la Vall de Santa Creu, des de el Mas de la Pallera, anada i tornada.

Petita sortida de les que acostumem a fer a diari, quant el sol comença a anar de baixa, d'una durada de dues a tres hores i que en cas d'avui, ha sigut especialment adient donat que el gruix de la pujada ha sigut a la segona part de la sortida, a la fresca.
Sortim, en aquest cas de l'aparcament que trobem primer a la GIV6041 quant soms a la cruïlla de Dalt a punt per baixar cap a Port de la Selva.
Aquesta zona, denominada " la Pallera" pel mas enderrocat del mateix nom, serà el nostre punt de sortida.
Tot just sortir, direcció nort, a tocar les ruïnes i el Dolmen del mas de la Pallera, tenim d'obrir una tanca elèctrica que ens barra el pas.
Per un camí, en principi en molt bon estat anem baixant com si anéssim a Roca Miralles.. El dia, a l'hora que estem, les cinc de la tara es força xafagos i no convida a fer molts esforços de bon principi...
Gràcies a Deu, això de moment es pràcticament tot de baixada, lo que agraïm.

Quant portem
Quasi dos quilòmetres, ens trobem amb un desviament la dreta, amb Un forta baixada i un ferm no apte per vehi les, som al coll del Perer, que molt lineal, va baixant cap un trencant que ens indica, cap a L'esquerra Llançà, i cap a la dreta la Vall de Santa Creu i Port de la Selva.
Aquest camí, fa pocs dies que ha estat desbrossa i la veritat és que es de bon fer...

Anem baixant, trobem les ruïnes d'un antic mas, força enderrocat i quant ens n'adonem ja sóms al veïnat de la Vall de Santa Creu.
Un petit poble, de carrers molt petits i cases forca ben cuidades, que sembla gaudir d'una pau i una calma impròpies d'un lloc tan proper al mar.
Ens hi passem una estona i acte seguit busquem el corriol que ens té de pujar cap a Sant Pere de Rodes, que pràcticament tot el recorregut l'hem anat veient, imponent a la vesant nort del Verdera.
Aquest camí, sorprèn per lo ben con seguit que està, tot i lo escapat de la Montanyà, sempre vas trobat un lloc per pujar bé, sense perill o amb un esforç moderat.
Anem trobant zones amb roures, magestuosos i rebosants de Salut, també castanyers d'un tamany destacable, i zones obagas plenes de falgueres... Quin goig!
En diferents ocasions hem tingut de travessar L riera de Santa Elena, que deu ni d'or l'aigua que porta, i així, com si no ens n'adonesim arribem la carretera GIV 6041 a un quilòmetre del mas de la Pallera i del aparcament on tenim el nostre cotxe.
Un recorregut de bon fer, amb la primavera en plenitud i amb unes vistes realment extraordinàries, fan que tornem a casa ben satisfets del recorregut d'avui.
Salut i bones sortides.