La torre del castell de Riner des de Freixenet en circular. Municipi de Riner. Solsonès

Partim de Freixinet. Abandonem el poble pel nord al costat del camp de futbol i aviat torcem a la dreta. Passem pel mas de Solerbrocó. Al cap de poc a l’alçada de la caseta del capdamunt de la vinya gran tombem fort cap a l’esquerra, i més enllà passem pel mas de el Vilà. Deixem els camps, i per l’obaga boscosa del Vilà baixem a trobar el riu Negre, que seguirem una bona estona pel costat de la seva llera fent meandres. El travessarem diversos cops, un parell a gual –amb passeres de pedra. El deixarem per agafar l’antic corriol d’accés al castell i ens plantarem dalt, on hi ha dempeus l’espectacular torre del castell de Riner i la rectoria de Sant Martí.

Feta la interessant i imprescindible visita, baixem pel mateix corriol i anem a creuar per darrera vegada el riu Negre, ara mitjançant una estreta passera formada per dos taulons de fusta, per pujar per la dreta de la rasa de l’Estany pel bosc del Duc. Abans d’arribar al mas de la Plana Redona (que no atansarem a veure) farem un tomb de gairebé 180 graus a l’esquerra. Passem pel pintoresc paratge del mas del Bosc del Duc. Després per la caseta de Casamartina i el gran mas fortificat de Casamartina, amb la seva era, el gran cobert -amb una premsa de vi encastada- i la capella de la Mare de Déu de les Neus (a l’interior).

Comencem a baixar per la pista enquitranada, que ens deixa a la carretera. Fem uns dos-cents cinquanta metres per aquesta en direcció NE, agafem el corriol a mà dreta que baixa a travessar la riera de Freixinet i remuntem l’obaga de cal Bertran. Trobem la carretera i seguint-la acabem d’arribar al punt des d’on hem sortit. Al poble es pot visitar l’església de Sant Cristòfol i la vila closa original.

Informacions d'interès:

(*)Castell de Riner. Informació extreta de la Wikipèdia:
Edifici de planta rectangular, amb una longitud d'uns 15 m, una amplada de 8 m, una altura d'uns 18 m i uns murs que fan 2 m de gruix. A l'interior la nau, que fa 11,20 per 3,90 m i uns 15 d'alçada, és coberta amb una volta apuntada. L'espai intern devia estar dividit almenys en dos nivells doncs a uns 10 m del terre es veuen testimonis de l'existència d'un pis com ara deu forats per a bigues. A la façana de tramuntana hi ha una porta d'uns 2 m d'alçada per 180 cm d'amplada coronada per un arc de mig punt format per diverses dovelles. Una obertura semblant es troba a la paret de migjorn i a llevant, una tercera porta que mena a una escala inclosa dins la paret. Al costat nord de la fortalesa, cap on hi ha l'església, hi va ser excavat un vall a la roca d'una profunditat d'uns 4 m. L'aparell constructiu és de carreus ben tallats i escairats, de dimensions més grans a la part inferior (40 per 90 cm); queden units amb morter de calç i pedretes.
Aquest edifici segurament fou construït els segles XII o XIII. La construcció senyorial que hi ha a la part meridional, a uns 5 metres és més moderna. Segurament dels segles XIV o XV. S'hi endevina una nau d'uns 11 m d'ample i tres arcades de les quals, la més septentrional es conserva sencera.
És de remarcar la volta de canó apuntada, com també els murs de dos metres d’ample. Tot el conjunt causa admiració en el visitant. La pujada pel camí d’accés des del riu Negre ja augura un lloc singular. La verticalitat i contundència de les quatre façanes, sense més floritures que les comptades obertures –cinc o sis com a molt– dóna la impressió de fortalesa. No debades aquest monument certifica vuit-cents o nou-cents anys d’antiguitat. La visita és un privilegi.

Cal anar amb molt de compte per l’interior, i sobretot si accediu al “terrat”. A l’entrada de la torre hi ha una porta de reixa de ferro que ha estat esbotzada i el pas és franc. Una nota avisa que qualsevol dany que es pugui patir serà sota la pròpia responsabilitat.

(*)El camí al costat del riu Negre pel qual hem arribat sota Riner és l’antic camí de Cardona a la catedral de Solsona (font: Carme de Casamartina. Butlletí de l’associació de veïns de Freixinet i rodalia)

(*)L’incendi que va arrasar bona part per on transita la ruta va ser el 1998