La Ruta de les Ermites des d'Amer

Ruta interessantíssima que surt del camp de futbol d'Amer i sense pèrdua, sempre seguint els senyals blancs o els rètols indicadors de Ruta de les Ermites ens torna al camp de futbol. És una ruta que es pot fer sense GPS perquè està molt ben indicada.

La ruta surt del Camp de futbol i puja per senders fins a l'ermita de Santa Brígida des d'on es poden gaudir d'unes vistes llunyanes del Far i els inicis del Collsacabra, de les Guilleries amb Sant Gregori del Turonell, el Puig d'Afrou i Santa Bàrbara i dels pobles de La Cellera de Ter i Anglès. També es pot veure els pobles garrotxins de Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols i el Puigsacalm.

Es puja per darrere l'ermita i quan s'arriba a l'antiga pedrera cal anar resseguint-la per l'esquerra fins que es troba la drecera de baixada a la font de Can Catau, font restaurada en un indret bucòlic i, sobretot, agradablement fresc.

Després de refrescar-se i remullar-se a la font, s'ha de seguir el sender que transita paral·lel a la riera de Can Catau i, de seguida, es troba el caminoi que s'enfila cap a Fusos. Aquest caminoi de pujada s'acaba en una pista per on continuen els senyals blancs. Abans, però, hi ha un indicador de fusta que assenyala el mirador. És interessant de visitar-lo perquè és un indret pacífic, solitari i un alè de claror entre la forest selvatanogarrotxina de la caminada.

Es torna a la pista i se segueix a la dreta per una altra pista, aquesta asfaltada, fins al coll de Poriol. En aquest coll hi ha una cruïlla de camins. Si segueix recte es va al mas de Poriol i al Llapard, si es va a la dreta, als Tres Rocs i si es va a l'esquerra, a Santa Lena. És clar que cal continuar per l'esquerra. És una pista que no té més secrets que caminar-la fins al puig de Lena on s'alça la bonica ermita garrotxina dedicada a Lena, la santa. Des d'aquest cim es continuen veient les Guilleries des de Santa Bàrbara, la serra Guillotera amb la Pedra Ballera (o Bandera) i els Tres Rocs i també es veu el bosc que acaba amb la talaia dels Tres Rocs, la Serra de Finestres amb el Puigsallança amagat i les estranyes formes de les pedres que acaronen el Santuari i el Castell de Finestres; i, fnalment, les muntanyes de Rocacorba.

A l'esquerra de l'ermita, per darrere, hi ha el sender que baixa fins a una bassa, fins al coll dels Tres Rocs, punt on convergeixen les comarques de la Selva, el Gironès i la Garrotxa. Es travessa una pista maldestra i, sempre seguint, els senyals blancs, es comença l'ascens al 100cims de Sant Roc. És una ascensió per una drecera de pedres, sembla un camí romà, que es va fent més estret a mesura que es va pujant i que acaba essent una drecera petita i normal quan arriba al cim. La pujada és innocent i de molt bon fer. És molt aconsellable que, de tant en tant, es busqui i s'aprofitin els miradors que ofereix la cinglera per gaudir de la Vall de Llémena, terra volcànica, i seguir fruint de Finestres i Rocacorba, els dos aparadors muntanyencs principals d'aquesta Vall.

S'arriba a Sant Roc, al Gironès, l'ermita està en molt mal estat tot i que encara conserva la teulada, fet que fa que encara no sigui runes. Des del cim de Sant Roc les vistes són engrescadores de tota la Vall de Llémena, de Girona i en dies clars, del "mare nostrum" mediterrani. S'hi albiren també les Guilleries i el nord de la Selva amb les poblacions de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Anglès, La Cellera i el Pasteral...

Ara cal seguir l'única drecera que hi ha i anar baixant. Poc després de sortir és de parada obligatòria un mirador que roman penjat al buit i que glorifica unes altres vistes edèniques i apropa visualment els caminants a la immortal Sant Climent d'Amer, bressol de camps de pastura i de pinedes boletaires.

Des del mirador cal seguir baixant i gaudint de les vistes de Puigdalí, a l'extrem sud de la Serra Guillotera, fins que es troba un torrent. A partir del torrent el sender esdevé pujada fins a la carretera asfaltada. Es travessar aquesta carretera i se segueix per una petita pista abrupta que passa pel Castell de Rocasalva, més conegut com la Torre de Sant Climent, una torre medieval, màxim exponent de la riquesa dels seus habitants emparentats a través de casament amb el Castell d'Estela i dominadors, conjuntament, de la Vall d'Amer.

La pista baixa un petit tram i de seguida hi ha una bifurcació. Cal agafar el camí de la dreta. La sorpresa és que el caminoi puja. Quan semblava que ja només quedava baixar, ara el camí puja una bona estona fins que es troba un dipòsit verd. A partir d'aquí el camí baixa entre pista i dreceres fins al veïnat amerenc de Solivent. Es baixa el barri i just acabat de passar el pont del Brugent cal seguir els senyals blaus de la ruta de Voramera. Els senyals blaus porten els caminants a la Resclosa del riu Brugent i a partir d'aquí, sense cap secret ni complicació, cal seguir el camí que va paral·lel al riu, per la seva esquerra i que arriba al camp de futbol, inici i fi d'aquesta caminada agradable.

Per mi sempre és agradable caminar per Santa Brígida, la terra dels meus avantpassats; però si hi ha una ruta principal per pujar a la meva ermita ancestral és aquesta, la Ruta de les Ermites a qui convido a fer a tothom.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!