La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la (Altron-Olp-Serrat de Sant Josep)

Aquest itinerari que transita per antics camins de ferradura i recorre alguns dels indrets on va viure i treballar, caminar, passejar..., la “Conxa”, protagonista de Pedra de Tartera, de na Maria Barbal, es pot fer en qualsevol època de l'any perquè cadascuna d'elles, té la seva característica especifica; estiu, ombrívola, tardor, contrastes de colors, hivern, l'entorn nevat.

Malgrat les magnifiques vistes que ofereix el traçat, el camí dels últims prats de Bodoluixos fins a la Collada de Solati, sobretot, el que passa per la Serra de Trases, és intuïtiu i exigent, perquè deixa de ser pista, ara, un cop superat aquest tram, la bellesa del conjunt de prats, carrerades, murs de pedra seca i els refugis de pastor, compensem amb escreix el patiment.

Accés al punt d'inici: Sortida des de Lleida prendre direcció a Balaguer per la C-12. Balaguer direcció a Pobla de Segur (C-13). Pobla de Segur direcció a Rialp (N-260) (C-13). Al punt quilomètric 128,800 agafar direcció Altron (LV-5223).

Itinerari:

La ruta comença a la parada de bus d'Altron, enfilem el tram de carrer asfaltat que hi ha al costat del panell informatiu. Prenem direcció a Saurí per la pista/sender que discórrer zones obagues dels Carrerals, els Eixercs, els Embecedos, es Tunibedres, Costa Suera, Costa dels Bodoluixos, on predominen els prats, els boscos d'avellaners, noguers.

Travessem el barranc dels Bodoluixos, seguim per la pista/sender que continua recorrent les Llaunades. Després d'haver passat el barranc, hem de tornar enrere perquè hem perdut un atuell, per això, al trac hi ha aquesta anada i tornada. Quan retornem al punt on ens hem girat, seguim per la bora del tros per anar a enllaçar amb l'itinerari.

Una vegada enllacem amb el recorregut, seguim pel bonic sender que discórrer per les Llunades, els Feneros, les Muntaneres, es Costassos, deixem la cruïlla que mena a Saurí perquè no hi arribem, girem a l'esquerra, direcció Meneurí/Olp per la pista del Bago, la qual, passa per la zona de Es Terretes, els Poligrons, les Cortanyeses, els Bodoluixos i la borda de Botiguer.

Passada dita borda, seguim per aquesta mateixa pista, la qual, desguassa en un prat, cosa que aprofitem per anar a veure l'aixopluc que hi ha al centre del prat, una vegada vista, retornem a la pista.

A partir d'aquest punt, comença la veritable odissea i/o aventura perquè el sender ha desaparegut, així com, les marques, per tant, hem de caminar guiant-nos de la intuïció, buscant el millor pas i aprofitant les traces fetes pels animals, però, aquestes traces estan plenes de males herbes i arbusts, els quals, et produeixen esgarrinxades.

Aquest tram d'itinerari sense camí definit que recórrer la Serra de Trases el patirem fins a l'arribar a la Collada de Solati, essent aquest tram d'itinerari, el més ingrat i pesat de fer perquè és perdedor, està emboscat, és lent i la intuïció, esgota. Abans d'arribar a la Collada trobem cables elèctrics que delimiten les zones de pastura, els quals, fan la guitza. Superats tots aquests entrebancs, l'itinerari millora i les vistes que s'albiren, compensen l'esforç patit.

Passada la Collada de Solati i arribats a les Borde d'Olp (Borda d'Orteu i del Forn), estem al Batlliu, aquest és un bonic racó ple de prats, delimitats per boniques parets de pedra.

Aprofitant la bellesa d'aquest entorn, aprofitem per fer un mos i admirar l'entorn. Reprenem la marxa per la pista de les Bordes que ens porta a Olp, aquesta davallada, la fem aprofitat dreceres, cosa que ens permet retallar alguns trams de pista.

Arribats a Olp, davallem cap a la plaça major on trobem l'ermita de la Mare de Déu de la Candelera, baixant pel bonic camí de la font, rentadors i abeuradors.

Deixem Olp, prenem direcció a l'ermita de Sant Josep, abans d'arribar a la cruïlla, veiem una pancarta reivindicativa penjada a la façana de la “Casa Tallada”, en la que més i/o menys, deia que la casa feia molt temps que hi era, i ara, la volen tirar per fer-hi una rotonda, per cert, desconeixent la problemàtica, trobo bastant il·lògica aquesta proposta quant ens omplim la boca sobre “la mobilitat sostenible”, en fi, sempre hi ha persones a favor i en contra, això, només es la meva opinió personal.

L'ermita de Sant Josep d'Olp, d'origen romànic, resta inclosa a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es troba assentada al cim del Serrat de Sant Josep (975 m), essent aquest, un mirador excepcional de Rialp, gran part de la vall del Noguera i de la vall d'Àssua. Tot seguit, creuant una bonica roureda per un sender planer, tombem el serral per un camí molt bonic, força ombrívol i marges de parets de pedra que ens retorna a Altron