L'Aínsa i els miradors del Cinca i de l'Ara
near Aínsa, Aragón (España)
Viewed 260 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
El seu nucli original, que s'emplaça en un promontori sobre la unió del Cinca i l'Ara, està format per dos carrers gairebé paral·lels i per la plaça Major, que se situa a continuació del castell i aquest enfront de l'esplanada on la llegenda situa el miracle de l'aparició de la creu de foc que va donar la victòria a les tropes cristianes sota el comandament del rei Garzía Ximéniz. Amb clara distribució medieval, està declarat Conjunt Històrico-Artístic des de 1965.
La ruta que aquí es descriu recorre el nucli medieval d'aquesta vila aragonesa i permet descobrir alguns dels miradors que permeten veure els dos rius que emmarquen la vila, el Cinca i l'Ara.
Descripció
La ruta dona inici a l'aparcament gratuït (530m) que hi ha al costat de la rotonda d'accés a la població situada a la dreta del riu Ara a peu de la carretera A-138. Creuem el riu pel pont de la carretera i a la cruïlla seguim a ponent per la N-260 en direcció Boltaña i Jaca. Després de deixar enrere l'Oficina de Turisme, a la dreta de la carretera i després d'un revolt, hi ha unes escales. Son La Costera (0.37km; 540m; 0:06h), que deixen enrere l'eixample de L'Ainsa i després de pujar 145 graons arriben al Portal de Abajo del nucli medieval (0.57km; 568m; 0:11h). Creuat el portal, la primera plaça que hom es troba és la Plaza de San Salvador (0.61km; 572m; 0:12h), de forma triangular. Dels dos carrers que hi menen, seguirem pel de l'esquerra, la Calle Mayor, on hi trobem la Casa Bielsa com a edifici més destacat abans d'arribar a l'amplíssima Plaza Mayor (0.80km; 581m; 0:17h). Seguint a mestral, en direcció al castell, s'arriba a la Plaza del Castillo, delimitada a ponent pel castell, on hi ha el monument a los Fueros del Sobrarbe i una font. Sense arribar a entrar al castell, al costat de la torre norest del recinte, hi ha unes escales que baixen (0.97km; 590m; 0:23h) i que ens permeten vorejar el castell per la part exterior fins arribar a la gran explanada coneguda com l'Aparcamiento del Castillo.
En aquest punt deixem enrere el nucli de L'Ainsa per un camí que marxa a la dreta, vers tramuntana (1.23km; 590m; 0:28h). Aquest camí gira a llevant tot descendint d'una manera molt suau i es bifurca. Si seguim recte anem a las Eras de la Fuente, però seguim a l'esquerra, vers gregal i ens adrecem a l'empinada Rampa del Eco (1.43km; 586m; 0:31h), que segons es pot llegir en un rètol és un antic fons marí, que un cop dalt es troba amb el camí de la Serreta (1.62km; 602m; 0:35h). Uns metres a migjorn hi ha un búnquer al qual no es pot arribar, però en qualsevol cas es gaudeixen d'unes vistes fantàstiques de L'Ainsa i del Cinca. Però el veritable mirador del Cinca es troba més al nord, per la qual cosa carenegem per un corriol a tramuntana fins arribar al mirador (1.99km; 619m; 0:42h), on la panoràmica de la vall amb el Monte Perdido al fons i la Peña Montañesa a llevant val realment la pena. Un camí baixa a una ampla pista cimentada, el camí del Cementiri, que seguim a migjorn en suau descens fins arribar al Camino de la Cruz Cubierta (2.63km; 596m; 0:51h), pocs metres al nord d'on ens hem desviat per pujar a la Serreta. El camí de la Cruz Cubierta, que coincideix amb el PR-HU 41, és una ampla pista pràcticament plana on el més destacable és la granja de la Casa Fes. Poc després, s'arriba a la creu coberta que li dona nom (3.60km; 602m; 1:03h). El PR-HU 41 continua a tramuntana per l'anomenat Camino de los Rácanos, però seguim per la mateixa pista que va girant cap a ponent. Un corriol a garbí indicat amb un rètol de fusta (4.11km; 613m; 1:11h) marca l'inici del Camino de Matacanes. Aquest camí mena inicialment a l'ermita de San Felices (4.38km; 610m; 1:14h) i continua a xaloc, vorejant el penyasegat. El corriol, que algun dia va estar arranjat doncs hi ha elements que així ho demostren, arran d'algun despreniment per la banda del riu, no està gaire fressat; de fet, hi ha rètols de prohibició. Les branques d'alguns arbres i pedres caigudes mig ocultes per les herbes dificulten lleugerament el pas, però en general és de bon fer. Finalment s'arriba al Mirador del Ara (5.26km; 592m; 1:25h), situat entre dos trams esllavissats que és on realment cal anar amb compte. És una llàstima que no s'arrangi aquest camí, ja que les vistes son espectaculars i amb un mínim d'inversió seria de molt bon fer. Finalment, s'arriba a l'Aparcamiento del Castillo (5.65km; 591m; 1:29h), d'on s'accedeix al Castillo de Aínsa (5.9km; 590m; 1:32h).
Novament ens trobem al nucli medieval de L'Ainsa. Ja que som al castell, val la pena recorrer els adarbs o camins de ronda i gaudir de les vistes que s'hi ofereixen. Continuant a llevant tornem a creuar la Plaza Mayor, però ara ens dirigim a la Iglesia de Santa María (6.47km; 580m; 1:48h), on destaca el claustre de planta irregular i la cripta. Rere l'església hi ha el mirador del Balcón de Aínsa o de la Iglesia (6.51km; 574m; 1:56h), que ofereix una nova panoràmica sobre el Cinca, i seguint carrer avall es retorna a la Plaza de San Salvador (6.66km; 572m; 1:59h), des d'on es defà el camí fins al punt d'inici (7.29km; 530m; 2:11h).
Índex IBP: 26.
Waypoints
La Costera
Tram d'escales (145 graons) que puja de la carretera N-260 al Portal de Abajo, un dels portals d'accés al nucli medieval de L'Aínsa.
Portal de Abajo
Inicialment, L'Aínsa estava compost per un castell molt menor que l'actual, i separat del poble, i un recinte emmurallat format pels carrers i l'església de Sant Salvador (avui desapareguda) i la de Santa Maria.
Posteriorment es va ampliar aquest entre els segles XIV i XV, es va unir al castell, i es va construir la Plaça i diverses cases a la part baixa del poble sorgint un segon recinte emmurallat.
Aquest recinte es conserva majoritàriament emmascarat pels habitatges que es van adossar per la cara interior.
Es conserven diversos llenços de les muralles, on no existien edificis, a diferents parts del poble.
Encara podem admirar cinc de les set portes que van existir als dos recintes emmurallats de la vila: Portal de Abajo, Portal de Afuera, Portal Alto, Portal de Tierra Glera i Portal del Callizo.
Plaza de San Salvador
L'Aínsa disposa de dos carrers principals que comuniquen la Plaza Mayor i s'uneixen, abans d'arribar a la Puerta de Abajo del recinte emmurallat, a la Plaza de San Salvador, on encara s'aprecien les restes de l'església de San Salvador (segle XI) i la façana de casa Latorre que acull el Museu d'Oficis i Arts Tradicionals.
Casa Bielsa
Seguint la Calle Mayor (també Gonzalo I) podem observar diverses façanes importants (casa Arnal, casa Bielsa), mentre que a la Calle Pequeña (també Santa Cruz) hi trobem edificacions més modestes i l'església de Santa Maria. Totes dues es comuniquen a l'alçada de l'església pel carrer de la Travessera i més meridionalment mitjançant la Plaza de Santo Domingo.
