La Vall d'Olzinelles - Parc del Montnegre i el Corredor - Sant Celoni - La Vall d'Olzinelles

Aparcament i punt d'inici de l'excursió

Conjunt de Can Draper

Aquesta casa pairal fou construïda l'any 1860. La façana principal és simètrica i a la barana de ferro del balcó principal hi ha la data de construcció. A la part esquerra de la casa hi ha una llarga galeria oberta sostinguda per pilars, un dels elements més característics de l'edifici. Els Drapers provenien dels Gaserans. L'origen de la branca celonina de la familia està en un Draper que es casà amb l'hereva de la família Garrell d'Olzinelles. ▪Roure de Can Draper Nom comú: Roure martinenc Altitud: 143 m Mides a l'any 2004: - Alçada: 18,2 m - Perímetre: 3,77 m a 1 m Es tracta d'un dels roures més gruixuts de Catalunya. Tant la rabassa com algunes branques es troben corcades per larves del banyarriquer (Cerambyx cerdo), una espècie d'escarabat espectacular per la seva mida i protegida per convenis europeus. L'ombra d'aquest arbre s'aprofita com a amorriador del ramat d'ovelles de can Pla del Montseny, i el pastor fa servir la pedra salera que hi ha sota l'arbre per podar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir per descansar camperols, caminants i pastors. Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Celoni

Punt d'interès paisatjístic

Pou de glaç de Can Draper

Es tracta d'una construcció de pedra de planta circular i forma cilíndrica, el qual manté encara perfectament la seva cobertura en forma de cúpula semiesfèrica de totxos, coberta per un mantell verd de vegetació. La seva alçada és de 12 metres, més de la meitat excavats al terra. La porta del pou és de carreus de granit i a la llinda es pot llegir la data de construcció, 1771. Els pous de glaç servien per emmagatzemar el gel produït durant l'hivern i conservar-lo fins l'estiu, quan es comercialitzava. L'aigua es recollia i es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt, els blocs de gel s'embolcallaven de palla i es ficaven al pou. Un cop ple es cobria amb branques, fulles i terra, i no es tornava a obrir fins a l'arribada de la calor. Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Celoni

Waypoint

Punt d'interès paisatjístic i panell informatiu

Punt d'interès paisatjístic

Cabana

Panell informatiu i pollancre d'Olzinelles

Arbre que viu en boscos de ribera juntament amb albers, verns o salzes. Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per a l'aprofitament de la fusta. Les seves mides en alçada i perímetre fan el pollancre d'Olzinelles un arbre notable i únic en dimensions al municipi de Sant Celoni. Al seu entorn es descomposa la fusta morta d'altres arbres de ribera sobre els quals hi creixen enormes bolets de soca. Nom científic: Populus nigra L. Nom comú: Pollancre, poll, xop Altitud: 195 m Mides a l'any 2004: - Alçada: 26,6 m - Perímetre: 2,82 m - Diàmetre capçada: 19,5 m Font: Diputació de Barcelona (Xarxa de municipis) i Ajuntament de Sant Celoni

Recobriment d'una castanya i punt d'interès paisatjístic

Panell informatiu dels Forns de Pega de can Valls

Els forns de Pega de can Valls són tres grans recipients de ceràmica de forma oval, d'uns 2m d'alçada, un al costat de l'altre, que es troben en el marge superior del camí de can Valls. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la tradició, es tracta de tres forns datats dels s. IX. La pega, substància viscosa i fosca, s'obtenia mitjançant la cocció lenta de llenya de pins i alzines i s'utilitzava com a combustible per a l'enllumenat públic i per a impermeabilitzar vaixells i recipients. Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Celoni

