La Segarra: Turó del Galitxó (854m), des de Montfred. Passant per Montargull

I avui divendres, amb la MariMar, hem anat a fer l'últim sostre de Ponent que ens quedava: el Turó del Galitxó, a La Segarra.
L'anada ha sigut una mica accidentada ja que hem punxat... grua i tot el percal... al mig de l'autovia... i cal dir que ha estat tot prou ràpid! El gruero ha tardat 15 minuts aprox; i tot i ser les 18:45, els de Rodi de Cervera ens han fer el bona fe de canviar-nos la roda. Moltíssimes gRàcies!!, de veritat. S'agraeix trobar-te bona gent en aquests moments.
I sent ja tardet, hem dit de fer la ruta curta que teníem com a possibilitat.
Hem aparcat a una esplabada baix un molí de vent. La MariMar no havia vist mai un molí de tant aprop, i hem aparcat just a sota d'un: el número 3.
Hem iniciat ruta, i de seguida hem pogut vistitar el poble deshabitat de Montfred, amb la seva ermita de Santa Fe.
Després hem passat pel vèrtex geodèsic del mateix poble que està una mica més endavant. Foto i a seguir.
Reseguint la pista, hem arribat a un desviament a la dreta per pujar uns metres fins al nostre objectiu: el Turó del Galitxó. Allí ens ha encantat veure la fita més petita del món! Preciosa! Un cartell de fusta dient el nom, i la placa del 100tenari. Bunic el lloc, suau i fàcil, però lo guay d'aquest repte dels sostres de Catalunya, per mi, és precisament això, rutes de tot tipus i altures, sent l'important el conèixer i tot el que l'envolta.
I seguim la ruta circular proposada mirant l'impresionant cel i la seva posta de sol. Fins avui, no havia fet cap sostre fent-se de nit, i puc dir que m'ha encantat gaudir d'aquest moment, d'aquest passeig, d'aquesta fresqueta nocturna, i com no, de la MariMar com a companya de ruta.
I així ens acaba el dia, on hem passat per una parada forçosa a l'autovia, i acabant amb una posta de sol preciosa. Així és LaVida, moments de tot tipus. I en acabar, nosaltres contents, sota "Nuestro Molino", el número 3.