La Serra dels Tossals des d'El Capolat

Aproximació: A la C-15 direcció al Tunel del Cadí, a l'altura de Berga, trobem un trencall a ma esquerra que ens indica Berga i sant llorenç de Morunys, el prenem i seguim per la carretera direcció cap a Sant Llorenç de Morunys. Al arribar a la rotonda seguim l'indicador que diu Rasos de Peguera. i al proper trencall ja tornem a trobar un senyal que ens indica cap a Sant Llorenç a ma esquerra. Seguim doncs per l'esquerra durant 11,4 quilòmetres per la  BV-4241 fins que trobem un túnel i un desviament a l'esquerra que assenyala Capolat i l'Espunyola. Aquesta carretera ens dur fins a Capolat, lloc on hi deixem el vehicle al costat de l'església de Sant Martí.
 

Descripció: Una ruta magnifica, que primer ens ofereix unes fantàstiques vistes al vessant sud, al Berguedà i despres al nord, on s'ens planta al davant, Els Rasos de Peguera, La Serra d'Ensija, El Pedraforca, El Cadi, La Serra del Verd. També podrem apreciar els sobtats i continus canvis de vegetació, Boscos de pins i avets, amb un sotabosc de boix, alternant al nord amb unes fagedes frondoses i realment boniques.


Itinerari: Partim de Capolat, direcció nord pel GR-1, ben senyalitzat. Per una pendent suau al principi i que mica en mica es va enfilant per un grau, per dur-no al coll que hi ha entre el Santuari dels Tossals i El Tossal de Runers. en aquest coll hi veiem un corriol de baixada que es per on retornarem després. Fem un mos i prosseguim pel GR-1, que transita per la cinglera de la Serra dels Tossals, sempre molt a prop del cingle, cosa que ens proporciona molt bones vistes durant aquest trajecte, el camí en tot moment està ben senyalitzat i bastant fresat. Arriben al Mal Pas de Runers, punt on el camí ens obliga a abocar-nos cap a l'espadat, per descendir un mestres, per retrobar el camí. En un punt concret el camí s'eixampla, prenent les mides d'una pista, es a partir del punt anomenat el Pla de Tresserra. Prosseguim pel GR, ara més ample fins a trobar el trencall que ens dur al cim del Tossal de Tresserra, fetes les fotos de rigor, descendim per un pas entre roques per retornar a la pista, on hi ha un bon mirador per gaudir del magnific paisatge que tenim al davant. uns quant metres més endavant, trobem un trencall, si prenem el de l'esquerra, el GR, dona més volta però podríem estalviar-nos el descens que hi ha de la falda del Tossal de Vilella cap al Coll de Vilella. Decidim fer via i prenem el de la dreta, deixant el GR i que un metres més endavant hi trobem un faig monumental, prosseguim aquest camí molt cobert per les fulles de la fageda. Arribem un punt on no ens queda altre remei que descendir per una pendent que s'han de fer servir mans i peus, per anar baixant, està senyalitzat amb alguna fita. Al final d'aquest descens, hi trobem una pista amb un senyal indicador que ha perdut les banderoles però que te pintades unes marques blanques i blaves al tronc, prenem doncs aquesta direcció a ma dreta. Anem seguint les senyals blanques i blaves, per una pista fins que arribem a un replà, on les marques deixen la pista i segueixen per un corriol que va prenem una pujada cada cop més pronunciada, es  La Pujada d'en Matamatxos, una pujada força dura i que les fulles del terra dificulten una mica més. En un revolt a ma esquerra, després de la pujada i ara en una zona plana, veiem un trencall a ma dreta, ens hi desviem decantant-nos cap al canto esquerra. S'ha de tenir bon olfacte per no anar perdent el sender poc fresat i que està esborrat per les fulles, anem pujant fins arribar a la Font dels Tossals, ja a prop del coll on aquest matí em esmorzat. Un cop al coll ens arribem fins al Santuari dels Tossals en un estat de ruïna molt penos, on hi ha una magnifica vista de del Berguedà de 360º. Reculem per on em vingut fins al coll i baixem cap al Capolat pel GR, just per on em pujat a primera hora del matí.


Observacions: Una ruta apte per a tot l'any i per a tots els públics. Em trobat un punt d'aigua a la Font dels Tossals. S'ha d'estar al cas del camí, sobretot al vessant nord, on les fulles de la fajeda, an esborrat en la seva totalitat una bona part del camí. Si al Capolat, s'us apunta una gosa blanca per fer-vos companyia, no la desprecieu, l'hi agrada molt caminar i a nosaltres ens ha fet de guia en els trams més perdedors, es coneix mol be el camí, ha estat una ruta diferent.