LA VALL D'ÀNEU. La Vall de Cabanes. L'Avetosa de València.

" La MATA DE VALÈNCIA és el bosc d'avets més gran de la vessant sud dels Pirineus i juntament amb el Gerdar de Sorpe conformen l'avetosa més important de la península ibèrica. L'avet domina aquesta gran massa forestal i, si té espai, es converteix en un arbre monumental, tot sobrepassant els 40 metres d'alçada. Als indrets més baixos per on transcorre aquesta ruta els avets es barregen amb el pi roig. En canvi, a la part superior de la massa forestal l'avet es combina i deixa pas al pi negre"
Aquests text, extret del llibre de César Barba, Rutes pels Boscos més bells de Catalunya defineix molt bé una part de la sortida.
La ruta no presenta cap dificultat fins a l'Estany Negre de Cabanes (2178m).
Iniciem l'excursió a l'aparcament del Callau situat a prop del refugi del Gerdar, per sender ben fressat que puja guanyant un bon desnivell, sortim de 1507m.
Trobem els primers avets imponents, ingressem al Gerdar de Sorpe, una avetosa molt regular i que no ens deixa veure pràcticament el cel i a més amb manca de sotabosc. Guanyem altura ràpidament, som a 1700m. Seguim pujant i als 1800m deixem enrere els avets per entra al domini del pi negre,. Apareixen els primers arbustos a les clarianes, com el Saüc racemós i d'altres.
A partir de l'estany decidim continuar la ruta seguint el camí marcat al mapa de l'editorial Alpina . Anem vorejant el llac que ofereix unes vistes bellíssimes, envoltat de pedra i amb blaus de tots els matisos.
Seguim el sender ben fitat que un cop feta la volta a la meitat de l'estany s'enfila en direcció NO, deixem les aigües de l'estany enrere sense perdre'l de vista. Guanyem desnivell atents a les fites i al mapa. Deixem de veure el llac, arribem a un petit collet amb molts blocs de pedra, em de seguir les fites que ens porten direcció O, cal vigilar perquè en un punt se'n veuen unes altres que s'enfilen amunt cap al Coll de Xemeneies.
Anem seguin, sortejant algun bloc gros , passem per darrere de tres cotes , 2461, 2443, 2430 marcats al mapa Alpina, i arribem a una altra meravella, l'Estany Blau (2470m), en el nostre cas solitari, buit. Un bany refà les forces de la pujada, l'aigua fresca està al punt aquest dia d'agost. Les fites no tenen continuïtat, acaben al llac, o si més no no les hem sabut trobar.
Ara, la tornada es fa més complicada. Decidim seguir el camí marcat al mapa però sense traça al terreny. Anem d'esma buscant els millors passos. Ens dirigim baixant cap a l'Estany Bou (2390m). Tantejant hi arribem, i de nou val la pena l'esforç i el mal pas del terreny. Seguim el camí marcat al mapa que voreja l'estany Bou deixant-lo a la nostra dreta. Anem a buscar el barranquet per on marxen les seves aigües, seguir-lo serà la nostra referència.
Arribem al barranquet i l'aigua veiem que passa per llocs visibles i per llocs va sota les pedres. Ara el camí es torna a complicar, hem de seguir el curs de l'aigua avall, el camí del mapa així ho indica. Anem fent la baixada, de vegades ens trobem tallats i hem de refer el camí per buscar el millor pas. Si feu aquesta ruta potser en sabreu més que nosaltres i podreu millorar el trac. Hem de vigilar molt en les torçades de peu, tot està cobert d'herba que tapa clots i forats entre pedres.
Amb paciència anem baixant, ara pel mateix llit del barranc ara més enlairats segons veiem. Anem en direcció N cap a retrobar l'Estany Negre de Cabanes.
Per fi trobem una fita, anem bé, la seguim i en pocs minuts ja veiem el llac de referència, hi arribem i ara ja només cal seguir el sender que ben marcat voreja el llac per la seva cara S, salvem blocs de pedra i un bon bany de nou ens refà, arribem vora la illeta que hi ha al llac, la voregem per la seva dreta i ja som al camí que hem fet a la pujada. Ara seguim avall desfent el camí fins al pontet de fusta, al Pletiu de Cabanes que ens desviem pel camí de la dreta on uns pals indicadors marquen al Pla de Breviari .
Al principi hi ha alguna tartera, però aviat el terreny es fa més amable i entrem altre cop de ple en el bosc. Es tracta d'un bosc de pi negre acompanyat d'un ric sotabosc format principalment de nàbiu i neret. Baixant arribem a la MATA DE VALÊNCIA, una avetosa que malgrat la seva explotació secular, consisteix en un dels ecosistemes forestals millor conservats del Pirineu.
Una mica més avall, a la cota 1500 cal creuar un pont de fusta i arribem al punt de sortida.

Hem posat difícil la ruta pel tros que va de l'estany Blau a l'estany Negre de Cabanes de baixada, sense camí o que no hem sabut trobar.

Mapa: Ed. Alpina, Sant Maurici. Els Encantats 1:25.000
Bibliografia:
César Barba: .Rutes pels boscos més bells. Avetosa de la Mata de VAlència, ruta 26 pàg 110. Sua Edizioak