La Vall de Vilaramó

Forn d obra

Forn d'obra emplaçat uns 40 m al nord del mas Esplugues, al costat del camí d'accés. Conserva l'estructura força integra, almenys en la part superior corresponent a la cambra de cocció. Aquest forn té una tipologia incerta. Com és habitual, està emplaçat en un terreny amb pendent i és de planta quadrada. La part visible i conservada és la cambra de cocció. Se'n conserven les parets, fetes de pedra i amb el característic arrebossat o revestiment interior de protecció, que es manté sobretot a la part baixa. En un dels murs laterals hi ha la porta d'accés. El mur davanter, en canvi, s'ha esfondrat. Seguint la tipologia habitual, sota la cambra de cocció hi hauria d'haver la fogaina, que és una cambra semi-soterrada on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. En aquest cas, però, no s'observa cap rastre de la fogaina, i el terreny més aviat pla a la part davantera no ofereix indicis que hagi quedat soterrat. Per tant, no sabem si la fogaina es troba soterrada totalment o bé aquest forn no en tenia, amb la qual cosa seria un cas completament atípic.

Masia les Esplugues

Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, emplaçada a l'extrem d'un altiplà a l'inici de la vall que forma el torrent de cal Cisteller. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat al nord-est un cobert de grans dimensions i, al costat oposat, un altre cobert més petit. Malgrat el seu origen medieval, l'edificació actual presenta un aspecte molt homogeni, amb un tipus d'obra que sembla bastida majoritàriament als segles XVIII-XIX. Així, la façana principal, encarada vers el sud-est, es distribueix de manera simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre té el portal, rematat amb arc escarser, i un petit balcó al seu damunt. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. En la resta de façanes les finestres són més irregulars. La majoria són emmarcades amb maó i alguna amb llinda de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. L'ampli cobert adossat a la dreta correspon a una pallissa. El cobert situat uns metres a l'esquerra és més estret i serveix per tancar una mena de clos o pati davanter que forma un terrassament respecte al nivell del te

Panorámica

Panorámica

Hem seguit el cami però ens hem teobat que està tallat per un gran camp. Hem hagut de recular. Camins de sempre que es perden per les grans explotacions

Roure de les esplugues

Roure centenari de dimensions monumentals, emplaçat uns 200 m al sud-oest de la casa de les Esplugues. Es troba al costat d'un camí, en una zona boscosa amb pineda i algunes alzines i roures petits. A prop hi ha també l'espectacular balma de les Esplugues.

Intersección

Trobareu unes alzines tallades. Agafeu el caminet que baixa

Font de les esplugues

Espectacular balma que està emplaçada uns 250 m al sud de la casa de les Esplugues. És conformada per una massa rocosa d'uns 6 metres de gruix que gira tot fent un angle molt tancat. Just en aquesta raconada hi neix el torrent de cal Cisteller, enmig d'una vall estreta, frondosa i molt humida. La balma va resseguint aquesta curvatura i ocupa una superfície considerable, d'uns 200 m2. La cavitat arriba a tenir una profunditat de 8 metres i una alçària que permet el pas d'una persona lleugerament acotada. En el sector de ponent es fa més estreta i més baixa i, en algun tram, s'ha esllavissat. En diferents punts de l'interior hi brolla aigua molt fresca. Per aprofitar-la s'hi han col·locat dues piques de pedra. Ben segur que el mas Esplugues va prendre el nom d'aquest element natural, ja que una espluga és una gran balma. Segons es diu, en altre temps la balma de les Esplugues fou refugi de bandolers i captaries que passaven per la contrada.

Panorámica

Vista el carrer de la Vall amb Montserrat de fons

Abelles sense senyalitzar

Hem vist dues caixes d abelles sense senyalitzar. Aneu alerta les abelles haurien de estar sempre deugudament senyalitzades! Són molt perilloses per els que en són al.lergics

Forn d obra

Forn d'obra o teuleria de grans dimensions, emplaçat uns 200 m al sud de la masia de la Vall de Vilaramó, en el mateix camí d'accés. Es tracta d'un forn molt ben conservat, que sorprèn per les seves mesures, força més grans del que és comú, i pels grossos carreus amb què està fet. La llargada del mur frontal és d'uns nou metres, i l'espai interior de la cambra mesura 2,97 per 3,27 m. La seva tipologia, però, és l'habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent, vora el camí. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat vers el camí, és format per carreus de tamany gran i força ben escairats. Aquí hi veiem dues boques de la fogaina, de forma quadrada i amb un arc intern. Al mur lateral esquerra hi ha la porta d'accés a la cambra de cocció, rematada amb un arc escarser de maó. El mur lateral oposat és d'una gran gruixària (154 cm). L'interior de la cambra s'ha conservat pràcticament sencera. Tal com és habitual, la cara interna dels murs és protegida amb un revestiment fet de maó, que s'ha conservat parcialment. Un element singular és que el mur davanter tenia una obertura vertical que devia servir per desenfornar les peces amb més comoditat. En un moment donat aquesta obertura es va tapiar. En aquesta part el forn tenia una mena de porxo del qual encara se'n poden veure els forats de les bigues. A l'altre costat del camí encara es pot veure un gran forat que corresponia a la bassa. Al costat nord hi havia una bassa més petita, d'uns dos metres i feta de maó. Servia per remullar les peces, que es pastaven en el planellet que hi ha al costat. Després, les teules, maons o rajols s'introduïen al forn.