Plaza Mayor
Sembla datar dels segles XII i XIII, els de més auge de la vila, això explica les enormes dimensions que juntament amb la perfecta conservació dels edificis originals, la converteixen en una de les més belles places medievals d'Espanya.
De planta trapezoïdal més estreta a la part oriental que l'occidental, encara conserva restes de la primera muralla, el portal alt que dóna a la Calle Mayor (Gonzalo I) i l'actual edifici de l'Ajuntament.
L'element més característic són els porxos laterals, harmònica successió d'arcs de mig punt i ogivals tots diferents entre ells.
Sota les porxades i a banda i banda hi ha dues premses comunals de vi que utilitzaven tots aquells veïns del poble que no tenien la seva particular per obtenir el most del raïm de la seva collita.
És escenari de nombroses fires i mercats.
Rampa del Eco
Curta però intensa pendent que, segons indica un rètol, fa molts anys geològicament parlant havia estat fons marí.
Mirador del Cinca
El Cinca és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Neix a la glacera de Marboré, a la base del massís de les Tres Sorores que corona la capçalera de la Vall de Pineta (Mont Perdut). Després de recórrer tot Pineta, superba vall de perfecta glacera amb fons retocat de morrena, el riu deixa a la seva esquerra el Cotiella, de prop de 3.000 metres d'altitud, i envolta la Peña Montañesa, de calcàries mesozoiques en plec tombat. En arribar a L'Aínsa rep per la dreta les aigües de l'Ara.
En el seu curs mitjà travessa ciutats com Montsó i Barbastre, després d'haver superat els embassaments de Lo Grau i Mediano.
170 quilòmetres després del seu naixement, les seves aigües es barregen amb les del Segre a la Granja d'Escarp.
La Cruz Cubierta
Petit templet circular construït el 1655. Al seu interior, sobre un altar, hi ha la carrasca coronada amb la creu que commemora la reconquesta de L'Aínsa i el miracle ocorregut, al lloc on, segons la llegenda de “La Morisma”, es va lliurar la batalla.
Sobre els camps dels afores de L'Aínsa, l'any 724 va esdevenir la batalla dels Cristians per la reconquesta d'aquestes terres. Les tropes de guerrers cristians procedents de les muntanyes limítrofes, inferiors en nombre i a més amb la moral per terra anaven perdent la batalla.
La llegenda explica que sobre una alzina va aparèixer una Creu de Foc. Aquest miracle va enardir els guerrers defensors del cristianisme donant-los el valor suficient per resistir i acovardir els musulmans, que van acabar batent-se en retirada perdent la batalla, recuperant així la Vila de L'Aínsa.
Camino de Matacanes
Camí que transita paral·lel al penya-segat que forma El Llano de L'Aínsa a l'esquerra del riu Ara. És un camí espectacular que presenta algun tram de dificultat a causa d'unes esllavissades entre l'ermita de San Felices i l'Aparcamiento del Castillo.
Ermita de San Felices
És un senzill edifici del segle XVI de planta rectangular amb capçalera recta més estreta i baixa, construït en maçoneria disposada en filades.
La porta s'obre al sud amb arc de mig punt amb doble arquivolta. La coberta exterior és a llosa a dues aigües.
La capçalera es cobreix amb volta de canó. Al mur sud d'aquesta s'obre una va adovellada i bisellada, amb escàs vessament interior i llindar escalonat. La nau es cobreix amb volta de canó molt apuntat. Al tester de la capçalera, sobre la nau, hi ha una va circular a l'interior i quadrat per fora. Al mur dels peus s'obre un altre rectangular i amb vessament.
El paviment és de grans lloses. Un pedrís d'obra recorre els murs interiors.
Despreniment
Convindria destacar que el Camino de Matacanes és de difícil trànsit en alguns punts, a causa dels despreniments de terra que s'han produït en aquest terreny margós.
