la vall d´ora

Segons la llegenda, a redós de la serra de Busa —al Solsonès— va néixer la bandera catalana: l’any 897, el comte Guifré el Pelós va impregnar el seu escut daurat amb les quatre barres de sang. Avui, passejar-se per aquests racons llegendaris significa deixar-se sorprendre per un bon grapat d’esglésies, molins i masies dispersades, rius i muntanyes, que amaguen grans històries amb una discreció simplement encisadora
Al final del segle IX, l’operació d’expansió que dugué a terme Guifré el Pelós va convertir-se en una amenaça per als interessos dels sarraïns a Lleida. Les tropes musulmanes van iniciar una dura ofensiva. Durant la batalla de Navès, el comte d’Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona va ser ferit de mort. Segons explica la llegenda, en aquest indret fou on el rei franc Carles II el Calb va mullar els seus dits amb la sang de Guifré i els féu lliscar sobre l’escut d’or, dibuixant les quatre barres que conformen la bandera catalana. Avui, un monument rememora aquest episodi llegendari.
L’ermita de Sant Lleïr
El llegat romànic de la vall d’Ora és excepcional. N’és un bon exemple l’ermita de Sant Lleïr, una edificació dels segles XI-XII ubicada a tocar del monument de Guifré el Pelós. De l’edifici en destaquen les escultures de la portalada, situada sota el porxo de tres arcs apuntats. Al costat dret de la porta d’entrada, a la façana nord, hi trobem tres figures: un sacerdot vestit amb una capa, flanquejat per dos escolans. A l’esquerra, hi ha representats dos cavallers. Un d’ells és mossegat per una serp, mentre que l’altre porta una espasa per matar l’animal. Al centre, un anyell de Déu i el símbol de la creu.
L'Ecomuseu de la vall d’Ora
Les aigües de l’Aigua d’Ora, riu que dóna nom a la vall, han estat històricament una font d’energia bàsica per dinamitzar aquesta zona de Solsonès tan aïllada. Hi ha documents del segle XII que ja ho testimonien. Feien moure molins, serradores o ferreries, com les que ara es poden visitar entorn de l’Ecomuseu, l’antiga escola de Navès, restaurada per exposar-hi les eines que s’utilitzaven tradicionalment al camp. Des de Sant Lleïr, travessant un petit pont romànic, arribem a la serradora i al molí de Ca l’Ambròs. El conjunt tenia dues moles, per fer farina de blat i farina d’ordi. Avui, aquestes dues instal·lacions, restaurades i obertes al públic, reivindiquen uns oficis artesanals que van perdurar fins a la dècada dels vuitanta, quan van morir els dos darrers moliners.
Sant Pere de Graudescales
La ruta culmina a l’església romànica de Sant Pere de Graudescales. Aquest edifici de gran sobrietat, ubicat en un recés de pau i espiritualitat, és hereu d’un antic monestir benedictí consagrat l’any 913, en el qual va viure una comunitat de monjos fins al segle XIII. A partir de llavors, va esdevenir una parròquia. Amb el temps, però, va caure en l’oblit i la construcció va quedar en ruïnes, fins que en el segle XX, dues actuacions de restauració van retornar-hi la seva esplendor. La nuesa ornamental de l’església, d’una sola nau i planta de creu llatina, només és trencada per les decoracions llombardes de l’absis i les dues absidioles.
Caminada de relax, per gaudir d´un bon mati a la natura i recorre una mica l´historia.