L'Ametlla del Vallès - Santuari de Puiggraciós

L'Ametlla del Vallès - Puiggraciós. (Cingles de Bertí, Vallès Oriental).

Carrer
Cementiri
Can Mitjans
El Cogul
Can Beia torrent.
Nota: el camí de la dreta ha estat desbroçat i s'ha perdut. Recomenable no seguir (arbres caiguts, perdedor..)

Casa en ruïnes
Tram perdedor
Enllaç amb pista
'Aixopluc' sorra

Pista forestal- ctra sorra
Cruïlla Les Planes PR C33. 'Puiggraciós 2km'
Pkg santuari

SANTUARI DE PUIGGRACIÓS
Font del Santuari

Capella (s. XV)
Telègraf Òptic
Mirador

Casa amb hera
Pou de glaç?
Trencall a corriol.

=====


INICI: L'Ametlla del Vallès, a prop del Cementiri mpal.

Darrera el cementiri surt un sender boscós i molt agradable, que va pujant suaument.
Trencall.
Cruïlla Les Planes: corriol.
PR C-33
Enllaç ctra Santuari de Puiggraciós.
Santuari de Puiggraciós
Font del Santuari (raja)
Antiga Capella N. Sra de Puiggraciós
Torre del Telègraf òptic
Balconet, mirador

Nota: el cim del Puiggraciós (torre de guaita) queda més amunt del Santuari, a uns 100 metres més d'alçada.

Baixada pràcticament pel mateix camí, que enllaça amb la ruta de l'anada.

***

CURIOSITATS:
* "Actualment a Puiggraciós, dins del terme municipal de l’Ametlla del Vallès, hi viu una petita comunitat de benedictines.
Entre el 1701 i el 733 es va fer el santuari actual, que es va beneir el 3 de setembre de 1711, que és el que ara és commemora.
Puiggraciós havia estat la parroquial de Montmany. Pel 1951 es va separar de la parròquia del Figaro-Montmany i es va unir a l'Ametlla. Així, quan el 1957 el Figaró i Montmany van passar a Vic, el santuari va quedar del bisbat de Barcelona, tot i que el santuari queda dins del municipi de Montmany, que alhora era una parròquia que quedava sense església i per això es va suprimir. Passat a l'Ametlla, el santuari va ser restaurat a fons entre el 1951 i el 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.
El 1973 s'hi va instal·lar una petita comunitat de cinc o sis monges vinculada a Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Es la comunitat que encara hi resideix i hi manté el culte . Així s’ha mantingut com a lloc de devoció dels pobles del voltant, des d’on s’anava processó com La Garriga, el Figueró, Bigues i Ametlla. La popularitat de Puiggraciós també es va estendre gràcies a les nombroses referències de Raimon Casellas en Els Sots Feréstecs, de 1901."