La Rabassa Font del Filat Sant Joan de Palamós Montlleó.

Caminada per la Segarra, de La Rabassa anem cap a la Font del Filat. tot seguit anem a Palamós on hi ha l'ermita de Sant Joan (pràcticament en runes tant les cases com l'ermita) Seguim fins a la població de Montlleó, on hi ha l'església de Santa Maria, en molt mal estat i el Castellot pràcticament en runes llevat de una casa i anem fins dalt del Puig de Montlleó, amb bones vistes de la Segarra.
Tot seguit agafem una pista que ens mena altra vegada a La Rabassa on després de veure i fotografiar el poble anem fins on hem deixat el cotxe.

La Rabassa és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra. El poble se situa a l'oest del terme municipal de Sant Guim de Freixenet, a l'altiplà que separa les riberes de Cervera i de Sió. Consta d'un carreró cobert i una esglesiola romànica dedicada a Sant Cristòfol.

Palamós és una entitat de població del municipi de Sant Guim de Freixenet, a la comarca de la Segarra. La masia i antiga quadra se situa al sud-oest del terme municipal, vers el pendent de la vall del riu Ondara, al peu de la serra de Montlleó. Al segle xix formava un municipi amb el poble de la Rabassa.

Montlleó és un poble del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. És al sector septentrional del terme, al turó del castell de Montlleó. Actualment només té un habitant.
Destaquen les ruïnes del Castell de Montlleó i l'església romànica de Santa Maria.

Església de Santa Maria de Montlleó
El 1685 el lloc tenia 7 cases juntes i des del segle xviii la seva església prengué el caràcter de santuari. Juntament amb Briançó, a mitjans del segle xix es va integrar a l'antic municipi de Sant Antolí i Vilanova.

Abans del 1100 n'era senyor Geribert Hug, amb la seva muller Letgarda, que era parent del bisbe de Vic Guillem Berenguer. Aquests feudals feren donació al bisbe de Vic d'aquest castell, de Pomar i Briançó. Si bé els castlans successius, feren jurament de fidelitat al bisbe, algun temps després hi tingueren un cert domini els senyors d'Òdena, que també ho eren de Sant Pere dels Arquells, Rubinat i Llindars. El 1254 el bisbe de Vic traspassà a Pere de Queralt els seus feus de Montlleó, Briançó, Pomar, el Molí de Paratancia i el mas de Torelló. Pel casament de Gombau d'Anglesola amb Francesca de Timor, o de Queralt, Anglesola passà al domini d'aquest, a la segona meitat del segle xiv.