La Vall d'Incles AND

Hem volgut visitar aquesta bonica vall amb la intenció de fer un petit recorregut, part del camí de l'obaga o acostar-nos a algun llac, però el temps no vol acompanyar i només serà una breu visita.
Avui, l'alt risc de forta tempesta només ens ha deixat fer un tastet, de poc més de 1/2 hora, d'una de les més boniques i espectaculars valls del principat.

APROXIMACIÓ : La carretera CG-2 que travessa Andorra de frontera a frontera dels seus països veïns. En direcció a França, i a prop de la seva frontera, es troba el poble de El Tarter i a continuació el de Soldeu (avui un conglomerat de edificis preparats per l'arribada dels turistes de neu). Entre mig hi ha un trencant a l'esquerra que indica la Vall d'Incles. Una pista asfaltada ens conduirà, en no més de tres quilòmetres, al pla de La Baladosa, on hi ha un aparcament i Centre d'Interpretació de la Vall d'Incles.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA :
L'inici de totes les rutes és a la Badalosa situat als peus del pic de l'Alt de Juclar , que parteix les aigües de la vall : a la dreta l'aigua de l'estany de Juclar i a l'esquerra de la l'estany de Fontargent, ja en terres franceses. És recomanable una visita a qualsevol dels dos indrets: el premi es mereix les hores que haurem dedicat a la pujada.

Des de l'aparcament, i per començar una petita exploració de l'entorn, hem agafat el camí de la dreta. El camí segueix el riu Juclar i s'enfila cap l'estany d'aquest nom per entre una exuberant vegetació primaveral i típic bosc alpí.
Pocs metres després de que el camí s'endinsi al bosc hem reculat i tornat a la zona de l'aparcament des d'on hem explorat el camí de l'esquerra, el que puja cap al Port d'Incles i a l'estany de Fontargenta, seguint el torrent del Manegor, per entre una abundant vegetació i animats salts d'aigua. Però les primeres gotes ens fan recular aviat.

La Vall d'Incles, encara que només sigui per 1/2 hora, val la pena una visita.