La Vajol - - Castell de Cabrera - ruta de l'exili - Mare de Déu de les Salines - Roc de Fraussa . Comptador - Moixer

Del cu cut

Esquerra

Esquerra al castell

Castell de Cabrera - Avui la Cabra ens espera

Castell de Cabrera

En documents dels anys 1003; 1074 i 1095 es cita la Roca de Cabrera. Però el pri- mer esment del castell el trobem el 1098, al Llibre Gran dels Feus: Guillem Bernat, fill de dona Arsendis, prestà jurament pel cas- tell de Cabrera a Bernat II, comte de Besalú "castrum de Cabrera cum sua et cum omni- bus pertinenciis". La propietat del castell anava aparellada amb el de Maçanet, el 1221 pertanyia a Beatriu d'Hortal i el 1275 al seu fill Mascarós. El 1288 el castell va ser pres i destruit per l'exèrcit francès. El. 1330, Simó de Cabrera va vendre el castell i la senyoria de Maçanet a Beatriu de Cabrenys, senyora de Cabrenys, Serrallonga i Reiners, llavors va fer reconstruir les muralles i teulades de la fortalesa. El 1344, el fill Guillem Galceran de Rocabertí, es fa càrrec del cas- tell i en els capbreus sempre hi figura que és senyor de Cabrera. El 1462 els france- sos es van apoderar del castell on van esta- blir una quarnició de 15 homes sota el comandament d'un capità anomenat Martin Durcayo. El 1497, hi vivia el cas- tellà Jaume Olivet, sota les ordres de Pere de Rocabertí, baró de Cabrenys, successi- vament per herència la propietat va passar a les famílies Paquera i Sorribes i el 1689 l'edifici a consta com a derruit. L'edifici es troba damunt d'un penyal a 852 metres d'alçada, només accessible per la banda nord. Ocupava tot el cim i això el convertia en una magnífica talaia, tenia una extensió de 189 metres quadrats i un perímetre de 76 metres. Les darreres res- tes de la fortalesa s'aixequen al caire dels espadats, i es redueixen a una cisterna, la base d'una torre quadrada i alguns murs de 2 metres d'alçada. La construcció es pot datar als segles XI-XIV i formava part de la xarxa fronterera del comtat de Besalú.

Castell de Cabrera

Descripció Situat al nord-est del nucli urbà de la població de Maçanet de Cabrenys, damunt d'un penyal granític d'uns 850 metres d'alçada avançat respecte la serra de Les Salines. Es tracta de les restes del castell de Cabrera, en general ubicades als caires dels espadats que delimiten el turó, i que dibuixen una planta força irregular. Es conserven, tot i que força malmesos, diversos trams de les muralles perimetrals, les restes d'una torre de planta rectangular identificada com la torre de l'homenatge i part d'una cisterna d'aigua. Les muralles estan situades al nord, est i oest del penyal, delimitant les restes de la fortificació. La banda nord presenta una longitud de 19 metres, una alçada màxima de 2,5 metres i un gruix de 2 metres. Està bastit en pedres de diverses mides, disposades en filades més o menys regulars i lligades amb morter de calç. A l'extrem de llevant, el mur forma una cantonada que gira envers migdia i que està bastida en carreus ben escairats. En aquest tram s'observa la utilització de la pròpia roca del terreny com a part de l'estructura muraria. La muralla de llevant conserva una alçada d'uns tres metres, amb un gruix d'1,80 metres i una longitud d'uns 16 metres, i presenta el mateix tipus d'aparell que el tram nord. És força probable que entre el tram de tramuntana i el de llevant hi hagués la porta d'accés principal al recinte. A la banda de ponent del turó hi ha les restes de la muralla occidental, de la que se'n conserven els fonaments. Aquest tram, d'uns 10 metres de longitud per un d'amplada, enllaça amb la cisterna, situada a l'extrem sud-oest del recinte. L'antiga cisterna recollia l'aigua de pluja. Es tracta d'una torre de planta irregular adossada a la muralla, que presenta una alçada aproximada d'uns 4,5 metres, amb un gruix d'un metre i una longitud de 5 metres. Està bastida en pedra més o menys desbastada, lligada amb morter de calç i disposada en filades irregulars. A l'interior es conserva part de l'arrebossat que cobria els murs i es conserva una part de la volta que la cobria. Pel que fa a l'interior del recinte emmurallat, cal destacar que s'organitza en dos nivells disposats a diferents alçades. El planell superior alberga les restes de la torre de l'homenatge, adossada a la muralla pel seu extrem nord-est. Presenta una planta rectangular, amb una longitud aproximada d'uns quatre metres i una amplada de tres. Està bastida amb el mateix tipus de parament que la resta d'estructures conservades. Notícies històriques En els anys 1003, 1074 i 1095 apareix esmentada en la documentació la roca de Cabrera, com a límit d'uns dominis del monestir de Sant Pere de Camprodon (segons notícies recollides per Francesc Monsalvatje a principis del segle XX). A la segona meitat del segle XI, en el Liber Feudorum Maior, apareix per primer cop documentada l'existència del castrum de Cabrera, en relació a un jurament de fidelitat retut al comte Bernat II de Besalú. Segons la Gesta comitum Barcinonensium, el castell de Cabrera fou pres i destruït pels francesos cap a l'any 1288, en temps del rei Alfons II. L'any 1313, el castell passa a mans de la família Rocabertí pel casament de Dalmau de Rocabertí, important senyor empordanès, amb Beatriu de Serrallonga, fila d'Hug de Cabrenys. En alguns documents de la baixa edat mitjana, en concret dels anys 1304 i 1449, apareix el topònim Cabrera (sense mencionar que es tracti d'un castell) com a terme de la vegueria de Besalú. A principis del segle XIV s'hi va fer una important restauració. També hi havia un terrat que comunicava amb un camí de ronda que resseguia la muralla exterior. Al segle XV, durant les guerres amb França, els francesos ocuparen aquest castell i hi establiren una guarnició. Mitjançant els documents sabem que hi havia una capella dedicada a St. Miquel (advocació comuna de molts castells roquers). Autors del segle XIX diuen que a darrers d'aquest segle, es conservava una volta on s'hi refugiaven els pastors en cas de mal temps.

