La Valldan Roc del Migdia megàlits del Sàlzer. Odèn, Solsonès

La Serra de les Canals és impressionant es miri per on es miri; des de La Valldan ho és especialment perquè el llogaret queda a sota dels espadats quan la serra fa la volta de ferradura i es converteix primer en la Serra de la Valldan i tot seguit en la serra de Sant Just (toponímia del ICGC). L'alçada del Roc del Migdia és discreta, però l'entorn és espectacular.
Deixem el cotxe a la primera ampla corva de la pista/carretera que puja a la Serra Seca des de La Valldan. Anem a buscar el corriol que atalla seguint sota de les torres elèctriques. En un moment donat el camí s'enfila per bosc i va a guanyar el collet que trenca la serra pel pas Barrer. Seguim el GR que trobem cap amunt fins que el deixem per anar a buscar la línia de carena que avança a ran de cinglera. L'avenç no presenta dificultat, i sempre es pot optar per distanciar-se de la timba. La progressió ofereix magnífiques panoràmiques, sobretot a la nostra esquerra i esquena, però també al nostre davant. Passat el roc de la Mula el pendent es suavitza i aplana per tornar a remuntar poc abans d'assolir el nostre cim objectiu d'avui (El Roc del Migdia, que és un cent-cims)
A dalt el panorama és superb. M'encisen els espadats de la cara sud de la Serra de les Canals, la seva successió forma una lluminosa cresta que es dirigeix a sud-oest, es desploma quan el Segre la trenca i encara segueix amb l'imponent Roc de Rombau. Per entendre el nom de la Serra de les Canals cal però mirar-se-la a vista d'ocell pel costat nord.
La baixada/tornada segueix per pistes, camins, corriols i carretera.
Trobem un dipòsit i trenquem a la dreta. A cent metres arribem a la carretera (collada del Sàlzer) i la prenem a la dreta. Fem 150 metres per la carretera i en una roca a la dreta hi ha pintada una sageta blanca i el símbol d'un dolmen. Hem d'anar cap aquí. Visitem els dos megàlits del Sàlzer i seguim avall. Travessem la carretera i avall. Sobre d'una cruïlla de camins trobem la gran trumfera de cal Marc, un petit camp sense conrear i un baixador (escala) de pedra obert a la paret de marge. Travessem la raseta i atansem el camí.
Tornem a seguir una de les moltes pistes que es troben, aquesta baixa a travessar el Riu dels Obacs i puja a trobar la carretera. (A la nostra esquerra, a sobre però no visibles hi ha les cases de Cal Marc i Cal Cordill)
Seguim la carretera en pujada fins que, al llindar de la carena fa el tomb per baixar a La Valldan. Nosaltres, però, continuem pel GR seguint un desgastat corriol que ens mena fins la solitària ermita dels Sants Just i Pastor. L'indret serva un serè encís.
Ja només ens queda recular un tros, baixar pel bucòlic corriol boscà fins a les portes del cotxe, i donar per acabada aquesta preciosa i entretinguda ruta.