La Vall del Bac -Sant Marti de Toralles - La Costa i cim del Montmajor (1.073,80 m) CENT CIMS DE LA FEEC

Mati solaiat , continuació d'un dissabte passat per aigua que ha donat una mica de treba a la sequera que està afectant s la zona d'una manera inusual i greu.

El matí desperta dons esplèndit, lluminós i fresc, invitant a una jornada perfecta per explorar aquesta zona de bosc tencat i ombrívol als peus del Puigmajor.

El camí per arribar al punt de sortida es força lent i tortuós.
Concretament a la GIV5221, a punt d' darribar a can Bundancia, trenquem a l'esquerra per agafar la petita pista direcció Beget i la Vall del Banc, que d'una manera lenta i tortuosa per el coll de Carrera va pujant durant dotze quilòmetres per arribar al punt de sortida de la ruta d'avui .
Un cop aparcats al costal de l'hostal de la Vall del Banc, reculem uns metres per girar a l'esquerra i prendre un camí, apte fins i tot per vehicles.
És la Coromina.
Una mica més amunt, deixarem aquest camí, per desviar-nos cap a la dreta i prendre un sender petit ,frondós i amb unes roques al seu voltant, lloses inclinadas ques conformant el coll de Toralloles.
Seguint per aquest camí arribarem al mas d'en Mercès i a la ermita de Sant Martí de Toralles.
Més endavant i de forma àmplia faig una descripció d'aquesta singular ermita, que per cert hem trobat oberta.
Deixem ara aquest lloc i pel coll de Mercès anem direcció nord, passant devant de les instalacions on crien cavalls i tot seguit girem a l'esquerra per començar a enfilarnos cap el Puig de Montmajor.
Abans trobarem les restes del Mas la Costa que dóna idea de la importància que tenia aquest mas un segle abans.
Anem avançant en forta pujada, per un camí ben marcat fins arribar al mirador de Montpetit a 1000 metres d'altitud aproximadament.
Aquí podem gaudir d'unes vistes a llevant impredionants en dies cristal·lins com el d'avui.
Podem veure inclús Roses i la seva badia amb gran claretat.
Mentres tant,unes quantes àligues marceras , sobre nostre van pujant fent cercles sense esforç aparent.
Reprenem el camí,
Ara tenim de guiarnos pel track del GPS ja que no veiem per on pasar per retornar al Camí.
Seguim amunt per una zona mes escrespada, quadi per grimpsr i ja soms al cim del Montmajor.
Aquí les vistes son cap a nord i oeste ,poden gaudir dunes panoramiques del pirineu de primer orden.
Nosaltres aprofitarem per menjsr una mica i reemprendre la tornada, ara tot baixada.
Per baixar, veiem una impresionante tartera que imposa.
La veritat es que ha sigut mes fácil del que semblaba.
Hem anat seguint unes fites de pedra molt abundantes durant tot el Camí que han facilitar la tasca.
En mitja hora hem arribar a la Coromina i hem Donat per finalizada aquesta excursio.
Al meu agriamente al C.E.Empordá per la publicacio de la ruta que hem pogut seguir amb facilitat.

Informacio de Santa Martí de Toralles.

Sant Martí de Toralles és una església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
És un edifici que s'alça a migdia del Montpetit, accessible de d'Oix pel coll del Mercer, o des de la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix, agafant, a l'esquerra, la pista forestal que surt del collet de Camporiol. L'església es troba en un paratge de la vall de Bac prop de dos grans casals amb els quals formen el nucli de Toralles.[1]

Construcció romànica d'una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia, que conserva part de la ferramenta i el forrellat romànic. L'absis és a llevant, semicircular i té cornisa amb fris sostingut per cartel·les. Per sobre d'aquesta encara s'hi veu la coberta de llosa mig amagada per les teules actuals. Té finestra central, protegida per una cornisa semicircular. Tres finestres, una a ponent i dues al migdia, proporcionen la il·luminació. A l'interior, la finestra de l'absis, ara tapiada, es convertí en una fornícula que conté una imatge moderna de Sant Martí. El mur de migdia té dues finestres, cornisa i fris sostingut per mènsules sense ornamentació. La portalada és situada al mur de migdia i emmarcada per dos arcs en degradació. L'antiga espadanya del mur de ponent ha estat reconvertida en torre.[1]

Cal destacar que conserva els batents originals de la porta amb la ferramenta d'època romànica així com un bonic forrellat amb cap de drac.[1] Hi ha una pica baptismal romànica conservada a l'interior de l'església, no presenta cap mena d'ornamentació. Amida 70 cm de diàmetre i té una alçada de 45 cm.[1] Hi ha una pica beneitera en forma de petxina.[1]

Història
Malgrat que el rètol de la cruïlla del collet de Camporiol dati l'església el 977, seguint alguns autors, cal dir que això és totalment fals, ja que el que se cita com a originària d'aquest any és la contrada de Toralles i no el temple de Sant Martí. La primera notícia és dels anys 1279 i 1280, recollida a les "Rationes Decimarum Hispaniae", anomenant-la "...ecclesia de Torrayles...". Consta citada el 1362 com a "Sancti Martini de Thoraliis" en el llibre verd del Capítol de Girona. Encara que al llarg del s. XIV, els nomenclàtors l'esmenten com "...ecclesia parrochialis sancti Martini de Torayes...".[1]

A finals del s.XVI consta com a depenent de la parròquia d'Oix, tot i que a partir de finals del s.XVII o començaments del XVIII passà a dependre de la de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.[1]