la Vilella Alta - Grau de la Vilella - Pas de l'Ase - Escaladei

Dimecres se’n vam anar a la Vilella Alta, al ponent de la serra de Montsant, damunt el riuet d’Escaladei.
Com a tot el Priorat, la vinya i el vi han modificat el paisatge amb nous conreus i cellers arreu.
Del poble vam començar a baixar a la llera del riuet per desprès girar cap a Escaladei fins que vam començar a enfilar-nos cap al Montsant. 
La pujada era guapa com totes les que et pugen a la carena d’aquesta serra, amb unes magnífiques vistes des de la Morera fins la zona de l’Ebre.
Anant pujant et sorprèn d’una banda la quantitat de bancals abandonats, probablement des de la fil·loxera i els nous sense marge dibuixats a la falda de la muntanya, la vida és aixì, és canvien les calaixeres de caoba pels armaris de fòrmica i de moment no porta pas camí de canviar.
 Quasi al cim vam aprofitar per esmorzar gaudint d’unes vistes immillorables i un temps fantàstic.
La pujada pel grau de la Vilella no era perillosa, sí una mica exposada, però les vistes s’ho valien. Vam quedar tots plens de pol·len, no n’havia vist mai tant, vam fer cap als plans de dalt de la serra plens de vinya, dedueixo que ecològica, ja que em van explicar què en aquests tipus de conreu s'hi deix créixer l’herba, d’aquesta manera és conserva millor el sól, la humitat i no cal utilitzar herbicides, té bastanta lògica.
Desprès de trescar una estona pel camí del Cartoixans i una baixada pel mig del no res, on el cul em va tocar masses vegades a terra per l'edat, vam començar a veure el cingle de damunt d’Escaladei, al cap de poc girant a la dreta la Cartoixa, l’estan restaurant tan a fons què quan acabin l’únic que hi farà falta seràn uns quants monjos. Entenc que s’hagi de fer, però tinc nostàlgia de quan creixia una figuera a la volta mig ensorrada de església, tenia quelcom de màgic o jo l’hi veia.
Camí avall vam fer cap a la Conreria, com la gana i la calor apretaven, vam assentar-nos al Rebost de la Cartoixa per refrescar i acabar amb l’entrepà de dinar.
Desprès del café ens vam dirigir la muntanya del davant i aquest cop per una bonica pista plena de farigola florida i algun espàrrec vam començar a guanyar alçada fins arribar a la Vilella Alta per la part de dalt, desprès una baixada ràpida cap al cotxe i cap a casa fa falta gent.