L'Ametlla del Vallès (Osona Camina 2018)

Ajuntament de l'Ametlla del Vallès

Entre els elements civils de patrimoni monumental i artístics de l'Ametlla del Vallès destaca l'edifici de l'Ajuntament. És una de les obres de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall que hi ha a la població, de la que va ser arquitecte municipal. Va ser projectat l'any 1910 seguint l'estètica modernista del moment, va ser reformat posteriorment l'any 1991. S'estructura en tres cossos, el central de planta baixa, pis i golfes i amb coberta de dues vessants, mentre que els laterals, originàriament destinats a les escoles municipals, són d'un únic pis i de carener paral·lel. El porxo d'accés és d'arcs de mig punt i el maó vist separa els pisos i emmarca les obertures i les sanefes al coronament.

Església de Sant Genís

L'església parroquial actual va edificar-se entre els anys 1681 i 1691, aproximadament, sobre el solar que ocupava l'antiga església i és d'estil barroc. Consisteix en una planta basilical amb naus laterals. La façana està decorada por una portalada con pilars adossats, amb un frontal partit coronat por pinacles, així com la capella central. En el costat meridional s'hi troba el campanar, de planta quadrada i de no molt excessiva alçada, i també un pany de paret de l'església original romànica. Adossada hi ha la Rectoria.

Can Xammar de Baix

A Can Xammar de Baix també se la coneix com el Casal. El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual.

Font dels Àngels

Sant Nicolau

L'ermita de Sant Nicolau es troba a 371 metres d'alçada, a dalt d'un turó que serveix de mirador de l'Ametlla del Vallès, amb el campanar de l'església parroquial en primer pla, la part baixa de la Garriga, Llerona, la plana del Vallès i el Tibidabo, si el dia és clar. Es tracta d'una edificació romànica, formada per una sola nau de planta rectangular, d'unes mesures aproximades de 12.5 metres de llargada per 6.5 d'amplada.

Cruïlla

Al costat d'un vell cartell indicador de Sant Nicolau, cal creuar la pista travessera i seguir de front, endavant, per un camí més estret i ombrívol.

Can Perera de Pimar

Masia de carener perpendicular a la façana, de planta basilical i doble ràfec. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els murs són de paredat i estan sense arrebossar. Les obertures i les pedres cantoneres estan fetes amb carreus regulars. La porta principal és d'arc de mig punt adovellat, a la pedra clau hi ha la data de 1786. La finestra de la sal és trigeminada amb arquets trevolats, les altres obertures són de llinda plana sense decorar i els ampits motllurats, semblen més vells que les finestres. Les finestres de les golfes són d'arc de mig punt de totxo formant galeria fets segurament durant la renovació dels anys 50. A les façanes laterals s'han obert finestres seguint l'estil de les de la façana principal. A la façana nord-est hi ha restes d'un barri i un pou adossat en el brancal esquerra de la porta, aquest barri donava accés a cors i quadres, actualment hi ha una construcció moderna. Al davant de la façana principal hi ha l'era amb cairons. En el costat nord-est hi ha diversos annexes i una pallissa nova. El nom de la casa, tot i que en principi, era Perer o Parera en el segle XVII es començar a anomenar de Pimar en contraposició a can Parera de la Pinyonera. En una talla que es conserva a l'Arxiu Municipal de la Garriga feta l'any 1397 es classifiquen les cases segons la seva economia, en Parer surt com mas mitja i per tant ha de pagar 24 florins

Bifurcació

El camí ha anat girant 180 graus. El deixem i a la dreta seguim un corriol.

Torrent Negre

Torrent tributari del Torrent del Planell. Seguim a la dreta i just després, a l'esquerra, seguim el corriol que ràpidament es converteix en un camí que planeja mentre va tombant cap al nord.

Roca Negra

Seguim a la dreta.

Can Beia

Antic mas al que, en funció de les ruines que ens han arribat, havia de ser de considerables dimensions i que conserven alguns elements tradicionals de la vida rural de fa uns segles en força bon estat. Actualment es troba força engolit pel bosc. El cognom d'aquesta propietat era Rocabayera, que per deformació va derivar en el nom actual. La propietat era d'unes 8 quarteres de secà, 2 d'oliveres i 4 d'erm. Sota la casa hi ha una resclosa que és l'origen del rec de can Beia.

Torrent de la Plana d'en Beia

El torrent és pràcticament imperceptible. La pista principal segueix a la dreta en fort descens, hem de seguir de front, de pujada.

La Serreta

Seguim pel PR C-33 en forta baixada.

