L'Albi, Les Garrigues - Pintures rupestres de la Balma dels Punts i de la Vall de la Coma

Amb aquesta passejada la nostra intenció era visitar els dos conjunts de pintures rupestres coneguts fins ara al terme de l'Albi, a la Comarca de Les Garrigues.

Un cop feta la ruta, pot-ser la hauríem de titular com: Visita a les reixes protectores dels dos conjunts de pintures rupestres coneguts fins ara al terme de l'Albi...

Però el camí ha valgut la pena.

Comencem a caminar en el punt on hi ha el pal indicador de bifurcació cap als dos abrics, 1,9 quilòmetres després d'agafar amb cotxe un camí asfaltat molt a prop de quan comença la carretera cap a Cervià de les Garrigues, a la sortida de l'Albi (al costat de l'autopista).

El primer tros, fins passar a l'altre banda de l'autopista, ens sembla realment encantador. Moltes oliveres. Creiem que passem pel Fondo del Pallarès del Gener.

Ja a l'altre banda de l'autopista, les pintures de La Balma dels Punts, descobertes a l'estiu de 1995 per uns caçadors, es troben a només 200 metres. I unes altes reixes de color verd ens impedeixen accedir-hi ... i ni tan sols veure-les de lluny. Portem una càmera amb teleobjectiu, però només malveiem l'àrea de la balma on son les pintures i constatem com l'erosió s'ha anat expandint. No distingim les pintures, ni el cérvol ni els punts. (Segurament, no ho dubtem, hi ha hagut actes vandàlics que han obligat a protegir-les, però ja que som al costat de la Capital Mundial del Disseny ..., no podrien haver trobat un sistema que permetés protecció i visualització? I que no tingués l'impacte estètic que tenen les actuals reixes?).

Bé, continuem. En lloc de refer el camí, hem intentat fer-lo el més circular que hem pogut. Passem primer per les restes d'un interessant Mas integrat amb la balma i després anem cap a l'est entre l'autopista i la xarxa del tren d'alta velocitat. Molt curiós.

Travessem també la via del tren d'alta velocitat i ens endinsem en un altre paratge magnífic.

Després de deixar el camí que ens endinsaria a la Coma Hospital, passem pel costat d'un grup de roques a la dreta. Hi pugem i hi trobem a la part superior d'una de les roques laterals una mena de cassoleta que sembla una incisió artificial.

Seguim el camí i veiem uns masos magnífics. En concret, el corral de L'Arinyó ens sorprèn per la perfecta integració entre el terreny i la obra humana.

Just quan ens queda al davant i a la dreta la Vall de Les Comes de Vinaixa, que ens recorda molt a la Vall del Riu Corb (que és molt dir!), girem cap a la dreta i entrem a lo Comellar. Com gaudim del paisatge!.

Seguint les indicacions, de seguida arribem ... a Guantànamo?, ... a un lloc de la sèrie de televisió Perdidos? Ara no només hi ha reixes, sinó també filferro per sobre! Sembla que de vegades no hi arribem ... i si no, ens passem. Ni amb l'objectiu telescòpic de la càmera, no podem veure cap de les pintures descobertes al 1984 per l'arqueòleg de les Borges Blanques, Àlex Mir i Llauradó. Segurament hi ha motius, de fet hem llegit que les pintures van ser agredides amb esprais de pintura de color negre uns quants cops (?, qui?, per què?). Però no hi ha una millor manera de resoldre la situació perquè els que ens agrada passejar i visitar la nostra història ho podem fer sense necessitat de demanar hora a l'Ajuntament (973175005)? -Per cert, mirant a la web de Turisme de Les Garrigues no hem vist pas que calgui demanar hora. Sí que ho hem vist després a la web de l'Ajuntament-.

En fi, tornem gaudint del magnífic paisatge i després de passar per sota de dues grans infraestructures viàries, ja tornem a ser al cotxe.

Per cert, al llarg de la passejada, tres conills van travessar el camí davant nostre.

Fins la propera.

Salut i botes.
Bloc amb rutes nostres a http://www.ambotes.com

Nota: Poc més d’un any després d’haver fet el recorregut, per fi les hem pogut conèixer d'a prop després d’haver contactat amb l’Ajuntament de l'Albi, 973175004.

Aprofitem per agrair al guia que vàrem tenir, el senyor Ramon Miró, la seva capacitat per transmetre la seva erudició i l’amor per la seva terra. Sort de gent així al nostre país.

I per últim, recomanar-vos el llibre L ART RUPESTRE DEL COGUL: PRIMERES IMATGES HUMANES A CATALUNYA, d’Anna Alonso i Alexandre Grimal, Pagès editors, on hi ha un apartat dedicat a aquests abrics.