LA VALL DE BELL-LLOC (Palamós)

BELL-LLOC.
Per arribar el punt d’inici, molt a prop del mas Antoniet ( un dels més importants de la vall), cal agafar el trencant esquerra dels quatre camins de Vall-llobrega i seguir fins trobar la pista que porta al Mas Pere-Tià i continuar pel camí que discorre pel costat de la riera de Bell-lloc. En el punt senyalat creuem la riera i després d’un curt recorregut amb pins, alzines i suros de gran alçada trobarem les restes del Molí Antoniet (segle XVIII). Era un molí fariner amb la resclosa, el rec, la bassa, l’edifici del molí i el rec de sortida o bramador.
Seguim direcció l’ermita i a pocs metres hi ha el trencant que porta al forn de rajols, també del mas Antoniet. Està constituït per la foganya amb dues boques d’entrada per a llençar la llenya a dins. A sobre hi havia la graella on es posaven els rajols pendents de coure. La cuita durava uns 5 dies i s’alimentava amb feixines i troncs gruixuts.
Seguidament, després de passar pel costat d’unes oliveres centenàries, algunes d’elles renegrides o mortes per l’incendi del 2014, ens apareix l’ermita de Bell-lloc. Durant força anys no va ser possible la seva visita perquè es trobava dins uns terrenys privats. Després de molts litigis judicials va tornar a titularitat pública. Cada mes de setembre s’hi celebra una processó d’acció de gràcies a la Mare de Déu ja que es commemora la finalització de l’epidèmia de la pesta , el dia 8 de setembre de 1653.
A la Finca Bell-lloc s’hi explota el celler ecològic Brugarol totalment integrat al paisatge ja que està soterrat. Aquí s’hi fan desgustacions de vins i olis, visites guiades, esmorzars, aperitius, presentacions i concerts i fins i tot, bodes rurals. També hi ha un petit i encantador hotel anex a l’ermita.
Deixem l’entrada de l’ermita i continuem pel corriol que porta a la Font de Bell-lloc, font que no raja com sol ser habitual per aquestes contrades d’uns anys ençà.
Després de la Font resseguim el corriol costerut que discorre pel vessant esquerra de la riera fins el senyal que ens encamina al molí d’aigua del Canyadell i la Font del Llorer. Aquí trobarem un plafó nou i ben conservat que explica el funcionament del molí d’una manera molt gràfica i entenedora. Aquests molins aprofitaven el moment que baixava molta aigua per obtenir la força mecànica per a moldre els cereals.
El paisatge és desolador. Només troncs d’arbres renegrits que es van cremar en l’incendi del 2014. Després de quatre anys el sotabosc ha eixit en forma de brolla de plantes mediterrànies. Els únics que han rebrollat són els suros. Tardarem anys fins que tornem a veure la frondositat perduda. El que sí que veurem són les parets seques de les feixes de conreu i les restes de barraques per a guardar eines o refugiar-s’hi que han aparegut després de l’incendi.
A partir d’aquest punt reculem fins al Castell de Vila-romà, ara consolidat després de fer-hi una petita restauració. Aquest Castell és esmentat el 1329 però , possiblement edificat el segle XI sobre una vila romana. Des del Castell es domina tota la vall de Bell-lloc . Va ser destruït pels francesos quan es retiraven el 1812 durant la guerra del Francès. Està catalogat com a BCIN.