La Volta al Mont d'Amer

Ruta circular que comença i acaba davant del Parc de Bombers d'Amer després d'haver caminat pels límits de la muntanya del Mont, el mas més imponent d'aquesta part d'Amer i que dóna nom al recorregut.

Aquesta és una ruta que es pot fer sense GPS perquè és una ruta preparada i marcada, molt ben marcada, pels excursionistes amerencs, el Grup Esquelles. Cal seguir sempre els senyals de color groc i els rètols de fusta que van indicant les direccions a seguir sempre amb les inicials VM (Volta al Mont).

La caminada comença al Parc de Bombers i agafa el camí de l'antiga via del tren d'Olot cap al Pasteral. Uns sis-cents metres després de la sortida i després d'un pont petit hi ha una drecera que s'enfila a la dreta pel Bosc de la Font del Turó. De seguida es troba la Font del Turó i se segueix el sender sense pèrdua fins a la pista que ve d'Amer.

Quan es troba la pista cal seguir-la sense pèrdua perquè hi ha moltes marques grogues a arbres i pedres i, alguns rètols informatius de tant en tant que assenyalen el Castell d'Estela, objectiu primer d'aquest recorregut. Ara es puja pel Bosc de la Gasalla, amb zones de castanyers, d'eucaliptus i de pins i es deixen enrere les cases de can Molsa i la Plana, molt difícils de veure perquè la natura se les ha menjades.

El Bosc de Can Ribes, paral·lel a la cinglera del Serrat de les Saleres Velles, on s'identifiquen les restes del Castell d'Estela, pren el relleu del Bosc de Can Gasalla fins que s'acaba la pista. En aquest punt des d'on es veuen les primeres vistes interessants d'Amer i la vall del Pasteral, s'agafa la drecera final que molt i molt dreta s'enlaira fins al Turó de Puig Estela, on romanen les restes del Castell, segurament abatut pels terratrèmols salvatges de la quinzena centúria.

Després d'observar els dos vessants, el que dóna a Susqueda i el que dóna a Amer, Rocacorba, Girona... es continuen seguint els senyals grocs que "carenen" el Serrat de les Saleres Velles, cap a Sant Martí Sacalm. Per la gran i divertida carena s'hi van trobant pedres que, a vegades, cal grimpar sense perill ni vertigen i que desemboquen a les restes de la torre medieval de Sant Silvestre, que devia exercir de talaia del Castell d'Estela. És aconsellable pujar-hi i gaudir per última vegada de les vistes dels dos vessants de la carena perquè ben passada la torre el camí es comença a endinsar en zona boscosa.

Sense pèrdua, cal seguir els senyals marcats als arbres i poc abans d'arribar a una cruïlla de camins és aconsellable de fer una aturada al costat d'una fita de pedra que es troba a l'esquerra del sender. Al costat d'aquesta fita hi ha una esquerda imponent que fragmenta la muntanya rocallosa en dues parts; és l'Esquerda de l'Infern. És aconsellable de visitar-la per poder tenir una petita referència sobre els terratrèmols diabòlics de 1427.

Deixada enrere l'Esquerda de l'Infern cal seguir la carena, ara ja ombrívola, que va deambulant pel Collet del Serrat de les Sorres fins a la magnífica casa restaurada de Can Bernat, no fent cap cas dels trencalls que surten a dreta i a esquerra del sender.

Des de Can Bernat se segueix la pista que planeja sempre cap a la dreta fins a Folguerons, un mas segrestat per la natura i que es pot arribar a observar amb molta imaginació i amb molta atenció. Des del mas s'observa la cinglera del Far, cinglera fronterera de les comarques de la Selva, la Garrotxa i Osona.

En arribar al mas hi ha un camí que baixa a la dreta. És el que cal seguir i ara ja, sempre avall i agafant els trencalls de l'esquerra, passarà per pista per davant d'una altra casa abandonada i conquerida per la natura, les Fontiques. Aquesta casa que frega la carretera obsequia els caminants amb la vista de la xemeneia que, enxaneta, sobresurt entre la natura que s'ha encruelit amb les parets de la casa fins fer-les desaparèixer. Una llàstima.

Se segueix la pista avall, ara per una zona ombrívola molt fresca fins a trobar la carretera asfaltada d'Amer a Sant Martí Sacalm. Només cal travessar-la i seguir la pista-sender que baixa per la Sureda de Concs, la Claposa, el Fernal i acaba en els edificis d'un mas, antany senyorial i gegantí i ara abandonat i dominat per la selva que dóna nom a la comarca. És una gran "perxada" de castanyers. El Mas format per tres edificis és -o era- el Colomer de Dalt.

S'abandona el mas per una pista que acaba en una drecera humida i relliscosa que mena a la Font Fresca, una font molt ben restaurada i amb un doll d'aigua destacable.

Es desfan uns tres o quatre metres i es torna a agafar el camí que baixa paral·lel al Torrent del Colomer i que, de seguida, després de passar un pont petit, s'abandona per anar a retrobar la carretera asfaltada d'Amer a Sant Martí Sacalm. Es baixen uns centenars de metres per la carretera fins a les Famades, la primera casa que es troba a mà esquerra. S'arriba a la casa passant pel mig de dues alzines centenàries, la més important, però, ara ja és morta. Es passa fregant la casa i s'avança fins que es torna a trobar el Torrent del Colomer.

Trobat el torrent, cal seguir la pista que baixa paral·lela i que es detura a la Font dels Carlins. Després de fer un tastet d'aigua el camí segueix baixant fins que es troba una pista molt ben cuidada que puja a l'esquerra. Cal seguir-la si es vol visitar l'ermita de Sant Marçal del Colomer. Vista i fotografiada l'ermita, es desfà la pista i es torna al camí de baixada per seguir descendint per la pista obaga fins a la font de l'Abeurador, l'antiga via del tren i la Font Picant.

En arribar a la Font Picant cal agafar el camí de la dreta que passa per la font d'en Fabregues i, uns metres enllà, la font dels Capellans i que segueix paral·lel amb el curs del riu Brugent. Passats uns avellaners es troba una serradora tancada que cal vorejar i seguir la pista principal fins que es troben les primeres cases. A partir d'aquí cal seguir el camí que passa a l'esquerra d'un canal i que arriba al Carrer Bellvespre d'Amer.

Quan s'arriba al carrer Bellvespre, cal agafar el Passeig del Rec, la Plaça de Malaunay i el carrer de Josep Maria Folch i Torres (el de l'escola Gaspar de Queralt), al costat del Parc de Bombers, inici i fi de la caminada.

La caminada és fàcil de fer, de seguir i de gaudir; però nosaltres la considerem moderada per la vintena escassa de quilòmetres que es caminen.

Els Senyderistes ilusos us animem a fer-la i esperem que la gaudiu tant com vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!