La Salga Aguda ( 100 cims ), Santa Maria de la Quar i Sant Pere de la Portella des del Coll de la Creu de Jovell

Per fer aquesta excursió hem seguit la magnífica ruta d'en Jep Boix, gràcies per haver-la compartit.

El punt de partida de la mateixa és al Coll de la Creu de Jovell, just sota del Santuari de Santa Maria de la Quar. En el Coll, a banda i banda trobareu lloc per deixar el cotxe i començar la ruta seguint la pista del Camí Ral de Borredà a la Quar, que en surt direcció al Santuari. Per fer aquesta primera pujada més entretinguda, deixarem de seguida la pista en un trencall que trobem a la dreta. Seguirem aquesta direcció fins a trobar un filat, sense electrificar, que s'enfila amunt cap al serrat que corona una senyera que ja albirem més amunt. Aquest tram per rocallam, no té gens de dificultat, però guanya força alçada en un moment i potser hem de fer servir les mans en algún pas.

En ser dalt del serrat, haurem de passar per sobre de la barana protectora i ja serem a la plana on es troba el Santuari de Santa Maria de la Quar, des d'on tenim bones vistes de la Vall de la Quar, a més de la parròquia, hi ha la rectoria i la casa dels ermitans. Deixarem el turonet on sóm per la pista que hi arriba, i la seguirem en baixada en parell de centenars de metres, fins que just abans de ser al primer revolt de la mateixa, agafem un petit corriol que davalla entre la boscuria.

El corriol, al que haurem d'estar atents, torna a discorrer en paral·lel a filats de bestiar i finalment ens deixa en una pista més ampla just en una cruïlla de camins coneguda com a Coll del Gavatx. Ara haurem de seguir la pista que trobem, sempre perdent alçada tímidamen, durant el següent quilòmetre, i en varis trams anirem tenint bones vistes de la carena i el cim que ens espera més endavant.

Just passat un revolt a l'esquerra, trobarem un corriol que s'enfila a la nostra dreta entre els arbres, i que en uns primers trams fent alguna llaçada i més endavant més dret sobre trams de roca, ens deixarà en poca estona al Coll de la Creu. Aquí podem aprofitar per seguir un corriolet que planeja a la nostra dreta i ens portarà fins la Font de la Salga en un momentet. Desfem aquest tros i seguim en l'altra direcció, ara en un tram que apreta un miqueta fins a ser en una clariana on trobem les ruïnes de Can Salga, punt ideal per fer un mos i agafar forces pel que tenim per davant.

Deixem Can Salga, seguint la mateixa direcció que portavem, per un corriol ben marcat que passa per trams de terra i trams de roca. De seguida trobarem la petita Bassa de Can Salga, i els trams rocallosos aniran guanyant presència ràpidament. Som al tram més "complicat" del dia, a la mateixa carena del Serrat dels Teixons. Passarem per algun pas una mica aeri per la banda dreta, jo penso que no hi ha cap pas complicat, però en dies on la roca estigui molla, potser no és l'excursió més recomenable del món.

En tot cas, és un tram de l'excursió d'allò més entretingut, ara grimpa una mica, ara busca el millor pas, i gaudint en tot moment d'unes fantàstiques vistes del cim de la Salga Aguda, de la Vall de la Portella i de la Vall del Margançol, on destaquen Vilada i Borredà. Com podeu llegir arreu, la geologia de la Serra de Picancel, està formada per el mateix tipus de roca conglomerada que trobem a Montserrat, i d'alguna manera aquest tram de carena rocallosa i el tram de descens que farem més endavant ens pot recordar a alguna de les excursions que haguem pogut fer en el passat per aquelles contrades.

El tram carener s'allarga ben bé durant 1 quilòmetre i mig, i sembla que no haguem d'arribar mai al cim, però ja essent-hi gairebé sota mateix, haurem de torçar a l'esquerra en un tram més boscós i arribar just sota en un tram de grimpadeta final (gens aeri, no patiu), que ens deixa al cim de la Salga Aguda a 1172 metres d'altitud.

Des del cim, gaudiem de molt bones vistes arreu, cap al sud tota la Vall de la Portella, cap al Nord, la Vall de Margançol amb el pantà de la Baells, Vilada i Borredà (d'esquerra a dreta), i darrere d'aquests el Sobrepuny. Cap al Nord-oest, la serra d'Ensija i el Pedraforca, el Cadí-Moixeró, més al sud, Rasos de Peguera, i més lluny al Nord-est el Puigmal ben nevat.

El cim és estret i allargassat, s'hi pot estar tranquilament una estoneta sense patir, sobretot si no fa massa aire. Per baixar, en un tram marcat amb pintura verda i blava, sortirem per la banda contrària per on hem accedit al cim. El primer tram de descens és per roca, uns 500 metres, és el més complicat, no és massa aeri, però potser heu d'anar amb compte en algun pas. Poc a poc, la vegetació va fent acte de presència, i el descens és cada cop més còmode; ja dins el bosc, trobarem una cruïlla, on us diria que el millor és seguir a la dreta, per anar a parar a la cruïlla del camí que ve de Vilada per la dreta i que nosaltres seguirem a l'esquerra, ara en un tros en pujada, fins el Coll del Tell, cruïlla de forces camins.

El camí que nosaltres seguirem és el que baixa més dret, en el que sembla un pista contra-incendis que segueix ben recte avall en un primer tram i que va derivant a l'esquerra més endavant per deixar-nos davant d'un llarg tram de baixada per roca on hem de seguir en tot moment les nombroses marques de pintura groga que anirem trobant.

En tot moment anem veient el Monestir de Sant Pere de la Portella, que és on ens dirigim i ens pot servir de referència, així com la pista que tenim més avall i que anem a trobar en acabar el tram per roca. Durant el tram de pista, que davalla tímidament, sobretot en comparació amb els desnivells anteriors, anirem paral·lels a un torrent que va a passar per sota del Pont de Campdou, que trobem en el punt on la nostra pista es troba amb una altra que la creua de forma transversal, ja molt a prop del Monestir, per anar-hi però hem de passar a l'altra banda del riuet agafar un corriol que s'enfila cap a l'esquerra marcat amb pintura groga.

Aquest corriol ens deixarà de seguida a tocar del Monestir de Sant Pere de la Portella. Si seguim per la pista, el rodejarem per complet, anant a parar a tocar del punt on acaba la carretera asfaltada que ve del Coll de la Creu de Jovell. El Monestir de la Portella, està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, té les primeres referències de la seva existència cap a l'any 1000. Com a curiositat, durant les guerres Carlistes, s'hi va traslladar la Universitat de Cervera, entre els anys 1838 i 1840.

Just abans de trobar la carretera, surt una pista en direcció força paral·lela a aquesta, que seguirem, ara el perfil serà gairebé en tot moment ascendent, tot i que de forma força còmode. Anirem prop del torrent de CalMoliner, i en una estoneta, veurem una masia al nostre davant que serà precisament Cal Moliner, en activitat. La passarem de llarg i ja serem molt a prop del punt inicial de la ruta, al qual arribem sempre en pujada en un tres i no res.

Com a premi, vam fer el dinar a l'Hostal de Sant Maurici de la Quar, on tot i ser Divendres Sant, vam trencar la tradició menjant uns deliciosos peus de porc a la brasa, entre altres viandes boníssimes.