La Vilella Baixa - Els Rogerals - La Figuera - Grau de la Figuera - La Vilella Baixa

La Vilella Baixa - Inici de la Ruta

La Vilella Baixa és una vila i municipi de la comarca del Priorat. Està situat a la meitat nord de la comarca, en una posició entre central i ponentina. Està del tot envoltat de termes del Priorat: Cabassers al nord, la Vilella Alta a llevant, Gratallops al sud-est, el Lloar al sud i la Figuera a ponent. L’escriptor Josep Maria Espinàs, en un dels seus primers llibres de viatges, (A peu pel Priorat, any 1957) va rebatejar la Vilella Baixa amb el nom de la Nova York del Priorat, apel·latiu que ha fet fortuna. I és que la característica més peculiar del poble és l’alçària de les cases que donen al coster dels dos rius, (Montsant i riuet d'Escaladei) que poden tenir sis plantes o més en aquesta banda, mentre que aquestes mateixes cases vistes des de la banda del carrer sembla que en tinguin només una o dues.

Pont Gran

Dreta amunt

Quan arribem a la darrera finca, ja encarats als cingles de Dadalt Roca, trobarem una bifurcació de camins sense cap senyal. Agafem el camí de la dreta que puja lleugerament. El camí ample s'acaba i es converteix en un sender que comença a pujar fort per entremig del bosc, sempre tenint l'alta cinglera damunt, a la nostra dreta.

Damunt Roca pel Grau del Pi

El sender planeja i trobem una bifurcació amb un rètol que hi posa: “Damunt Roca pel Grau del Pi”. Obviem aquest pujador i continuem planejant pel bosc cap al sud-oest.

Camí dels Cargols

Sortim del bosc i fem cap a un camí més ample conegut com a Camí dels Cargols. Som ja al terme del Lloar i continuen els conreus de vinya i olivera. Desemboquem a una pista de terra més ampla i ben condicionada que seguim cap a l'oest, com si voltéssim el muntanyam que s'alça la nostra dreta.

Coll de les Bassetes (Pal indicador)

Coll de les Bassetes, una important cruïlla de camins. Per la nostra esquerra puja el camí des del Lloar. Nosaltres girem a la dreta amunt seguint el Sender de la Font de Minfami (Pal Indicador: Camí de les Coves – Els Rogerals – Font de Minfami – Enllaç GR-171)

Els Rogerals

Al terme municipal del Lloar (Priorat), davall la muntanya “Damunt Roques”, i a la partida anomenada dels Rogerals, hi ha uns conglomerats d’arenoses roges. Els capricis de l’erosió han retallat de tal manera algunes roques que les han transformat en formes singulars. Un paratge peculiar: El racó dels Rogerals és un paratge envoltat de vinyes i amplis paisatges verges del Priorat i la Ribera d’Ebre, amb les muntanyes de Llaberia i Tivissa com a teló de fons. Per aquest raconet tan preciós hi transcorre un sender que antigament ja era usat per la gent dels pobles veïns. Aquest camí fa cap dalt al mas dels Rabosins i enllaça amb altres camins que arriben a dalt de La Figuera o també a prop del Molar. En Quiuma, una escultura natural: Al racó dels Rogerals hi destaca la roca anomenada “Nas d’en Quiuma”. Es tracta d’una forma humana amb un nas descomunal, però d’un realisme contundent. El “Quiuma” s’assembla a un home o ser estrany assegut que vigila amatent aquest indret del Priorat. Coves prehistòriques: Per tota la partida dels Rogerals també hi ha nombroses coves, la majoria d’accés complicat. Algunes d’aquestes coves són de notables dimensions com la cova Santa i la dels Finestrals. En d’altres coves del voltant s’hi trobaren gran quantitat de vestigis dels primers pobladors d’aquest territori. Finalment dir que el Dr. Vilaseca hi va realitzar perllongats estudis, amb troballes prehistòriques força interessants.

Els Rogerals - Cova Foradada

Al terme municipal del Lloar (Priorat), davall la muntanya “Damunt Roques”, i a la partida anomenada dels Rogerals, hi ha uns conglomerats d’arenoses roges. Els capricis de l’erosió han retallat de tal manera algunes roques que les han transformat en formes singulars. Un paratge peculiar: El racó dels Rogerals és un paratge envoltat de vinyes i amplis paisatges verges del Priorat i la Ribera d’Ebre, amb les muntanyes de Llaberia i Tivissa com a teló de fons. Per aquest raconet tan preciós hi transcorre un sender que antigament ja era usat per la gent dels pobles veïns. Aquest camí fa cap dalt al mas dels Rabosins i enllaça amb altres camins que arriben a dalt de La Figuera o també a prop del Molar. En Quiuma, una escultura natural: Al racó dels Rogerals hi destaca la roca anomenada “Nas d’en Quiuma”. Es tracta d’una forma humana amb un nas descomunal, però d’un realisme contundent. El “Quiuma” s’assembla a un home o ser estrany assegut que vigila amatent aquest indret del Priorat. Coves prehistòriques: Per tota la partida dels Rogerals també hi ha nombroses coves, la majoria d’accés complicat. Algunes d’aquestes coves són de notables dimensions com la cova Santa i la dels Finestrals. En d’altres coves del voltant s’hi trobaren gran quantitat de vestigis dels primers pobladors d’aquest territori. Finalment dir que el Dr. Vilaseca hi va realitzar perllongats estudis, amb troballes prehistòriques força interessants.

