La Vajol-Coll de Lli-Les Illes (Vallespir)-Coll de Manrella...Ruta de l'Exili

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh.
Per entendre millor el significat o sentit d’aquesta ruta, em sembla adient fer una sinopsis dels fets ocorreguts en aquestes i d’altres contrades fa un temps no gaire llunyà;
La Guerra Civil, que va durar del 1936 al 1939, va significar l'enfrontament entre els partidaris i els contraris al govern democràtic de la República. El conflicte va acabar amb la victòria dels contraris a la República. La situació geogràfica de Catalunya va afavorir que milers de persones es refugiessin durant la guerra en sòl català i que, amb la Campanya de Cataluña i per evitar les represàlies de la nova dictadura franquista, aquests centenars de milers de persones entressin a França passant els Pirineus per carreteres i colls de muntanya, bàsicament La Jonquera i Portbou, però també Puigcerdà, Camprodon i els passos de Beget, Albanyà, Maçanet de Cabrenys, Agullana, La Vajol, Cantallops, Espolla i Rabós.
La Vajol va ser el lloc elegit pel Govern de la República per protegir part del seu patrimoni econòmic i artístic. Aquí també es van reunir el president de la República, Manuel Azaña, el president de les Corts, Diego Martínez Barrio, el primer ministre del Govern, Juan Negrín López i, hores més tard, els presidents dels Governs autònoms basc i català, José Antonio Aguirre i Lluís Companys. La Vajol va viure aleshores uns dies de gran activitat política i va ser seu de la Presidència de la República i del Govern. Així va ser com el poble més petit de la comarca esdevingué paradoxalment capital de l'Estat espanyol. Més tard varen creuar la frontera francesa pel Coll de Lli, camí de l'exili davant la imminent ocupació de Catalunya per part de l'exèrcit nacional.
De la ruta;
Arribem a La Vajol i estacionem a l’aparcament municipal on comencem a veure algun plafó informatiu de la ruta de l´exili, (la ruta fins arribar a Les Illes, és força museïsada amb plafons divulgatius dels fets succeïts). Sobre l´aparcament hi ha una pista asfaltada que seguim a la nostra esquerra, en direcció al Monument de l´Exili, asfalt que de seguida es converteix en terra, arribant a una explanada on es troba aquest monument, sen aquesta una escultura en bronze que lliura homenatge als exiliats. És l'únic monument dedicat a l'exili a França, inspirada en una fotografia d’en Roger Violet, apareguda en el setmanari francès “L'Illustration”, l'any 1939, de dos personatges reals. Eren en Mariano Gracia i l’Alícia, un pare i la seva filla, que havia perdut una cama en els bombardeigs de la ciutat de Montsó el mes de novembre de l'any 1937, quan es dirigien a Prats de Molló. El monument va ser inaugurat l'abril de l'any 2000 i es va convertir en símbol de l'exili i motiu del monument a La Vajol.
Tornem de nou a l´aparcament, i seguim el carrer Joaquim Llansó que circumval·la el poble, després el carrer Generalitat i per últim el carrer Illes (la vila és tant petita que qualsevol carrer que agafem ens valdria). El carrer Illes fineix a la carretera GI-505 que duu al Coll de Manrella. Abans de arribar a aquesta carretera agafem un corriol que neix a l’esquerra i ens estalvia passar per la carretera. El sender transcorre paral·lel a aquesta per un bonic i atapeït bosc molt obagós, que en constant pujada ens situa dins l’aparcament del restaurant Manrella. Com encara era tancat busquem el millor punt per traspassar la tanca i que vàrem trobar al final de l’explanada.
Seguim ara la carretera uns 60 metres fins arribar a la cruïlla on comença el camí del Coll de Lli i diversos destins més, que varis pals indicatius ens informen. El camí, sempre en pujada i molt ombrívol ens situa al mas del Coll (molt restaurat, però que sembla abandonat), on hi ha una cruïlla de camins, la dreta al Coll de Lli i l’esquerra al Castell de Cabrera o al Santuari de les Salines o Maçanet de Cabrenys, entre altres. Seguim fins el Coll que tenim a tocar...no més ens queda traspassar la porta metàl·lica per està en territori francès. Varis plafons situats al Coll ens informen dels polítics que varen passar per aquest lloc cap l’exili.
La baixada la fem seguint un camí que també és molt ombrejat i que transcorre entre el torrent de la Ribera de les Illes i una tanca metàl·lica. En arribar a un portal que ens impedeix continuar pel camí, seguim un llarg sender (rètol) que segons la meva modesta opinió, és la part mes maca de tot el recorregut, (la cirereta del pastís).
Abans de arribar a les Illes, trobem un portal de fusta (obert) entre el torrent i una llarga paret de pedra seca, uns esglaons col·locats estratègicament entre les pedres de la paret, ens ajuden a salvar aquesta, accedint a una ombrejada arbreda on fem parada per esmorzar.
Tornats al camí arribem de seguida al llogarret de Las Illes, just on es troba l’Hostal dels Trabucayres, seguim pel carrer principal on passem davant d'un monument dedicat als fugitius francesos de la Segona Guerra Mundial, arribant al final del carrer, continuem cap a la dreta fins la plaça Lluís Companys on es troba el monument als combatents republicans espanyols.
Aquí comença la pujada direcció a La Vajol (rètol) pel carrer d’una urbanització, amb moltes cases, la majoria força disseminades. Just en un revolt, en acabar l'asfalt, deixem el camí de la Vajol i seguim recte prenent drecera (sembla que sigui privat, només pels veïns), però els dos camins acaben convergint mes endavant. Passada la zona de Cortal del Batlle amb grans avets, ja som molt a prop del coll de la Manrella, tornant així a territori català. Situat a l’esquerra de una gran explanada, es troba el monument a Lluís Companys un indret ideal per fer-nos la foto de tot el grup.
Davant nostre, la pista es converteix amb la carretera GI-505 que seguim pel marge esquerra fins que un centenar de metres enllà, trobem una pista de terra que neix paral·lel al vial; hem d'anar a l'aguait...al començament està força envaït de vegetació i costa ubicar el punt d’entrada. La pista fa una curta baixada, i trobem un pal indicador de la xarxa Itinerannia (també molt tapat), que ens assenyala el camí de tornada a La Vajol, a la dreta.
Seguim els senyals grocs en lleugera baixada, per dins un bosc molt atapeït, un descens molt tranquil però sense vistes, fins que arribem a una porta metàl·lica. Aquí el camí continuava (no gaire temps enrere) passant pel mig del mas Quera; ara amb barrat el pas i han obert un altre que ressegueix tot el perímetre de la finca al costat de una tanca metàl·lica (trobem algun rètol del camí fins La Vajol).
El camí fineix a una pista cimentada que no agafem, continuem per un corriol que s’enfila amunt, (dreta). Aquest és un sender molt maco, força planer i amb grans roques que magnifiquen l’indret. En arribar a can Capelleres (finca en bon estat però que també sembla abandonada), seguim el camí d’accés a aquesta, arribant en un tres i no res a la carretera del Coll de Manrella, en front de la Vajol.
Passem pels lloc emblemàtic del poble...l’església de Sant Martí, la Font d’Amunt, el Monument al Miner i aprofitem les fons públiques per refrescar-nos abans de anar a dinar al Hostal-Restaurant Casa Comaulis situat a la Plaça Major, donant així per acabada aquesta interessant e històrica sortida.
Salut i bones caminades!!