L’Ametlla del Vallès – Santuari de Puiggraciós

Caminada des de l’Ametlla del Vallès al Santuari de Puiggraciós, passant quasi sempre per camins i corriols, procurant evitar les zones asfaltades (únicament hi hem passat per creuar la urbanització del Serrat), en el transcurs de la qual hem anat a bonics indrets, com són la llera del torrent del Verdet, el serrat de l'Ocata, les planes de can Miquel i el sot del Cogul, a més de visitar les ermites de Sant Bartomeu de Mont-ras i la de Sant Nicolau.

També, hem gaudit durant la caminada d'esplèndides vistes sobre la Vall del Tenes amb Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines entre les muntanyes del Farell i Sant Sadurní de Gallifa amb la Mola de Sant Llorenç del Munt i el Montcau al darrera, la serralada dels Cingles de Bertí amb la Trona, la serralada del Montseny amb Tagamanent i el Sui, i finalment, als nostres peus, tota la plana del Vallès Oriental, amb les poblacions de la Garriga, Figaró Montmany i Granollers.

Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós.-
Situat al mig dels cingles de Bertí, prop del cim de Puiggraciós i a una alçada de 689 metres, aquest santuari es va construir molt a prop d’on, segons la llegenda, s’havia trobat la imatge de la Mare de Déu. La seva construcció s’inicià l’any 1701, i 10 anys més tard ja estava oberta al culte.
La feligresia de Sant Pau de Montmany construïa, d’aquesta manera, una casa per a la seva imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica que era venerada en la seva parroquial des del segle XV. Al segle XVII, la talla de la Verge ja sortia en processó, cada any, fins al cim del Puiggraciós, on es feia la benedicció del terme i un popular repartiment de panets. El temple fou ornat amb un magnífic retaule barroc, i completat amb un cambril que ja existia l’any 1771.
L’any 1936, en l’inici de la Guerra Civil, el santuari fou incendiat, i quedà del tot malmès. Es perdé el retaule barroc, però no així la imatge de la Verge, que fou salvada pels veïns. L’any 1946 el bisbat de Barcelona situà Puiggraciós dins el terme parroquial de Sant Genís de l’Ametlla; des d’aquesta parròquia s’organitzà la restauració completa del temple -iniciada just després de la guerra-, que fou solemnement inaugurada el 8 de setembre de 1957.
Dirigí les obres de restauració l’arquitecte Lluís bonet i Garí, qui alçà una església en planta de creu llatina -amb l’orientació capgirada respecte l’original-, amb una cúpula al creuer, cambril per acollir la imatge de la Verge i un campanar d’espadanya. Acompanyen l’edifici l’antiga casa de l’ermità i una petita capella en el lloc exacte on, segons la tradició, es va trobar la imatge.
El santuari segueix essent molt visitat i estimat per la feligresia del Vallès. Des de l’any 1973, un grup de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les tenen presència constant al Santuari fent acolliment i pregària.