l'abella-grau de can tresquarts-bellavista- castell de sant martí-sant martí de centelles-el cerdà-camí del maquis

Sortida\Arribada

Sortida\Arribada

Terrissos Vermells

Grau de Can Tresquarts

Collet del Taló

Creu del Pou

el Pou

Tot i que la primera referència històrica sobre el mas el Pou es remunta al fogatge de 1553 on trobem esmentat per primera vegada un personatge congnomitat amb el nom del mas: Joan Pou, la tipologia de l'edifici permetria recular la data constructiva de part del conjunt a l'època baix medieval. Les evidències arquitectòniques i constructives més immediates mostren que el mas va tenir la seva època d'esplendor durant l'època moderna. La seva situació lleugerament elevada i amb bones terres el convertiren en un punt privilegiat en el control del camí ral de Caldes de Montbui a la Plana de Vic, ben evidenciat amb la presència de la torre i les seves mesures defensives. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Martí juntament amb el mas Viladavall, les Comes, la Rovira i el Fabregar i la resta de masos del Pla de la Garga. La història del mas el Pou va lligada a la història de la seva família, aquesta va emparentar amb diversos masos de la zona, un dels més rellevants fou la família Castellar. Dins la història contemporània destaca la mort d'un dels seus membres durant la Guerra Civil Espanyola i la construcció d'una creu de recordatori. Actualment el mas continua essent una important explotació agrícola ramadera i s'ha remodelat gran part de l'edifici original

Coll del Fabregar

les Carenes

Pla Llestenc

Salt de Tions

Coll Batai

a partir del Coll fins al Cim de Bellavista , seguirem rastres de camins vells,fins a la Rovira del Cerdans , aquest Cim no t'he vista ja que la vegetació ho impedeix

Bellavista

la Rovira dels Cerdans

La Rovira de Cerdans és una masia del terme municipal de Sant Martí de Centelles, a la comarca catalana d'Osona, en terres de la parròquia principal del terme. Està situada a prop de l'extrem nord del terme municipal, al nord del Castell de Centelles, al nord-est del Puig Oriol, a ponent de la masia del Pujol i a migdia del Coll de Prims.

Font de la Rovira

Castell de Sant Martí

El Castell de Sant Martí, de Centelles o de Sant Esteve (situat al terme de Sant Martí de Centelles) és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia, amb el nom de castell de Sant Esteve, l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.Es troba dalt d'un cim afuat que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s'aixeca uns 200 m de la seva base. És visible des de la carretera de Molins de Rei a Vic, tram Sant Feliu de Codines a Centelles.

Sant Martí de Centelles

A trets generals, el terme de Sant Martí de Centelles disposa de dos nuclis de sòl urbà amb un desenvolupament urbanístic desigual. Un és el sector de l'Abella, a la part baixa, i l'altre el sector de les Comes, situat a la part alta.

Font de Sant Martí

la Viladavall

Torrent de Nou Arroves

el Carrer de les Comtesses

Font de la Teula

la Teularia

la_Teularia

el Cerdà de la Garga

Al pla de la Garga de Centelles, als peus del Montseny per la banda d'Osona, resta impassible una masia del segle XII que va veure néixer un dels urbanistes i enginyers catalans més reconeguts de tots els temps. Es tracta d'Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23-12-1815 – Caldas de Besaya (Cantàbria), 21-08-1876), el cèlebre urbanista del segle XIX que va dissenyar l'Eixample de Barcelona. El Cerdà és un conjunt tancat on a més del mas hi ha tres edificis més, tots ells entorn a un pati. L'edifici central és un gran casal de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Totes les cantoneres són de pedra treballada. A la façana principal destaca un portal adovellat datat de l'any 1773, on a banda i banda una mica més elevat hi ha 2 esgrafiats (mal conservats) també de la mateixa època i un rellotge de sol. Damunt del portal hi ha un balcó amb pedra treballada. És una mostra de la gran masia catalana voltada de masoveries que assolí el seu esplendor al segle XVIII. El Cerdà de la Garga és un mas documentat des de 1160. L'edifici actual és del segle XVI, ampliat el 1750 i tornat a ampliar al segle XIX. L'any 1815 hi nasqué Ildefons Cerdà Sunyer que l'heretà l'any 1850. S'hi havia arribat a allotjar en Jaume Balmes. A la meitat del segle XIX es va edificà un capella annexa a la qual el propi Cerdà hi realitzà algunes reformes i que fou destruïda en 1936. En l’actualitat el mas el Cerdà és un espai adaptat per celebrar-hi casaments, esdeveniments corporatius, trobades per a grups i tot tipus de celebracions. Text extret Sr.Joan Montells

Grau de Cerdà

Camí del Maquis

Caminem ara pel camí dels maquis, un bonic senderó recuperat per la colla els Gafarrons de Sant Martí de Centelles i Aiguafreda, que va resseguint a mitja alçada els cingles del Cerdà pel mig del bosc tot planejant a un nivell un xic inferior del cim de la cinglera. Seguint per aquest camí que creua diversos graus que pugen cap al cim del cingle (grau del Rouret, grau del Sunyer, grau de l’Oller), passem per unes ruïnes on segons sembla hi havia hagut l’hort del masover de la masia del Cerdà. Ruïnes , Segons conten, en aquest punt el masover del Cerdà es va trobar amb un maqui ferit. El masover, al veure’l fet un sant Llàtzer es va oferir per portar-lo a l’hospital a la qual cosa el maqui va respondre: Si em porteu a l’hospital ens mataran a mi i a vós, per tant aquí teniu la meva pistola i, aquí mateix, em mateu. I sembla ser que així va anar Text extret d'en Sr. Joan Montells

Mirador

Grau del Sunyer