Panell informatiu dels plàtans i l'alzina de la Pega

La font de la Pega recull les aigües superficials de la riera i omple el safareig i les dues basses. Amb aquestes aigües es regava el Camp Gran, situat a la vora de les basses. Diferents elements fan l'entorn especialment agradable, com els plàtans, l’alzina de la Pega, la proximitat de la riera o el banc al costat de la font. Fins fa pocs anys molta gent del poble hi anava a berenar durant les tardes d’estiu. ▪ Alzina de la Pega Nom científic: Quercus ilex L Alçada: 35,8 m Perímetre 3.6 m. Diàmetre capçada: 28,7 m (mides 2004). L’alzina de la Pega és un dels arbres més excepcionals del municipi de Sant Celoni. Les seves mides d’alçada, diàmetre de capçada i perímetre superen les alzines mesurades pel govern de Catalunya el 1997. ▪ Plàtans de la Pega Nom científic: Platanus hispanica Alçada: 32 m Diàmetre: 2,68 m Diàmetre capçada 19 m (mides 2004). Tot el conjunt de la font de la Pega està ombrejat per una plantació de 14 plàtans grans, sans i vigorosos que, juntament amb l’alzina de la Pega i les basses, donen a l’espai un caràcter singular i monumental. Aquesta alzina senyalava clarament un punt d’aturada a la font de la Pega en l’antic camí carreter entre Sant Celoni i Olzinelles. La casa de Can Valls, ben a la vora, tenia habitacions a la carrossera, avui en runes, per si a algun caminant o traginer se li feia fosc i havia de quedar-se a dormir. Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Celoni

Panell informatiu de l'església de Sant Esteve d'Olzinelles i el cementiri

L'església de Sant Esteve d'Olzinelles ja apareix documentada l'any 1083. Les obres que li donaren pràcticament l'aspecte actual corresponen a 1574, quan es va refer pràcticament l'edifici, i a l'any 1583, quan es construí la capella dedicada a Sant Roc. L'edifici és de planta de creu, amb absis semicircular i dues capelles laterals obertes a la nau central. La portada és de granit, i té un frontó semicircular amb una creu esculpida. Al damunt hi ha un ull de bou de pedra, amb la data 1756 inscrita. Formen part del conjunt de la rectoria d'Olzinelles, un bell edifici de planta rectangular bastit entre els segles XVI i XVIII, i el cementiri, que es davant de l'església. Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Celoni

Vivenda i granja junt a l'església

Panell informatiu del roures del quintà de Can Valls

Nom comú: Quercus pubescens Les rouredes i els alzinars amb roures són paisatjes ben coneguts i característics al Montnegre. L'estructura robusta del roure martinenc l'ha fet un arbre especialment respectat i admirat. La fusta s'utilitza per a fer llenya i mobles i els fruits, els aglans, són un bon aliment per als ramats d'ovelles i els animals del bosc. Els roures del quintà de Can Valls creixen sobre l'antic rec, provinent de la bassa de Ca l'Alzina, que passava per a la vora dels camps i prats de pastura de Can Valls i els regava. El roure més alt i gros dels quintà de Can Valls va ser abatut per les fortes ventades de desembre de 2014. El perímetre del tronc era de 3,1 m i feia 25,5 m d'alçada. Font: Diputació de Barcelona

Panell informatiu del cedre de Can Valls

Nom científic: Cedrus atlantica (Endl.) Altitud: 230 m Mides a l'any 2004: - Alçada: 20,75 m - Perímetre: 2,8 m - Diàmetre capçada: 15,8 m El cedre és un arbre que prové del nord d'Àfrica, a la serralada de l'Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repiblaments i plantacions forestals. El cedre de can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar al novembre de 2002, després d'unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal. Font: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Celoni

Panell informatiu del conjunt del Pont de l'Aranyal

El pont de l’Aranyal travessa el sot de les Mines i duu cap al sot de l’Aranyal i cap a ca l’Aliba. La seva construcció data de finals del s. XIX, quan es van fer unes millores a la finca de Can Valls, com també ho són els aqüeductes dels entorns. Al costat del pont se situen un conjunt d’arbres de mides notables i de gran bellesa: els plàtans i el faig del pont de l’Aranyal, i en el replà adjacent, el cedre de Can Valls. Plàtans del pont de l’Aranyal  Nom científic: Platanus hispanica Alçada: 35,1 m Perímetre: 2,82 m Diàmetre capçada 27,5 m (mides 2004) El plàtan és un arbre cultivat. S’acostuma a plantar preferentment en els passeigs o camins com a arbre d’ombra, finalitat amb la qual també van ser plantats els plàtans de la bassa i del pont de l’Aranyal.

Punt d'interès paisatjístic