La Victòria- Penya Rotja-Talaia d'Alcúdia

Ruta que transcorre desde l'Ermita de la Victòria, passant per la Penya Rotja o Penyal des Migdia i fins a la Talaia d'Alcúdia.
Tot i que la distància pareix lo contrari, és una ruta bastant exigent, ja que totes les pujades son feixugues i ens hem hagut d'aturar adescansar a totes pel fet de pujar amb poca distància.

Partim del pàrking que hi ha a l'Ermita de la Victòria.
Aquesta, és del s XIII i té una imatge de la Verge de la Victòria, patrona d'Alcúdia i que és del s XV. Diuen que una vegada va ajudar als habitants d'Alcúdia devers el 1551 a guanyar a uns pirates musulmans.

Pel costat de darrera de l'Ermita anam pujant per cami de grava fins que al cap d'un parell de curves arribam a Ses Tres Creus. Segons conten, a aquest lloc és on devers el 1300 la Verge es va apareixer a un pastor i quan el poble va pujar a veure-ho, es van trobar la imatge. La van dur cap Alcúdia però la Verge va tornar cap aqui.

Seguin pujant cap amunt i al cap d'un poc giram cap a l'esquerra per anar cap al Penyal. És un tram d'un km i mig més o manco.
Aixi com ens apropam al Penyal, la zona es va tornant més humida.
Arribam al pas de risc que hi ha, on imposa un poc passar per allà. Tot just sortir del pas ja veim la zona de Cap Pinar i començam a pujar cap amunt.
No és un tram molt llarg però si exigent. Tant per pujar, com sobretot per baixar, hem d'anar posant les mans i el cul a terra en alguns trams ja que com està humit és fàcil patinar.
En arribar a dalt ens trobam amb el canó del Moro. Es va pujar allà devers el 1630 i per la zona hi ha un forn per encalentir els projectils.

Sa Penya Rotja data del 1603 i s'emprava com a vigilància. Des d'aqui tenim unes bones vistes de les dues badies i de Formentor.

De tornada anam cap a la Talaia. Torna ser una pujada curta però exigent. A dalt, les vistes de les dues badies encara són millors.

Per baixar, decidim anar crestejant fins el Coll de Ses Fontanelles. Els primer 5 mts de baixada són els mes complicats. Una vegada fets, tot i que la baixada no és fàcil, tampoc és complicada. Això si, com totes les baixades d'aquest tipus, ens ho hem de prendre amb calma, ja que tot el temps anam damunt pedres punxagudes i és fàcil torçar un turmell. Aixi com anam baixant, anam vegent el cami marcat.

Una vegada arribam al Coll de Na Benet la baixada ja és un poc més fàcil tot i que encara és de pedra.

Quan arribam a la zona de Ses Fontanelles s'acaba el cami per pedre i ja anam més per cami marcat de terra. És una zona que està molt bruta de carritx.

En arribar a davora el càmping de la Victòria, aqui ja anam per dins pinar amb cami ben marcat i bo de dur , fins a la darrera pujada al pàrking on tenim el cotxe, que també és un poc exigent.

Durant tota la volta ens trobam amb bastantes cabres. 3.5