La Torre Claramunt CP 2012

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Anoia) Excursió en la 5à Caminada Popular de La Torre de Claramunt, amb un total de 15 quilòmetres (hi havia un recorregut més llarg de 19 qm) i amb uns desnivells, positiu i negatiu, de 400 metres. Hi he anat amb en Joan Parcerisa i hem trigat 3h 45’ en total, amb parades incloses.

L’inici de la caminada és a La Torre de Claramunt (364m) i ens permet moure’ns per un espai on no hi solem anar. Originàriament, tal com caldria esperar, no era una altra cosa que una torre de guaita fortificada, avançada del castell de la Pobla de Claramunt i que controlava el pas per la riera del Carme. Per això fins el 1370 ni hi consta l’existència d’habitants, en canvi cap el 1378 ja figuren 20 foc a la Torre i 5 a Vilanova d’Espoia. El castell de La Torre de Claramunt estava sota el llinatge dels Claramunt, fins que el 1308 Berenguer de Claramunt eltransferí als Cardona, els quals van reforçar la seva hegemonia a la vall d’Òdena. Dos segles i mig després, Joan de Claramunt va recobrar la propietat del castell de La Torre. La història va continuar i un descendent del llinatge, Josep Ribera i Claramunt, austriacista, rebé de l’arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt el 1708. L’any 1715 fou desterrat a Burgos pel borbó Felip V, un cop Catalunya va perdre tots els seus drets històrics, i el castell fou incendiat el 1722. Al fnal li van retornar els béns el 1725, però no el títol de comte. Actualment, segons he pogut llegir, els propietaris del castell són els sis néts del baró de La Torre de Claramunt Josep Maria Febrer i Sanllehí.

La pista ens porta de cara al gran i magnífic edifici de Cal Roio. Fou molí paperer situat al costat de la riera de Carme. Consta de dos edificis, propietat inicialment de la família Guarro. El més antic, del 1702, té de planta rectangular i teulat a dos aigües, el portal és adovellat, de punt rodó. A la dovella clau hi ha la data de 1780.

La Torre de Claramunt és una població recollida i tranquil•la situada a ponent de capellades i de la Pobla de Claramunt, protegida, al nord, per les suaus serres de La Portella i de Collbas. D’antic les riberes de l’Anoia com les de la riera del Carme foren intensament utilitzades per obtenir energia hidràulica per als molins. Des del segle XV al XVIII hi ha documentat una bona quantitat de molins, tant fariners, com farguers o paperers. Potser la indústria que més es va desenvolupar fou la paperera i entre els més coneguts moliners de paper podem recordar: Almirall, Coca, Guarro, Miquel, Romaní, Costat o Munné. Posteriorment la producció de paper en base a draps de cotó es transformà per utilitzar la cel•lulosa i així desaparegué (o quasi) el paper de barba.

Des d’avituallament, al quilòmetre 4, hem acabat entrant a la urbanització de Les Pinedes de l’Armengol, una populosa urbanització... ...

Si vol seguir el relat, pots anar al blog vinculat.