LA TERRETA-SAPEIRA- LA ROUREDA D'AULÀS.

Diu Xavi Basora (Barcelona, 1978) ambientòleg i periodista a la revista Descobrir:
"La Terreta, una vall força allunyada del nucli de Tremp, dins la conca del riu Noguera Ribagorçana, a prop de la frontera amb l’Aragó. Una vall envoltada de cingleres salvatges, entre les que destaca, per la seva majestuositat, la serra de Sant Gervàs.
Una vall viva, amb deu pobles i on encara hi pasturen ramats. Un paratge remot que ha atret molts neorurals que conviuen amb els autòctons. Un hàbitat idoni per als ocells carronyaires, amb el trencalòs com a espècie emblemàtica. Un paradís on hi regna el silenci, amb boscos singulars i fins i tot pintures rupestres de l’Edat de Bronze. Un còctel sorprenent, ja veieu.Sapeira és un bonic poblet enlairat que domina tota la vall. Una zona desconeguda del Prepirineu i de la coma"
L'itinerari proposat passa per la Terreta, per la vall més amable, pel mig d'una de les rouredes més importants del país: la roureda d'Aulàs.
Comencem a Sapeira, un dels pobles més enlairats de la vall.
Agafem la pista que marxa en direcció est, és el Camí de les Forques. Pista planera que ja de bon començament ens porta a un bonic bosc de roure de fulla petita, la classe que trobarem en tot el recorregut. Una passejada plaent i sense gaire desnivell.

A mesura que anem avançant , les imponents Roques del Castellet i la Serra del Mall van guanyant forma i alçada. En concret la Roca Espasa i la Foradada ,amb formes que recorden el massís de Montserrat, un espectacle. Damunt seu hi veiem volar voltors. La Terreta és el paradís dels voltors, per això també s'anomena la Vall dels voltors.
En un moment a l'esquerra, trobarem un trencall amb un pal indicador que hem d'agafar i deixar la pista, cal anar en compte de no passar sense veure'l. Agafem un sender, per dir-ho d'alguna manera, perquè està completament brut i perdut per la vegetació. Falta manteniment.
Com podem, i seguint una mica per intuïció, arribem a tocar del poble del Castellet per on passem deixant-lo a la nostra dreta.
Potser seria millor arribar a el Castellet per la mateixa pista que seguíem ja que el pas seria més fàcil. Només caldria continuar recte en el trencall citat.
Seguim per un sender encara força perdut, el mapa ens guia, però en molts trossos també cal intuir per on va el camí. És un senderó planer que passa per damunt de marges de pedra seca.
Arribem a Aulàs, un petit poblet que molts neorurals han rehabilitat buscant allunyament i silenci. Boniques decoracions a les parets de les cases fetes de fustes i de materials reciclats però moltes amb un encant especial.
Al carrer principal, estret, amb casetes a banda i banda ens hi trobem una alzina que surt de la pedra mateix, grossa, les arrels busquen la humitat als badats de la pedra, pedra i fusta són la mateixa cosa, un exemplar a destacar.
Travessat el poble, trobem i enllacem amb el GR 3 que agafem en direcció sud.
Ens acostem a la roureda. Caminem una bona estona per pista asfaltada, ja envolats de roures, fins a la Masia del Sinyó, un mas molt gran, amb terres de conreu a la vora.
A partir d'aquí ,el camí es converteix en sender i entrem de ple a la roureda. Val a dir que és la part més bonica de l'itinerari si ens referim al bosc.
Camí frescal, amb exemplars de roures magnífics, ombra espessa. Arribem sense adonar-nos en al punt d'inici, al poble de Sapeira per la part nord.

Dalt del poble,, un mirador exel.lent ens permet veure una part de l'itinerari fet i les serralades del voltant: La serra de Sant Gervàs al nord, Serra del Codó, Serra de Gurp al sud, a l'est les roques del Castellet per on hem passat. I els poblets vistos: Aulàs, el Castellet i més llunyans La Torre de Tamurcia, Torogó.

Mapa: La Terreta i Serra de Sant Gervàs.
Editorial Piolet Esc. 1:20.000
Bibliografia:
Catalunya .Rutes pels boscos més bells.
César Barba. Sua Edizioak