La Sèquia de Manresa . De Balsareny al Parc de l’Agulla

La Sèquia de Manresa es va construir al segle XIV. Es tracta d’una construcció d’uns 26 km. que no té cap desnivell, només 10 metres en tot el seu trajecte. En aquells llocs en que era necessari superar obstacles naturals es van construir mines i aqüeductes. Sembla que en paral.lel a la Sèquia es va construir un camí que facilitava que els cuidadors de l’instalació, els sequiaires es poguessin moure amb total comoditat al llarg de tot el seu recorregut. Aquest camí, convenientment arrenjat es el que avui es fa servir pels senderistes o ciclistes que fan, tota o part de la ruta.

Nosaltres hem fet tot el recorregut, excepte uns dos km, en que ens hem trobat el camí tallat , suposem que per tasques de manteniment, el que ens ha obligat a tallar pel dret. Aixó ha estat una mica més enllà del km. 22,3 del nostre recorregut. Hem tornat a enllaçar amb la Sèquia una mica abans d’arribar a Sant Iscle i Santa Victòria. Hem començat a caminar sota el Castell de Balsareny, una 800 metres abans de la resclosa dels Manresans, lloc a on la Sèquia agafa l’aigua i hem acabat al bonic Parc de l’Agulla a l’entrada de Manresa.

La ruta es molt senzilla ja que només të l’inconvenient de la seva llargada, però el terreny no presenta cap mena de dificultat i el desnivell es nul. Es una passejada, llarga, però una passejada al cap i a la fi. Té trams macos, curiosos, com la mateixa resclosa dels Manresans, o el pas per la zona a on les mines de potasa de Sallent van aixecant montanyes de residuus i et fa riure més d’una vegada quan veus colles de petits, i a vegades no tant petits, ànaguets que acompanyats de les seves mares aprenen a fer front a les suaus corrents d’aigua que genera la Sèquia. Veure com lluiten aquells petits contra la corrent en aquells punts en que aquesta agafa més velocitat o veure com corren per sobre de l’aigua mig fugint de nosaltres, va provocar més d’un somriure al nostre grup.

Si voleu més informació entreu a “ver més” que us portarà a un enllaç a la revista Descobrir ia un article molt complert sobre la Sèquia, acabat de publicar.