La Doma

La Doma, és un conjunt romànico-gòtic format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri. El conjunt està envoltat per una tanca que la configura com a església-fortalesa amb murs de protecció, espitlleres i merlets. La primera referència documental és el testament del 966 del comte Miró I de Barcelona, fill del comte Sunyer I. L'edifici romànic original estava format per una única nau que actualment és la central, amb una nau gòtica a cada costat datades en 1559 i 1561 segons apareix a la inscripció de la porta de la sagristia: "Any 1560- Sagismon Blancafort-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers". L'església és un edifici de planta rectangular de tres naus sense absis. La nau central, coberta amb volta apuntada, és la part romànica de l'edifici. La nau lateral dreta data del segle XVI, consta de tres trams coberts amb volta de creueria i clau al centre. Les nervadures de la volta descansen en un costat sobre mènsules esculpides amb caps d'àngels i en l'altre sobre columnes poligonals. La decoració de les claus de volta és diferent i contenen: un escut de Catalunya, una imatge de santa Caterina i la tercera, Sant Antoni Abat. Al costat esquerra de la nau central hi ha una capella de la primera meitat del segle XVI coberta amb volta de creueria recolzada sobre mènsules amb representació del tetramorfs. La clau de volta té una imatge de sant Jaume. La sagristia també té una volta nervada i una clau amb la inscripció IHS. Damunt la sagristia hi havia hagut l'antiga mongia. A ponent de la nau es troba el cor recolzat sobre un arc rebaixat que acaba en permòdols. La portalada d'accés és un obra gòtica de Bertran Felip acabada el 1563. És d'arc apuntat amb caps d'angelets i monstres a les impostes. A l'extradós hi figuren motius florals i flames. El campanar, del segle XVI, està situat a llevant i és de planta quadrada amb coberta piramidal de teula. Te dues obertures amb arc de mig punt resultat de l'aprofitament de l'espadanya romànica. A l'extrem sud-oest hi ha un comunidor també del segle XVI de planta quadrada i coberta sobre pilastres. L'església era servida per tres domers, d'on deriva el seu nom. Va ser seu de la parròquia fins el 1737, data en què és consagrà la nova església barroca construïda a l'altre costat del riu Congost, i àrea de creixement de la població a tocar del camí ral (actual carrer dels Banys). Aquesta doble parròquia generà alguns problemes i el 1860 el bisbe Palau declarà la Doma ajudantia de l'actual parròquia.

Bifurcació #1

Seguim pel camí principal, que va pujant suaument. Ignorem els de la dreta, que pugen més fortament.

Bifurcació #2

A la dreta, uns metres més enllà, hi ha una caseta a tocar del camí amb la teulada verda. Cap allà ens hem de dirigir.

Bifurcació #3

Seguir la pista principal, de la que es desprèn a mà esquerra un corriol que baixa.

Torrent del Planell

Seguim a l'esquerra, per la pista planera.

El Cogul

Per el Cogul, també documentat com el Cògol, trobem una peça de terra que fa referència al lloc on es troba el mas que duu aquest nom, actualment enrunat i força cobert per les bardisses. Segurament rebien aquest nom les dues feixes que volten la casa per la seva banda de xaloc. Aquest nom ja surt esmentat a finals del segle XII. Encara queden unes estructures dempeus que poden fer imaginar fàcilment com era la casa. Dues finestres de l'exterior de la casa encara conserven el volt de color blau, que tradicionalment servia per espantar les bruixes i els mals esperits. Sembla que el terreny de la propietat era d'unes quatre quarteres.

Aqüeducte del rec de can Beia

Hi ha referències de l'aprofitament de l'aigua de can Beia des del segle XIII. El rec de can Beia té una llargada de diversos quilòmetres i encara porta l'aigua fins a la masia de can Bosquets. Al llarg del seu trajecte hi ha diversos aqüeductes.

Vinyes d'en Bosquets

Deixem enrere uns grans dipòsits d'aigua. Ignorem els diversos corriols i camins que van sortint a la dreta de la pista principal, que va girant a llevant.

Ca l'Espargaró

Ca l'Espargaró és un antic mas pertanyent al terme municipal de la Garriga, però molt proper al nucli urbà de l'Ametlla del Vallès. És un gran mas en avançat estat de ruïna, tot i la seva privilegiada situació. De planta baixa i pis amb coberta a doble vessant perpendicular a la línia de la façana, bona part dels seus elements arquitectònics destacables han desaparegut. A les terres dels bosc vora d'aquest mas hi abunda el pi i l'alzina. Els camps del voltant estan dedicats a les oliveres, ben cuidades, com es pot veure clarament en el camí de l'Ametlla. Part de les seves terres es van repartir en parceria per dedicar-les al conreu de la vinya.

Camí antic de l'Ametlla

Camí que ja s'usava en època medieval, probablement també en la romana, que creua la finca de can Bosquets de llevant a ponent per la seva part sud.

Can Busquets

Can Busquets és una antiga masia que, tot i ser molt propera al nucli urbà de l'Ametlla del Vallès, es troba dins el terme municipal de la Garriga. Tot i que s'origina en temps anteriors, el cognom Busquets apareix en aquesta propietat a l'any 1500, quan la família Busquets adquireix l'antic mas Garriga. És un mas de planta baixa i pis amb coberta tradicional a doble vessant perpendicular a la façana. El portal d'entrada és un arc de mig punt adovellat, i conserva finestres d'obertura d'arc pla de pedra. Va ser una masia important amb tot tipus de ramaderia, bon comerç de vi -amb un gran celler-, oli, avellanes i horta.