Pal indicador (dreta amunt enllaç GR-171)

Arribem a una bifurcació (Pal indicador). Si seguíssim recte arribaríem al Mas dels Rabossins i enllaçaríem amb altres camins que van a la Figuera i al Mola (GR-171). Nosaltres pugen per la nostra dreta per fer drecera i enllaçar amb el GR-171.

GR-171 (Pal indicador)

GR-171 (Pal Indicador). Seguim aquesta pista ampla planejant cap a llevant (Camí del Guixar). Caminem una bona estona tot passant conreus esparsos i trams de bosquina o pinedes de pi blanc. Podem fixar-nos en petites clapes d'un mineral translúcid, que no és res més que guix. El Camí va voltant per sota la Punta del Guixar coronada per unes altes torres de comunicacions. Estem alts, per sobre Dadalt Roca, i les vistes cap al sud i a l'est són vastíssimes.

Grau de l'Escambellet (Pal indicador)

Arribem a l'inici del Grau de l'Escambellet (Pal indicador) que baixa a enllaçar a mig camí amb el Grau de la Figuera. Deixem la pista i pugem un turó que tenim davant amb un gran dipòsit d'aigua.

Esquerra avall a La Figuera

Dipòsit d'aigua. El voltem i baixem per l'altra banda per un corriol cap a la Figuera, que ja tenim a tocar.

Mirador del Coll d'en Solans (Balcó del Priorat)

Abans d'arribar al poble veiem a la nostra dreta el camí que, en menys d'un quilòmetre, porta al Mirador del Coll d'en Solans (Balcó del Priorat). Val la pena arribar-s'hi ja que des del mirador las vistes són immenses. Entre molts llocs, tenim davant a vista d'ocell les dues Vilelles, la Morera de Montsant, Sant Miquel (Mas Roger) i tota la banda ponentina del Massís de Montsant. Una gran balconada per recrear-s'hi força estona.

La Figuera

La Figuera és un municipi de la comarca del Priorat a una altitud de 575 metres, que li permeten gaudir d'una privilegiada vista sobre la comarca des del Balcó del Priorat, o Coll d'en Solans, i des de la Punta del Guixar, també anomenada l'Escambellet. A més, des de l'ermita de Sant Pau se diu que es poden arribar a veure terres de set províncies. Entrem al poble de la Figuera. Voltant-lo per la dreta el deixem enrere i comencem a baixar per una pista cimentada.

Grau de la Figuera

Grau de la Figuera (Pal indicador) que és un històric “camí ral” que encara conserva en alguns trams el seu antic empedrat. Baixem dret, però còmodament, per un sender molt net i cuidat. A mitja baixada se'ns ajunta el sender del Grau de l'Escambellet que hem passat abans d'arribar a la Figuera.

Grau de la Figuera (Pal indicador)

Quan som a baix recuperem els conreus de vinya, amb alguna parada plantada de bell nou. Trobem un altre pal indicador que ens assenyala el Grau de la Figuera, que és per on baixem nosaltres.

Riu Montsant

El camí arriba a la llera del riu de Montsant i l'hem de traspassar a gual. Per sort o per desgràcia, avui sense ni una gota d'aigua. Però atenció!, que en cas de pluges fortes no seria gens aconsellable creuar aquest riu, que ha tingut i pot tenir crescudes descomunals.

Pal indicador (a la dreta, Toll de la Palanca)

A l'altra banda, deixem la pista (Pal indicador) i seguim riu avall per anar a visitar el Toll de la Palanca. En el darrer tram haurem de salvar algun obstacle de les riuades, però s'hi pot passar bastant bé.

Toll de la Palanca

Toll de la Palanca, una gran clotada al mig de la llera on, quan baixa aigua, pot ser un bon lloc per al bany. Com que gairebé no hi ha aigua, podem passar sense cap dificultat.

Final de l'itinerari (La Vilella Baixa)

Passem per l'antic camp de futbol de la Vilella (desfet i esborrat per la gran riuada del 94) i retrobem el camí paral·lel al riu que ens portarà fins al Pont Gran. Tornem a creuar-lo i entrem a la Vilella Baixa on donem per finalitzada la ruta d'avui.