La vall de Sant Miquel de Campmajor, entre els rius Ritort i Ser

Inici i fi

Can Soler

Riera a l'alçada de la font de la Teula

Mas Les Carreres

Va ser el lloc on es va refugiar per una nit Jesús Pascual que junt amb Sanchez Mazas es va escapar em el moment de l'l'afusellament. La masia estava habitada per l'alcalde qui va ser la persona que li va facilitar la fugida. (Soldados de Salamina) RAFAEL SÁNCHEZ MAZA  Entre los más destacados falangistas que solicitaron clemencia de indulto de la pena de muerte recaída a Miguel Hernandez, situamos a Rafael Sánchez Maza(1894-1966), quien estuvo a punto de ser fusilado en 1939, salvado gracias a un misterioso miliciano que le dejó escapar. En marzo de 1936 Sánchez Mazas fue detenido en Madrid. Aprovechando un permiso temporal por el nacimiento de su cuarto hijo, consiguió refugiarse en la embajada de Chile. En el otoño de 1937 intentó la fuga pero el 29 de noviembre fue detenido en Barcelona. Estuvo en el barco Uruguay hasta el 24 de enero de 1939, cuando fue conducido al santuario de Santa Maria del Collell junto a otros prisioneros para ser ejecutado. El 30 de enero escapó de un fusilamiento en masa, refugiándose en una masía de Cornellà de Terri (Gerona), junto a tres soldados republicanos que habían huido de la retirada, pasando con ellos a zona sublevada (este episodio es la base sobre la que se asienta la narración de la novela "Soldados de Salamina", de Javier Cercas).  Luego Sánchez Mazas fue miembro fundador de Falange y uno de sus ideólogos principales. Entre agosto de 1939 y agosto de 1940 fue ministro sin cartera en el gobierno de la dictadura de Franco, abandonándolo por propia iniciativa, sin llegar nunca a ser oficialmente sustituido o cesado, ya que al retrasarse frecuentemente en su asistencia a los consejos de ministros, Franco mandó que retiraran su sillón.  En la novela “soldado de Salamina”, Javier Cercas relata el incidente con el miliciano que Sánchez Mazas parece que escapó milagrosamente.  (mhernandez-palmeral.blogspot.com)

El riu Ser

El riu Ser en tot el municipi de Sant Miquel manté un bosc de ribera ben conservat, especialment de verns, i acull espècies singulars com les nàiades o musclos de riu, barbs i bagres, i la llúdriga entre altres. Aquest riu passa encaixonat entre turonets, i quan porta aigua és d’una elevada qualitat. És un dels rius amb més valor ecològic de la comarca, i es que és dels pocs que manté part del caràcter natural. (museusdebanyoles.cat)

El Castell i el Molí de la Roca i en primer pla, La Gorga del Diable

El castell d’en Roca, o de Roca, antiga casa forta del segle XIV-XV, és un edifici de construcció valenta de la qual encara podem observar la torre romànica situada a l’esquerra de la façana principal. Som a la confluència del Ser i el Ritort, un punt privilegiat, bona terra i amplitud, confluència de pas entre dues valls i dos rius, punt d’aigua i amb un petit salt que s’aprofità amb la construcció d’un un molí fariner.  Seleccionar idioma​▼    EL TERRITORI MOLÍ DE ROCA I GORGA DEL DIABLE Al sector nord de la vall de Sant Miquel de Campmajor trobem el veïnat de Roca(castell i molí) al costat del riu Ser. Vora el riu Ser hi ha el castell de Roca, datat des del s.XIII. Consta de tres construccions adossades l'una amb l'altre. La més vella és la torre situada a l'esquerra de la façana principal. Més enllà hi ha un antic molí al costat d'un saltant d'aigua i al punt de confluència amb el Ritort. És un molí fariner medieval que aprofitava el salt d'aigua natural i una gorga del riu Ser. També es pot veure el rec artificial que portava l'aigua al molí. Aigües amunt el riu circula laminat sobre la roca mare, formant formes i remolins curiosos. (descobrir.cat) Aigües avall del salt es forma la Gorga del Diable. A la Gorga del Diable el riu assoleix una amplada de vint metres. A la dreta, seguint la direcció de les aigües, la riba forma una petita platja vorejant la muntanya on es gronxen els joncs, i més enllà, les farigoles i alzines. Però al marge esquerre s'aixeca un immens penya-segat composat de tremendes masses d'arenisca. Cap a la seva meitat, en el punt on assoleix la seva major amplada, una grossa muralla la creua perpendicularment de l'una i a l'altra vora, partint-la en dues parts. Aquest mur no surt a la superfície, sinó que queda submergit a tres braces per sota el nivell de les tranquil·les aigües. Existeix una llegenda que dona nom a la Gorga del Diable. (museusdebanyoles.cat)

Mas El Sagalàs

Mas Jofre

Mare de Deu de Loreto

l'ermita de la Mare de Déu de Loreto, bastida el 1916 perqué fos la nova seu de la parròquia de Briolf. Ermita de gran simplicitat, d’una sola nau amb capçalera rectangular i coberta a dues vessants situada en una elevació en el curs del riu Ser. El campanar d’espadanya d’un sol ull i a dues vessant és fet de rajols. A la façana de migdia una gran obertura.

Sant Esteve de Briolf

Sant Esteve de Brió o de Briolf pertanyia a la 'Villam Briulfo', un antic nucli de masies difuminades pel territori agregades a Sant Miquel de Campmajor. L’església estava formada per un conjunt d’una església d’una sola nau i una notable torre fortificada romànica que en èpoques recents van quedar unides per la rectoria a la primera planta creant un edifici curiós de veure. (descobrir.cat)

El riu Ser

Can Pla

Camps de La Caseta

La Casanova de Roca