La ruta de La Capona

Aproximació: A la TP-2002, entre Vila-rodona i El Pont d'Armentera, més o menys a la alçada de Santes Creus i poc abans d'arribar al K.7, hi trobem a ma esquerra una pista en pujada, la prenem i busquem lloc per aparcar. La ruta l'hem començat a la primera cruïlla que trobem en aquesta pista. 

Descripció: És una ruta bonica, perfecte per omplir una matinal sense grans esforços i envoltats d'un bonic paisatge i a més hi descobrim la magnífica feina feta pels habitants d'aquest territori, per aixecar les monumentals barraques de pedra seca que trobarem en aquest recorregut. A pocs llocs podrem trobar una concentració de tantes barraques i tant grans, en tant poc espai.

Itinerari: Comencem a caminar partint de la cruïlla per la pista forestal en direcció nord, trobarem una cruïlla en forma de T, nosaltres virem a la dreta i al cap de poc, ja veiem la primera barraca a la nostra esquerra a prop del camí i ens hi acostem. Prosseguim per la pista fins que trobem una desviació a la nostra dreta, es una pista que baixa, nosaltres la seguim i encara que sembla que la pista s'esborra en arribar a un camp, ja veiem la Ermita de Sant Pere. L'edifici esta pràcticament derruït, i no es precisament una ermita petita, però l'abandó no perdona.

Desfem el camí per on em vingut i tornem a ser al la cruïlla amb la pista principal. Tal com anem caminat, anem veient en mig dels camp d'altres barraques que no visitarem, però que son grans i ni ha forces. Arribem a una cruïlla i girem a l'esquerra, trobem un altre trencall i prenem el de la dreta i ben aviat arribem a una pineda, de fet es la zona habilitada com aparcament, on hi ha el panell indicador. Ens hi passegem per llegir informació i per veure una gran barraca que hi ha a prop. Resseguin el corriol que hi ha entre els pins i arribem a la barraca de l'Era de la Capona, després anem seguin el camí en sentit esquerra fins arribar a una pista, la prenem deixant el bosc a la dreta i tot seguit trobem la barraca de La Capona, una barraca gran, fins hi tot te un lloc expres dins la barraca per guardar el carro.

Prosseguim per anar just al davant on veiem el  Cossiol de La Capona, i després seguint el camí passem pel conjunt d'Arneres, uns forats fet en un marge per encabir-hi les arnes per les abelles. Al davant hi ha el Mas de la Capona, on hi anem, està bastant malmès,  hi fem una ullada i seguim pel camí fins arribar a la pista, nosaltres la prenem seguint recte i quant la pista fa un gir a l'esquerra la deixem per seguir recte cap a la barraca de l'Augé, una barraca amb una figuera al davant que proporciona una esplèndida ombra. Continuem i anem ara a la de cal Grauet, que ens queda a la nostra dreta, ens hi arribem i tornem a camí fins arribar a la pista. Tombem a l'esquerra i a la bifurcació prenem la pista de l'esquerra també, ben aviat veiem el Cossiol del Soletà, una curiosa construcció per emmagatzemar aigua, amb un pilar al centre, continuem per la pista i arribem a un camp d'oliveres a la nostra dreta, aquí hi trobem la barraca de les Oliveres, una gran construcció però que comença a patir el principi d'un enfonsament.

Ara ens toca retornar per on em vingut, fins a la barraca de l'Augé, si ens fixem be al terra, poc abans de trobar  la barraca de Cal Grauet, veurem llaurades a la roca de terra, les marques de les rodes dels carros que van fer-hi de tant passar.  Arribem a la pista i ara girem a la dreta, l'anem seguint i al proper trencall, prenem la del cantó esquerra, i sense deixar per res la pista principal arribarem on tenim el vehicle. Una ruta ben diferent de les que fem normalment, ens ha agradat.

Observacions: És una ruta fàcil, fins hi tot familiar. No hem trobat fonts ni punts d'aigua potable. Evitar els mesos de més calor.