La Vessana Gorg Negre Central nº 2 La Vessana

Excursió que iniciem al coll de la Vessana a tocar de can Prat, masia a la qual s'arriba per una pista sense asfaltar que surt de Gualba a Riells.
Des de can Prat arrenca una pista que va planejant fins a la Pedrera del Gorg Negre, vora la Riera de Gualba , allà la pista acaba però segueix un corriol que va pujant fins al mateix gorg.
Seguim la pujada a prop de la riera fins a can Ferrer i la Central num. 2 on enllaça amb el camí de Gualba a Santa Fe, que seguirem de baixada , passem per les ruïnes del Polvorí i aquí per un senderó baixem a la riera i de nou per la pista de la Pedrera cap a can Prat i el coll de la Vessana.

Llocs destacats del recorregut

el gorg Negre de Gualba
El gorg Negre de la riera de Gualba és un dels llocs encisadors del Montseny. En primer lloc, la seva fama és deguda a les bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba, segons expliquen les llegendes; però també és un indret muntanyenc bonic i ben interessant per fer-hi una excursió, poc freqüentat, potser perquè no és fàcil trobar aquest gorg emboscat.
Una creu damunt del penyal ens marca el salt de la riera de Gualba que condueix al gorg Negre. Una creu dalt del gorg, que segons la història espantava els mals esperits. Diuen que des d'aquí se sentien els crits que del fons de les aigües muntaven, i de les víctimes que sospiraven, i de l'adoració nocturna al diable... i d'aquella gran riallada que se sentia en les terribles tempestes.
La baixada al gorg es fa per un camí un xic difícil, perquè cal desgrimpar una mica i poder trobar el millor traçat per baixar a nivell de riu. No trobo millor autor que expressi amb més harmonia les belleses de l'indret que Eugeni d'Ors en la seva obra Gualba, la de mil veus:

Gualba és terra de bruixes. Les bruixes de Gualba fan son dissabte allà dalt, al gorg Negre. L'aigua dorm, negra, al gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l'aigua negra del gorg Negre, veuríeu que l'aigua arrenca en bullida i fa molt de sinistre remor i es cargola i escomeja, fins que la creu salta fora d'ella, lluny. L'esperit del mal dorm sota les verdors musicals de Gualba.

Informació Blog de Ferran Alexandri