el que sembla que ens faci entrar a una granja, però, si ens hi fixem bé, abans d'entrar-hi, veurem a la nostra dreta l'entrada al sender. Aquest camí, discorre per la Freixa, els Renguers, lo Solaró; travessem el barranc de Solaró, continuem cap al Rap i la Granja de Rap, on cal vorejar tot un tancat metàl.lic amb una munió de vaques i bedells de color marró clar. La sortida la trobem barrada per una gran porta. Ens la mirem del dret i del revés acompanyats d’un pelut que ens imaginem que ple de puces. Sense voler l’empenyem i s’obre tot lo llarga que és. Seguim per la carretera L-503 una mica més d’un km fins que a l’altura de la indicació de la Font del Moro, travessem la carretera, anant a la dreta i baixem a tocar del riu. Hi ha un pont amb una senyalizació que diu “a Antist”. Me n’adono que no és aquest el camí. Hi ha un altre pal de senyals abans del pont que indica cap a "La Pobleta". Aquest és el que cal agafar, el camí antic recuperat que passa entre la carretera i el riu Flamisell. El mateix ens porta al punt d'inici.