L'Alt Urgell: Pic de Salòria (2.789m), des de l'Hotel Os de Civís. Passant per la Collada de Conflent

Aqesta setmana les previsions deien que faria molta calor a tot arreu, i la meva senyal ha sigut: per fi toca Pirineus!
Avui ens hem endinsat al Parc Natural de l'Alt Urgell, per fer el seu sostre: el Pic de Salòria.
L'inici de la ruta era a Os de Civís, en concret a l'Hotel Os de Civís. I allí, després d'un súper sopar i demanar la possibilitat, una molt bona gent ens han dit que cap problema poder fer nit a una zona del seu aparcament. Moltes gRàcies!
A les 6 i poc m'he despertat, he mirat al Life i... sí, preparem-nos per caminar.
La primera part del camí és anar fent. Anem pujant fins a uns 500 m de desnivell seguint el track ja que a moments es pot perdre el sender.
Arribem a la Collada de Conflent on podem gaudir dels seus miradors i d'una estona de descans. Aquí hi ha una font que per qui portem perrys, ens alegra el dia. I després d'aquest descans ve la pujada. Tot costa amunt bastant pronunciat. Sense cap risc de passos complicats, però sí pals i amunt amb ganes.
Després queda crestejar, un canvi de costat de muntanya (que aquí he tingut una petita liada, però res greu...), i ja veiem cim. Un últim esforç i a puesto!
Vistes brutals un cop més; una fita gran; una senyalització rodona que vé a dir el Salòria com una finestra dels Pirineus; dos plaques petites; i la placa del 100tenari!!
Life i jo hem gaudit una estona d'allà dalt. També un record de l'Albert m'ha vingut al cap, ja que fa uns anys, vam estar allí junts. Fotito de Cim i enviada en pensaMent!
Un parell de cops al pit per que em quedi aquest nou moment, i cap abaix.
La baixada és ràpida, encara que he anat molt en compte per la quantitat de desnivell i pedregar. Però bé, un pelet més fàcil que la baixada de la Costa Cabirolera.
Una altra parada al Coll de Conflent, aigua, descans, i decideixo baixar per la pista. Potser es més llarg, però ja que tenim aquesta opció, tampoc em cal carregar el menisc i turmell.
I arribem a Casa! Quasi 1200 m de desnivell, cimet de 2700, bastant pi, una mica arrofredat d'aquests aires acondicionats d'on vinc, i el Salòria reCordat. Cansat però Feliç. Per qué no ho sé el perquè, però m'estan agradant aquestes setmanes que estic Vivint.
I... crec q me'n vaig al Solsonès!