La Roca Bosc de ca l'Argent i ruta Megalítica la Roca

Excursió per la zona Megalítica de la Roca del Vallès que hem iniciat i acabat en el centre urbà de la Roca del Vallès , just a la Parada de Bus L52 que ve de Granollers, Plaça de l'Era.
Iniciem el recorregut pel nucli urbà , un tram de carretera, i enfilem cap a la serra, al arribar a la carena , baixem suaument cap el torrent de sant Bartomeu, comencem visitant el Bosc de ca l'Argent on trobem escultura contemporània en concret la Roca de l'Elefant i ben aprop un Moai com els de l'Illa de Pasqua, seguim de nou cap a la carena de la Serra i enllacem amb la Ruta Megalítica amb diversos elements , túmults, dolmens i roques amb talles i creus d'época Medieval.
Fent una ruta circular per acabar novament al lloc de sortida.

Elements a destacar.

La Roca del Vallès
La Roca del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
El municipi està format per tres pobles, la Roca Centre, Santa Agnès de Malanyanes i la Torreta. És un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental i dins del seu terme municipal podem trobar la presó de Quatre Camins (des de 1993), el Castell de la Roca, el Castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral. En aquest municipi existeixen diverses urbanitzacions com: Can Colet, Can Borrel i la Pineda.
Art Prehistòric
Una de les mostres més interessants de la presència humana primerenca en aquests paratges correspon a les pintures rupestres prehistòriques de la Pedra de les Orenetes. Pertanyents a l'art esquemàtic, l'expressió que acredita la presència de grups productors neolítics (6500-3500 anys aC), va ser descoberta per Josep Estrada i Garriga el 1945. Dibuixos puntiformes, línies ondulades, traços, algun tret antropomorf, màcules, etc.: en definitiva, formes abstractes. És una de les rares pintures sobre suport granític de Catalunya i dels pocs jaciments amb art trobats a les comarques catalanes més properes a Barcelona.
Aquestes pintures han estat incloses en el Patrimoni Mundial per la UNESCO (1998), sota la nomenclatura administrativa d'"Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica", com a manifestació de la capacitat intel·lectual humana. Jaciments amb el mateix tipus d'art pictòric es troben també en els municipis del Cogul i l'Albi (Garrigues), Os de Balaguer (Noguera Pallaresa), Olèrdola (Alt Penedès), la Llacuna (Anoia) i Montblanc (Conca de Barberà), entre d'altres.
A la Pedra de les Orenetes manca algun tipus de protecció, per la qual cosa la seva conservació es troba en perill permanent (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric)

Pedra de les Creus
És un bloc de granit de forma irregular, d'uns 2 metres de costat per 1,50 d'alçària. Té nombroses inscultures en forma de creu (al voltant de 20)i altres signes de difícil interpretació a la part superior i de mides i estils diversos. La majoria de les creus, algunes amb pedestal, són clarament medievals. Hi ha arqueòlegs que s'aventuren a situar algun d'aquests petròglifs en la Prehistòria, ja que durant aquest període la creu s'emprava com a símbol antropomòrfic (com és el cas de la Roca dels Sacrificis de Capmany al Baix Empordà). Tenint en compte l'entorn (en el pendent entre la Pedra de les Orenetes i la Pedra de les Creus es van trobar diversos fragments de ceràmica ibèrica força rodada), dens en megàlits, no és esbojarrat suposar que la pedra es va començar a gravar a la Prehistòria (de fet, els arquèolegs la daten entre el Calcolític i l'Edat del Bronze, del 2200 aC fins al 650 aC

Pedra de les Orenetes
És un gran bloc granític d'uns 8 m d'amplada, 3 de llargària i 3 d'alçària, el qual configura una balma de dimensions reduïdes i altres cavitats adjuntes més petites. La roca té una gran quantitat d'alvèols i escletxes d'erosió repartits per tota la superfície. No s'ha establert amb seguretat l'ús que es feia d'aquest indret, però podria haver estat un centre ritual o un lloc de reunió.
Josep Estrada hi va descobrir el 1946 trenta-dos pintures rupestres, d'estil llevantí o esquemàtic, les quals representen motius molt diversos: figures humanes i antropomorfes, quadrúpedes, dos cèrvids i un reguitzell de traços de difícil interpretació. La datació d'aquestes pintures és difícil de precisar, però els estudiosos situen les figures antropomorfes entre el Mesolític i el Neolític, i la resta cap al Neolític Final i l'Edat del Bronze. Això fa probable que siguin pintures contemporànies a la construcció dels megàlits de la ruta de Céllecs. Han estat visibles fins fa ben poc, però la intempèrie i el vandalisme les han fetes pràcticament desaparèixer durant els darrers 20 anys. Són les úniques pintures rupestres sobre granit de Catalunya i es van documentar exhaustivament entre els anys 1987 i 1989, dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, dut a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta mostra d'art rupestre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre del 1998 dins del conjunt Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. A més, la pedra també gaudeix de la condició de Bé cultural d'interès nacional (BCIN).

Roca Foradada
Es tracta d’un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40m de llargada per 1,60m d’amplada i 1,30m d’alçada. L’entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l’època del Gòtic.
Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica “grollera de les mateixes característiques que l’apareguda en la resta d’elements sepulcrals megalítics de la zona” i alguns fragments d’època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument.

Dolmen de can Gol II
És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé els especialistes, com els de l’equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d’amplada. S’observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L’entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).

Plat del Molí
Gran bloc granític, situat al marge de l’actual camí, presenta una “cassoleta” a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70m de diàmetre per 0,22m d’alçada, si bé una part apareix erosionada.
Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l’han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.

Informació de Viquipèdia