Camí de Les Salines al Coll del LLi

Una de les rutes de l'exili, en alun arbre hi ha fotografies i algun poema

Dreta

Riera de Les Salines

Font de Les Salines - No beure'n

FONT DE LES SALINES. També coneguda com la font dels "Tres Raigs", d'aigua molt fresca, 7º el mes d'agost. La seva aigua servia antigament per regar els vivers d'arbres que hi havia a les feixes de dessota. Es creu que aquesta aigua prové del Canigó, perquè a l'any 1928, durant 2 hores, va rajar aigua rovellada. Una mica més avall de la cova del clot, hi ha una altra font dintre una volta mig ensorrada que era la font antiga de les Salines. A principis de segle es descobrí que la seva aigua duia gran quantitat d’arsènic i ocasionava molèsties a qui en bevia quan feien la carretera. Per tant, millor no beure'n.

Santuari mare de Déu de les Salines

Refugi lliure

Font de la Cova

Font antiga de Les Salines

Cova de Les Salines

Al camí de les Salines, molt poc abans d'arribar al Santuari, hi ha una gruta amb un altar on, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, en honor de la qual es va erigir el Santuari.

Esquerra - travessa

Camí al Coll del Pou

Collada dels pous

Aquest coll fronterer situat a 1239 metres 'altitudes forma entre el Roc de la Graula (1288 m.) i el cim del Moixer Gros (1412 m.). Separa els termes de Maçanet de Cabrenys i Ceret i per aquí travessa el camí que mena de Maçanet de Cabrenys a Reiners i Ceret molt tran- sitat des de segles pels vianants, pas- tors, trainers i contrabandistes d'amb- dues vessants. El nom de Collada dels Pous es deu a dues raons. Una perquè aquí hi passava el camí que s'enfilava cap als tres pous de la neu del Comú de Maçanet, que es troben a uns 400 metres a ponent per sobre la Font del Moixer i avui només es conserven les restes d'un pou, i l'altra perquè a uns 200 metres per la banda nord hi ha el pou del Comú de Ceret, encara prou conservat, i prop del camí que ens porta a Fontfreda. En aquests pous que daten del segle XVII s'hi dipo- sitava la neu a l'hivern per conservar-la i consumir-la a l'estiu, per a refrescar begudes, per a usos terapèutics i per a abastir les principals viles de l'Empordà i Cert. Van funcionar durant dos segles. L'any 1969 va arribar-hi la carretera apte per a tot-terrenys que comunica l'Alt Empordà amb el Vallespir.

Cim - Roc del Pou petit

Dreta seguir marques GR

Punt d'interès

Panoràmica Canigou

Esquerra

Dreta marques grogues i vermelles

Esquerra

Cim Roc de Fraussa 1421 mts

Cim Roc del Comptador 1450,9 mts

Cim el Moixer 1443 mts

Font del Moixer

Punt informació

Al llarg de la ruta, a causa de I'mplitud altitudinal que té el massís de les Salines, trobem que la vegetació està clarament zonificada. El vessant nord, des de Reiners fins als 600 m aproximadament, està dominat per l'alIzinar muntanyenc. A continuació dels alzinars, trobem una franja de castanyedes que arriba fins els 1000 m seguida de fageda i avetosa a partir dels 1250 m. La part alta del massís està ocupada per landes de gódua i prats. Al vessant sud, des de Maçanet de Cabrenys, les suedes en són el paisatge natural, junt amb l'alzinar de muntanya, fins els 700 metres. Llavors comença una transició cap a la pineda de pi roig amb la presència de castanyers. A partir dels 1000 metres les fagedes fan la seva aparició, fins a trobar-se amb les landes de gódua del cim. Cal dir que aquest perfil mostra els häbitats aproximats que podem observar al llarg de la ruta. Però en tot el massís de les Salines podem trobar una gran riquesa pel que fa a ambients naturals, que fan que I'spai tingui una gran diversitat vegetal i faunística.

Esquerra