La Vall de Bell-lloc-Castell de Vila-romà-Sant Mateu Vell-Vall-llobrega-Puig d'en Comte

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Per aquesta sortida ens hem desplaçat fins Sant Joan de Palamós i d’aquí a la que fins ara era la fàbrica Hutchinson, on hem aparcat els cotxes i hem començat la ruta.
Seguim les indicacions de un rètol informatiu de: Finca Bell-lloc, mas i Celler, per una ampla pista forestal. Pista que deixem girant a l’esquerra pel Mas Pere-Tià (continuem seguint les indicacions de “finca Bell-lloc” pel camí que discorre al lateral de la riera de Bell-lloc.
Passem al costat de la resclosa del Molí de Can Antoniet...(un xic abans, al altre costat de riera es troba les restes del Molí Antoniet (segle XVIII). Era un molí fariner amb la resclosa, el rec, la bassa, l’edifici del molí i el rec de sortida o bramador), nosaltres aquest cop no hem anat a veure’l. Si que hem visitat, seguint direcció a l’ermita i a pocs metres de la resclosa, el forn de rajols, també del mas Antoniet. Està constituït per la foganya amb dues boques d’entrada per a llençar la llenya a dins. A sobre hi ha la graella on es posaven els rajols pendents de coure. La cuita durava uns 5 dies i s’alimentava amb feixines i troncs gruixuts. S’accedeix al seu interior per una boca lateral anomenada “Portella” i que facilitava les tasques de càrrega i descàrrega de la cambra de cocció.
Seguim camí per la pista forestal, amb bones vistes del castell de Vila-romà, passem al costat de l’entrada a la Finca Bell-lloc i el Celler ecològic Brugarol (Aquí s’hi fan degustacions de vins i olis, visites guiades, esmorzars, aperitius, presentacions, concerts etc.). El camí, ara, transcorre encaixonat per murs de parets fetes amb pedra que delimiten tota la finca Bell-lloc i que ens guien fins on es troba la ermita de Bell-lloc.
De l’ermita, durant força anys no va ser possible la seva visita perquè es troba dins uns terrenys privats. Després de molts litigis judicials va tornar a titularitat pública i cada mes de setembre s’hi celebra una processó d’acció de gràcies a la Mare de Déu, ja que es commemora la finalització de l’epidèmia de la pesta , el dia 8 de setembre de 1653.
No vàrem poder accedir ni tant sol a la porta de l’ermita per està dintre del recinte de la finca, on també es troba la casa de l'ermità, de propietat privada i que ha estat molt reformada en els últims anys, convertint-se en un bonic establiment hoteler.
Als voltants de la finca trobem unes oliveres centenàries, algunes d’elles ennegrides o mortes per l’incendi del 2014. Igualment albirem, sobre nostre on es troba el castell de Vila-romà, els efectes d’ aquest incendi.
Deixem Bell-lloc i continuem pel corriol que porta a la Font de Bell-lloc, font que no raja com sol ser habitual per aquestes contrades d’uns anys ençà., Travessem la riera de Bell-lloc seguint un corriol que de seguida se enfila fins arribar al castell de Vila-romà.

A l'alta edat mitjana i fins a l'època de Pere II, la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà incloïa el lloc de Palamós. El 1161 és documenta una «Villa Romani» i el 1190, una «Villa Romanum». Segurament es deu tractar d'un poblet però no es pot descartar la possibilitat que hi hagués hagut un establiment humà de l'època visigòtica i, fins i tot, una vil·la romana doncs, el poblament d'època romana ha estat identificat en diversos punts de la rodalia. Les ruïnes del castell s'alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. La torre mestra i alguns altres edificis eren envoltats per un recinte fortificat exterior, protegit per grossos valls artificials que s'estenen a ponent i tramuntana. El recinte exterior està força ben conservat a la banda de tramuntana i el costat sud-oest. També s'ha conservat bé una paret transversal que anava de ponent a llevant. Al mur septentrional hi ha adossades nombroses dependències que formen una unitat amb els murs exteriors. Va ser destruït pels francesos quan es retiraven el 1812 durant la guerra del Francès. Està catalogat com a Ben Cultural de Interès Nacional i últimament s’han fet actuacions per consolidar-lo.
