L'Albiol - Font Major - Font del Roure - Grau de Latrencanous - Cova dels Patacons - Antenes -

Aquesta és una ruta per alguns dels llocs més emblemàtics dels encontorns de l'Albiol, l'enlairat poble que s'asseu als contraforts meridionals de les Muntanyes de Prades.
La qualificació de "moderada" només és per la grimpada pel Grau de Latrencanous" que requereix una certa agilitat. La resta de la ruta és una passejada.
Sortim de l'Albiol seguint els senyals blancs i vermells del GR-65-5, que puja des de Tarragona i arriba a... Sant Jaume de Compostel·la!! (Camí romà)
De seguida veiem la pujada al castell (ruïnes) i una bifurcació. Seguint recte, aniríem pel Camí del Mas de Tinet al Grau de l'Estelada, o cap al Glorieta. Girem a l'esquerra per la pista/carretera seguint els senyals del GR. Al cap de poc, el GR s'enfila per la nostra dreta. De moment seguim uns dos-cents metres per la carretera. La deixem per entrar a una pista (esquerra) barrada per un cadenat. Seguim la pista i anem baixant fent uns quants revolts. A l'alçada del Mas de l'Esporgat (pal indicador) deixem la pista i seguim recte per un senderó que marxa planer pel mig del bosc.
Fem cap a la Font Major de l'Albiol, una deu d'aigua que sempre havia rajat fresca i abundosa tot l'any. Ja fa temps, part del seu cabal va ser canalitzat cap al poble de l'Albiol. No obstant això, personalment no l'he vista mai eixuta. Tot l'entorn de la font és magnífic, amb alzines i pins majestuosos que fan un lloc ombrívol i agradable.
Seguim la ruta i tornem al camí principal, sempre encarats a ponent per dins d'un bosc espès. Passem a frec del Mas de Nebot, una antiga i important masia que jo sempre he vist abandonada. Malgrat no tenir sostre des de fa dècades, les parets i els seus grossos carreus resisteixen el pas del temps.
Trobem una bifurcació (pal indicador) que assenyalada l'ermita del Mas d'Anguera baixant pel grau de les Marrades, recuperat no fa tants anys.
Seguim recte en la mateixa direcció, i en un no-res creuem la carretera T-704 que va de Vilaplana a Prades. Enllacem amb el GR-172 i aviat arribem a la Font del Roure, amb una cruïlla important de senders. El GR puja amunt per fer cap, finalment, a la Mussara. Recte cap a l'oest segueix el Camí dels Cingles, molt utilitzat pels escaladors que van a conquerir els seus altius espadats.
Als pocs metres veiem un sender que baixa a l'esquerra. Aquest camí va a passar per sota el Cingle del Rabascall per arribar a la Font del Llop. Aquí mateix, veiem una placa a la roca que ens indica l'inici del Grau dels Patacons. Nosaltres seguim planers pel Camí dels Cingles (aquest camí arriba fins al Pla de les Tosques), passem per l'inici de la popular Ferrada dels Patacons, i al cap d'un centenar de metres veiem una fita amb pedres (l'únic senyal). Aquí hem de deixar el Camí dels Cingles i encarar-nos a l'alta cinglera. Pugem uns metres i arribem a l'inici del Grau de Latrencanous. Un entretingut pas que s'enfila per l'únic lloc possible, una mena de canal. El grau està molt ben equipat amb escales de gat, cables d'acer i alguna corda. Tot plegat no té més complicacions i fem cap a la Cova dels Patacons, un pont natural bastit amb murs de pedra a banda i banda i que servia de corral per al bestiar. Passada la cova, el camí va per una lleixa a ran de cingle i té unes vistes espectaculars. Seguim amunt i veiem l'equipament de la ferrada, amb el seu pont tibetà. Ja a dalt, una altra placa ens indica el Grau dels Patacons i el Grau de Latrencanous, per on venim.
Arribem a prop de la carretera i agafem el camí del Mas de Morenet, que també va a les Tosques o al Grau dels Revols (Hospital dels Carlins).
Quan travessem la Vertical de les Antenes deixem el camí del mas i ens enfilem amunt, encarats a les altes antenes que tenim sobre nostre. Es tracta d'un tram relativament curt de la dura Vertical, però extremadament dret, la qual cosa ens fa suar de valent la cansalada.
Un cop som a les antenes sortim per la pista que hi dóna accés fins arribar a la carretera T-704. Seguim la carretera per la dreta unes desenes de metres i veiem una pista a la nostra esquerra que marxa cap a llevant. Estem al Coll de les Llebres. Seguim la pista pel bosc i en lleugera baixada, un llarg tram però agradable de fer.
Més endavant veiem un sender que se'ns ajunta per la nostra esquerra amb senyals blancs i vermells. Hem tornat a enllaçar amb el GR-65-5 que ara seguirem en forta baixada, cap a l'Albiol. A mitja baixada passem per un relleix de roca que és un bon mirador, un lloc ideal per fer fotos del poble i de la llunyania.
Un cop a baix tornem a ser a la pista/carretera per on hem sortit, i en uns cinc minuts ja hem arribat a l'Albiol, punt final d'aquesta bonica i fàcil ruta.
Salut i muntanya!