Si es vol evitar, des de l'ermita de San Felices caldria retornar cap a la Cruz Cubierta i tot seguir no deixar el Camino de la Cruz Cubierta fins arribar-se a l'Aparcamiento del Castillo. Això allarga la ruta uns 550 metres aproximadament, però no presenta cap mena de dificultat.
Mirador del Ara
L'Ara és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual se situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb. És considerat com un dels rius més naturals del Pirineu pel fet de no haver estat sotmès a obres de represa.
El seu curs segueix un sentit de nord a sud des del naixement fins a Fiscal. A partir d'allà es desvia cap al sud-est fins a arribar a la desembocadura.
Neix a la cara sud del pic Meillon, al costat del Vinyamala. La seva conca s'estén per uns 718 km² dins de la comarca del Sobrarb. Té una longitud d'uns 69 km i passa per diversos nuclis de població: Torla, Broto, Oto, Buesa, Sarvisé, Fiscal, Ligüerre d'Ara, Jánovas, Seso, Boltanya i l'Aínsa. En aquesta darrera localitat, s'uneix al Cinca.
Castillo de Aínsa
La part més antiga d'aquest Castell Fortalesa és la Torre de l'Homenatge, construïda sobre restes àrabs al segle XI i envoltada d'un recinte emmurallat on es refugiaven els habitants de la vila en cas de perill.
El recinte primitiu va anar patint diversos canvis al llarg dels segles i l'aspecte actual de la fortalesa respon a la política de fortificació de Felip II (segle XVII) i segueix els mateixos criteris que la Ciutadella de Jaca. Per construir-lo es van enderrocar unes 70 cases de l'extrem occidental del poble.
A l'interior els murs estan reforçats per arqueries elevades amb arcs de ½ punt, d'evident sabor romànic malgrat datar del segle XVII i la funció del qual és la de sostenir el Passeig o Camí de Ronda.
L'única porta dóna a la plaça major, que fins no fa gaires anys estava precedida per una fossa, ara encegada, que se salvava mitjançant el pont llevadís corresponent.
Avui dia, a la Torre de l'Homenatge es troba el Ressò Museu Centre de Visitants (gestionat per la FCQ); a la torre nord-est l'Oficina Comarcal de Turisme i a la torre sud-est l'Espai Geoparc de Sobrarbe-Pirineus.
Al pati d'armes del Castell té lloc durant el mes de juliol el Festival Castell de L'Aínsa i al setembre l'Expo-fira de Sobrarbe, entre molts altres esdeveniments.
Iglesia de Santa María
La seva construcció data de finals del segle XI i meitats del segle XII, està sota l'advocació de Santa Maria i és un dels temples més excel·lents de tot el Sobrarbe. És clar exemple del romànic de l'Alt Aragó, destaca per la seva sobrietat decorativa.
És un temple d'una nau de planta rectangular, dividida en tres trams per senzilles pilastres adossades a la paret, acabada a la capçalera per un absis semicircular i als peus se situa el cor alt, al qual s'accedeix des de la torre. A l'altar hi ha encastat un crismó del s. XI, procedent de l'Església de Sant Salvador, una talla romànico-gòtica del s.XIV de la Verge, daurada i policromada que apareix sedent, amb el Nen assegut als genolls, tots dos coronats i en actitud de beneir. Aquesta talla procedeix del poble de Tricas.
La portada principal, al mur meridional, està composta per 5 arquivoltes sobre quatre parelles de columnes, capitells i bases decorades de manera arcaica. Es dóna la circumstància que algun presenta un grup de lletres en posició invertida que, en conjunt, formarien una llegenda que no s'ha pogut desxifrar; possiblement fossin bases d'un temple anterior, segurament del segle XI, i que van ser reutilitzades com a capitells en construir-se aquest. Sobre la portada hi ha encastat un petit crismó.
Disposa d'un claustre de planta irregular i d'una cripta per salvar el desnivell del terreny.
You can add a comment or review this trail
Comments