Seguim camí avall (dreta) fins arribar a una cruïlla que agafem (esquerra) amunt fins el coll de Vila-romà (rètol informatiu). Al Coll agafem un corriol que ens anirà acostant a Sant Mateu Vell, (a estones el veiem a la llunyania). El corriol fineix a una pista forestal que agafem seguin-la per la dreta i perden altura fins arribar a una cruïlla amb pal indicatiu (la pista, avall, ens portaria a Vall-llobrega), nosaltres girem a l’esquerra i seguim una pista que ens porta fins l’ermita de Sant Mateu Vell de Vall-llobrega.
Sant Mateu Vell de Vall-llobrega és una església protegida com a bé cultural d'interès local. Situada a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, a l'església romànica de Sant Mateu s’han fet actuacions recentment per consolidar-la, com la teulada o els murs interiors. El temple, que probablement va ser bastit durant el segle XI, apareix esmentat des del 1280, i a partir del segle XIV figura com a parroquial. Cap al 1669 es degué abandonar, quan es va erigir la nova església al Raval de baix de Vall-llobrega.
Visitat l’indret agafem un corriol amb força pendent que ens fa guanyar alçada ràpidament i fineix a la pista que va de Vall-llobrega a Fitor. Ara seguim a la dreta i en 5 minuts passem al costat de la Creu d’en Maruny.
A la dreta de la pista trobem la creu d’en Maruny. La creu clavada a la roca ens recorda un fet tràgic. Dels germans Maruny es conta que el gran era molt mandrós. El petit, molt treballador, tirava endavant ell tot sol la feina del mas. Per aquest motiu tenien contínues disputes. Un bon dia, el sogre del petit dels Maruny, amb l’ànim d’augmentar el patrimoni de la filla i el gendre, va esperar en aquest revolt el pas de l’hereu Maruny i el va assassinar quan anava a mercat de la Bisbal.
Un xic més enllà deixem la pista per agafar un corriol (dreta) que al principi és molt agradable de seguir però que en la seva segona meitat es torna rabiós amb un descens molt pronunciat i amb el que hem de para molta atenció de no anar pel terra.
El corriol acaba just a Can Sabat a la urbanització del Rabal de Dalt de Vall-llobrega, però la ruta encara guardava una altra sorpresa...fer el cim del Puig d’en Comte (Puig Antoniet segons el ICC). Davant Can Sabat surt un caminet (esquerra) que ens fa travessar la riera de Vall-llobrega i de seguida s’enfila de valent fins assolir el cim amb un indicador, a dalt, del nom del Puig d’en Comte 169 m.
La baixada és curta i de seguida arribem a una pista forestal que agafem a l’esquerra passant al costat de un gran dipòsit d’aigua soterrat, sobre la urbanització del Mas Falquet de Vall-llobrega. Tornem a deixar la pista un xic més avall per entrar (dreta) en un corriol que retalla aquesta pista però que ens fa davallar molt ràpidament amb trams força compromesos i amb els que hem de tornar a anar amb molt de compte de no rossegar el cul pel terra. Tornem a sortir a la pista de la urbanització del Mas Falquet, ara a baix de tot, a tocar del nucli principal de Vall-llobrega (el Raval de Baix).
Només ens queda seguir una pista enquitranada planejant pel pla de Vall-llobrega fins la fàbrica Hutchinson on tenim els cotxes aparcats. Ens acostem fins a Sant Joan de Palamós i el bar Iris per fer un bon esmorzar i així donant per finalitzada aquesta interesant i “ trencacames” sortida.
Salut i bones caminades!!