La Punta Plana, sostre comarcal del Baix Cinca

Interessant ruta circular per la Serra de Mequinensa, entre eixuts barrancs i airosos altiplans, entre àrids camps de secà i esclarissades pinedes, tot passant per antics masos, alguns força preservats, i per ben obrades feixes, amb tocs d’intensíssim groc de colza en primavera, i amb l’al•licient de coronar el sostre del Baix Cinca, comarca al límit de ponent del Principat de Catalunya.
L'aproximació en cotxe al punt de partida de l'excursió mitjançant el Wikiloc aquí és especialment útil. Es deixa la carretera N-211 a uns 8 km passat Mequinensa anant en direcció a Casp, al punt on una pista creua amb la carretera. Agafem el ramal la de la nostra esquerra, en direcció sud. Passat poc més d'1 km hi ha una divisòria, on tombem a la dreta, en direcció sud altra vagada. Al cap de 400 m hi ha una nova divisòria, tombem a mà esquerra, direcció est, entrem al Barranc de les Esmolines, i hi seguim fins trobar la confluència amb el Barranc dels Conills, confluència on hi ha un bell i petit mas ben preservat. Aquí deixem el cotxe.
Comencem la ruta circular a peu en direcció sud, entre les feixes del Barranc dels Conills, tot seguint la pista, la qual, al cap d1,1 km tomba a la dreta i deixa el barranc, enfilant-se pel marge esquerre –a la nostra dreta. Al cap d’uns 700 m entrem a un altiplà on de seguida trobem un mas quelcom esgavellat, voltat de bonics camps de colza. Aquí tombem a mà esquerra, per pista, en direcció sud, entre els camps de colza, fins a un altre mas més endreçat, a uns 800 m de l’anterior, que depassem. Al cap de 100 m la pista es bifurca, nosaltres tombem a ma esquerra, en direcció est, pel marge nord de l’altiplà d les Esmolines on som, seguidament, a uns 200 m des la bifurcació, passem pel costat d’una bassa per apagar incendis, i seguim fins al punt més alt de la contrada, La Punta Plana, a 437 m d’altitud, a 3,7 km de l’inici de la caminada, sostre comarcal del Baix Cinca, claríssimament assenyalat per un enorme vèrtex geodèsic. Disposa de poca vista atès que està voltat d’arbres, tot i que poc abans d’arribar-hi hi ha una bona vista cap a la Matarranya i la Terra Alta.
Seguim la ruta circular per la pista en direcció est. A uns 100 m hi ha una divisòria, tombem a la dreta, seguidament passem pel costat d’una bassa, on la pista vira a ponent. Al cap de poc, a 300 m, vira a sud-est i seguim així fins que, al cap de 600 m, a la capçalera de la Val d’Esmolines. Haurem fet dues llaçades. Tombem a l’esquerra, cap a la Val d’Esmolines, sempre en direcció nord-est, entre feixes, camps i alguns masos, i no la deixarem fins a la confluència amb al Barranc d’Esmolines, a 3,1 km, al punt més baix de l’excursió, cota 260 m. D’aquí tombem cap a l’esquerra, direcció oest, remuntant el Barranc d’Esmolines ple marge esquerre –la nostra dreta– per 1,1 km, fins tornar al punt de partença de l’excursió.
En total hem caminat 9,85 km per remotes, solitàries, belles i entranyables terres catalanes!